Josep Riatós, President de Veterans Ifni-Sàhara «Aquest Mohamed VI no és rei ni és res» 18/07/2002

Des que un escamot marroquí li va matar un company amb una mina quan feia la mili al Sàhara Español, l'actual president de Veterans Ifni-Sahara 1957-1960 que agrupa 90 ex-combatents catalans, conserva tanta simpatia pels saharauis com antipatia pels marroquins. Procedent de l'esquerra més militant, el viatjant jubilat Josep Riatós Casajoana, 66, és encara un lluitador popular. Després de passar per moltes bregues, actualment canalitza la seva rebel.lia a travès de l'Associació de Veïns de la Creu de Barberà.

-El Perejil li fa riure?

-No gens.

-I doncs?

-Quan ho van ocupar ara fa sis dies em va molestar. I els companys, regulars catalans que van ser al Perejil el 1947, també estan molt molestos.

-Quina es doncs la reacció oficial de l'entitat?

-Ens hem contactat tota la colla i la opinió general és que estem d'acord en la forma en que això s'ha resolt avui mateix.

-La intervenció amb comandos de l'exèrcit espanyol?

-Sí, és el que s'havia de fer.

-Per què?

-Perquè al final els has d'ensenyar la llesca, home. Això és com el futbol, quan el defensa ensenya la llesca al davanter, el davanter diu compte que em trencarà la tíbia. I frena.

-L'ocupació marroquina del Perejil va ser cosa de quatre soldats desinformats o una ordre que venia de molt amunt?

-Venia de dalt, segur.

-Amb quin objectiu?

-És una provocació més que ve darrera de la retirada de l'ambaixador, que ja era una altra provocació.

-Però amb quina finalitat provoquen?

-Per crear tensió i mal ambient a Ceuta i Melilla.

-Creu que aquestes dues places han de ser espanyoles?

-Si es vol, es pot pactar la doble nacionalitat de la població, com diuen que faran ara a Gibraltar. Però res per la força. Sempre seient abans a una taula i sense arribar a la bofetada.

-El Gran Marroc somia també amb Canàries?

-Potser ho somien, però no hi ha un sol argument històric, ni ètnic, ni antropològic que uneixi els guanxes amb els moros.

-D'on ve una relació tan dolenta entre Espanya i Marroc?

-Sens dubte de fa un any, quan el represenant espanyol al Consell de Seguretat de les Nacions Unides va votar en contra del Marroc que volia fer la farina plana amb el tema del Sàhara i donar-los una autonomia descafeinada.

-Allò va fer mal?

-Allò va doldre molt al Marroc. Per culpa del vot espanyol allò no es va tirar endavant. Però jo estic a favor del que va fer el govern d'Aznar. Al poble saharaui no se li pot prendre el pél.

-Un militant històric d'esquerres com vostè defensant Aznar?

-Ja no milito. He deixat EUIA precisament per aquest tema del Sàhara. Anavem per camins diferents.

-Seguim amb El Perejil.

-Doncs això, que per incrementar la pressió, el mohamed invadeix aquest tros de roc i li clava la bandera.

-Vol dir el rei Mohamed VI?

-De rei res. La dinastia alauita procedeix dels filelíes, diuen que família directa de Mahoma, que mai han sigut res mes que sultans. Un sultà no és ni rei, ni sobirà, ni emperador, ni majestat.

-Bé li diuen rei.

-Per semblar-se a les dinasties europees. Però és una monarquia sense cap tradició. Ell continua sent un senyor feudal i els seus súbdits continuen a l'Edat Mitja.

-No exagera?

-Si venen cap aqui en patera és perquè el sultà, jo sempre li dire sultà, no els dona el que necessiten. I els corruptes que l'envolten li toleren. I la Unió Europea i els Estats Units també li tolera.

-Els polítics marroquins estan dient que l'operaciò de l'Exèrcit espanyol ha estat una declaració de guerra.

-Que diguin. No faran res.

-I oficialment el govern marroquí demana la retirada immediata dels espanyols.

-Res. Al sultà li ha sortit malament la jugada i prou.

-Quina era la jugada?

-La jugada era crear una segona Marxa Verda, com va fer el seu pare amb el Sàhara fa 27 anys. Però com que en aquest roc no hi caben 300.000 tios, només n'ha enviat sis o set.

-Als quals l'Exèrcit espanyol ha detingut, els ha donat un bon esmorzar i els ha tornat al Marroc com emigrants. Això es humil·liant?

-Encara els han tractat massa bé.

-Per què?

-Perquè el que havien fet era un acte de pocavergonya que no es mereixia tanta finura. Ells mai no han actuat amb elegància ni amb respecte cap a Espanya.

-Què passarà ara?

-Res. Ara ells tenen el problema que no s'els vegi la cara vermella.

I nosaltres hem rigut una mica

« COMPAÑIA EXPEDICIONARIA L' entitat que presideix, amb uns 90 associats a tot Catalunya, vetlla pels interessos d'un poble, el saharaui, amb els que ells van sintonitzar quan feien allà una mili molt perillosa, i que ara veuen burlat.

«Ens agraden els saharauis, mira. Els trobem bona gent», diu. Com a antics membres de la Compañia Expedicionaria Transmisiones-4 (1958- 1959) posen a disposició del Front Polisario mitjans de transport aeri, informació logística, gestions i pressió pel referèndum promés.