Joan Albiol: residus a l'espai «A Mart ho haurem de reciclar absolutament tot» 25/07/2002

Porta deu anys investigant com poden els astronautes reciclar els seus residus i crear un món de vida tancat i sostenible. Després de fer recerca durant dos anys a l'Agencia Espacial Europea al centre holandés de Noordwijk, el biòleg sabadellenc, Joan Albiol Sala, 42, ho fa ara des del departament d'Enginyeria Química de la UAB.

Què vol dir MELISSA, el projecte en què treballa?

-Microbial Ecological Life Support System Alternative. Busquem sistemes

de manteniment de la vida autoreciclables en un sitema tancat.

-Per mantenir gent viva a l'espai?

-A l'espai o a qualsevol lloc on es difícil aprovisionar els astronautes

com podria ser una estació a la Lluna o a Mart fins i tot s'ha proposat

fer-ho servis a l'Antartida.

-A Mart!

-Mart està a 250 dies d'aquí i la nostra missió de referència és

precisament una missió de mil dies a Mart.

-No es poden portar menjar preparat?

-Es pot però hi ha inconvenients com l'elevat cost i la baixa seguretat.

La idea és reciclar-ho tot, absolutament tots els residus. Fer una

estació autònoma de cicle tancat.

-Crear un petit planeta Terra en una altre planeta?

-Més o menys. Ara l'aigua i l'aire ja es reciclen per mètodes

físico-químics, però si vols estar mil dies o més a Mart també

necessites fer menjar.

-Vol dir un hortet i una granja?

-Els japonesos investiguen en la possibilitat d'incloure també animals,

sobre tot peixos i alguna cabra. Nosaltres de moment només pensem en les

plantes.

-Quí és «nosaltres»?

-L'Agència Espacial Europea, ESA, i els col·legues de la NASA.

-Seguim amb les plantes galàctiques.

-Les plantes creixerien per l'energia de la llum i els minerals de

l'aire i l'aigua, a més produeixen oxígen i els astronautes se les

menjarien.

-Quines plantes?

-Per exemple algues, que tenen complements dietètics molt interesants i

responen ràpidament al control informàtic del sistema, però també Blat,

enciam, soja, ....

-I mentre la mongetera no ha crescut, què menja l'astronauta ?

-La previsió actual és que, abans que els humans, arribin a Mart uns

robots que plantin les primeres llavors. D'aquesta manera l' equip humà

ja trobarà el laboratori en marxa quan arribi.

-Sona a ciència ficció.

-Perquè els directors de cinema s'assessoren en els nostres projectes.

La pel.lícula «Misión a Marte» ja presenta un petit laboratori vegetal

inspirat en la nostra recerca.

-Parlem del reciclatge.

-El cos humà produeix CO2, excrements i orina. Tot això s'ha de reciclar

amb una barreja de processos bé físico-químics, com els que estudien els

japonesos, o bé biològics, com els que estudiem nosaltres.

-Vol dir que excrements i orina es transfomen en minerals menjables?

-Exactament. És similar el que passa per exemple en un llac. Els peixos

es moren, uns bacteris els descomposen, es produeixen acids grassos

volàtils, amoniac, etc.. i altres bacteris que agafen aquests i la llum

del sol i creixen, al final uns peixos es menjen aquests últims

establint una cadena. És un ecosistema tancat que s'autocontrola ell

mateix.

-Té a veure amb aquell projecte americà, Biosphera, en que unes persones

es tancaven en un globus amb horts i animals?

-Sí, però allà barrejaven diversos ecosistemes amb diverses dinàmiques i

això no assegurava que la gent visqués.

-Que es el vostre objectiu.

-És clar. Per això el programa de l'Agència es una aproximació de tipus

enginyeril per mitjans biològics: descomposar en subsistemes composats

per organismes vius, controlant cada subsistema per ordinador.

-Aquests compartiments d'aquí (foto)?

-Sí, encara que aquí a L'Autònoma de moment empalmem només tres

compartiments. El primer és el de fermentació anaeròbia, que és com una

depuradora on es descomposen els excrements i altres elements orgànics i

que dona àcids grassos volàtils, CO2 amoni i finalment, minerals. La

dificultat que tenim ara mateix està en descomposar certs elements de

plantes per lo qual es comença a utilitzar fongs.

-I aquest compartiment vermell?

-És el fotosintètic anaerobic. Consumeix els àcids grassos volàtils per

mitjà d'uns bacteris que creixen amb la llum i es poden menjar. Ja els

donem a les gallines i els ratolins i els hi agrada.

-I aquest compartiment d'aquí en mig?

-Converteix l'amoni en nitrats per nodrir les plantes que seríen part

del darrer compartiment. De fet, aquest laboratori ja se'ns ha fet

petit. L'any que ve en tindrem un de més gran i empalmarem quatre

compartiments que inclouran el primer que ara es troba a Gent (Bèlgica)

i el que hi ha a Guelph (Canadà) amb plantes.

-Quants astronautes poden menjar d'aquí?

-Depen de quan gros facis el sistema. El la missió de referència, sis

persones anirien al planeta vermell. Quatre baixarien a la superfície de

Mart durant uns cinqcents dies i dues es quedarien en òrbita, amb 20

litres d'aigua al dia per cada un per dutxar-se i dos litres per consum.

-Quan veurem tot això a Mart?

-Es parla del 2020, però jo crec que serà més tard. L'últim pressupost

que he vist era de 50 bil·lions de dòlars. Molt car, però depen de

decisions polítiques.

-Que hi hagi o no aigua a Mart és clau?

-Sí perquè del seus components, hidrògen i oxígen, se'n pot fer fins i

tot combustible pel viatge de tornada. Tot el que no s'hagi de portar

estalvia pès i per tant diners.

-I què hi hem d'anar a fer a Mart?

-Hi ha interes per fer estudis geològics, astronòmics, astrobiològics...

...militars

« MENJAR GAL·LACTIC El 1965, l'agència espacial russa ja va tancar uns homes amb plantes al sistema Bios-1. Van ser els pioners. Avui, però, els russos, per falta de pressupost, són els únics que no compten

en una «amistosa» carrera espacial entre europeus i americans -amb algun rus- d'una banda, i japonesos de l'altra. Mentres tant, els tripulants de l'actual Estació Interespacial s'emporten el dinar preparat de casa i, quan tornen cremen les escombraries a l'atmòsfera. En un viatge a Mart això fora impossible.