Dani Pedrosa, pilot del Mundial «La ràbia ajuda, però massa ràbia et pot fer caure» 17/07/2002

Fa dues setmanes, des del número 1 del podi d'Assen (Holanda), el sabadellenc de Can Roqueta primer i Castellar després, Dani Pedrosa Ramal, 16, es convertia en el pilot de moto més jove espanyol que mai ha guanyat un Gran Premi. Però això no és tot. Ha puntuat en totes les curses (8), ha fet cinc podis i només està a 16 punts del líder quan encara queden vuit grans premis. Ahir responia a aquesta entrevista just arribat de Dorlington (Anglaterra) on va fer 2n, i a punt de marxar cap a Sachsenring (Alemanya).

-El campió del Món de Moto GP, Valentino Rossi, diu que és el primer fan teu. Què li has donat?

-No sé, li agrada com condueixo. Per mi és una alegria que algú com ell pensi així. És un privilegi.

-Sou amics?

-Hem parlat a vegades, però no ens veiem molt.

-Et dona consells?

-No.

-T'aniria bé.

-No. No em fan falta.

-Dani, comets errors. Aquest diumenge a Donington Park vas girar el cap i et van passar tres.

-No, això la gent no ha entés. Vaig haver de tallar gas perque se'm tirava Cechinello al damunt i si no redueixo em fa fora de la pista. I només llavors, aprofitant el decelerament, vaig girar el cap i em van passar els altres.

-M'estàs dient que no va ser un error?

-No ho va ser.

-Però d'aqui a no necessitar els consells de Rossi...

-Tot el que he de saber ja ho sé. M'ho han explicat molt bé els del meu equip, sobretot Alberto Puig.

-Alberto Puig ha passat a subsituir el teu pare?

-No, el meu pare és el meu pare de tota la vida i Alberto Puig només és el meu pare a les curses.

-El teu pare és el culpable de tot?

-Potser sí, de petit ja em comprava motos de joguina i als 4 anys la primera amb motor de benzina.

-I als 11 anys ja guanyaves la Copa d'Espanya de Pocket-Bike. Ets el fruit d'una obsessió paterna?

-No, a mi les motos també m'han agradat sempre.

-Si al teu pare li hagués agradat el tennis, tu series tennista?

-No ho sé. No ho he pensat mai.

-Quina relació tens amb els altres pilots del Mundial?

-Cap. Amb Poggiali vaig tenir una mitja conversa un sol dia i força tonta. Amb Cecchinello ens saludem una mica més. Tampoc hi tinc interès.

-No té interés esportiu coneixer-los millor psicològicament?

-No. Ja em conec totes les seves reaccions i sé com es comporten en cada situació. Parlar amb altres pilots no m'aporta res.

-Saps què posa nervios a cada un?

-Sí, però és difícil aconseguir-ho perquè tot pilot sap reservar-se.

-Què et posa nerviós a tu?

-No crec que em posin nerviós.

-Conduir amb ràbia ajuda?

-Una mica sí, però utilitzar tota la ràbia et pot fer caure.

-Com saps si estàs perdent o guanyant dècimes?

-No en tinc ni idea. Jo només corro i quan puc passo.

-Medeixes 1'59 metres i peses 44 kilos. Això és un avantatge?

-En 125 cc. sí. Ser baixet m'ajuda a acoplar-me millor a la moto.

-I el pes?

-Massa poc. S'ha de compensar amb 8 kilos addicionals que em posen a la moto per arribar al mínim dels 130 reglamentaris.

-Tot pilot necessita una gran caiguda com a bateig de foc?

-No ho crec. Rossi quasi no ha caigut mai molt fort i està ben consagrat.

-Què és aquest bebé que portes pintat al casc?

-Em van fer un dibuix em va agradar i el vaig posar. Ara ja és el meu símbol i va creixent amb el temps.

-Símbol de què?

-De que em faig gran i de les oportunitats que vaig tenint i que vaig aprofitant. El símbol de la meva evolució i la meva vida.

-Una vida que t'apassiona?

-Sí.

-Que t'ha fet renunciar a altres coses?

-Sí, als estudis, la casa, la família i els amics.

-Val la pena?

-Sí perque correr em fa molta il.lusió. És el meu somni des de molt petit.

-A canvi de soledat per països desconeguts?

-A vegades a l'habitació de l'hotel et sents una mica sol, sí.

-Com ho superes?

-Escric, escolto U-2 o Mike & The Mechanics, truco als amics...

-Tens caràcter guanyador, diuen.

-Però encara no ho sóc. Em sento molt bé amb la moto i amb l'equip. Tots estan molt pendents de mi i...

-...i et sents estimat.

-Sí.

Doncs ja ho tens tot

« ESTUDIES O PILOTES? Des d'aquest any ja no va al cole. A l´Institut IEs castellar el van acomiadar i ell s´ha llençat, amb 16 anys, a una carrera rpofessional que el manté rodolant pel planeta durant tot l´any.

«Sap greu deixar els estudis, però si és per una bona causa val la pena» Ara però s´ha matriculat a una escola d'anglès, l´únic estudi imprescindible en la seva nova vida plenatària.