Sara Fuente, estudiosa de contes «En la versió original el llop despulla a la Caputxeta» 13/09/2002

La terrassenca Sara Fuente Martín, 26, professional del conte i llicenciada en Historia de l'Art, va venir a Sabadell per Festa Major a explicar contes als nens. La tesi doctoral en la que traballa estudia per què es produeix, o no, aquesta comunicació màgica entre narrador i públic.

-Per què uns narradors emocionen i uns altres no?

-No depén només del narrador sinó de l'espai, el dia, el públic... moltes coses. Jo avui aquí, a l'Alliance Française, he patit perquè plovia i la pluja posa als nens molt nerviosos.

-Ho has solucionat prou bé.

-Només perquè al final ha sortit el sol, però ells han estat molt atents, sí. Hi ha hagut sort.

-Quina és la clau?

-Per crear feeling i complicitat has d'aconseguir que el conte, a més de tu, l'expliquin també ells. El moment màgic l'hem de construir entre tots.

-El que dona més gust és crear aquells silencis espessos en que no se sent ni una mosca?

-Sí, és un plaer. O quan parles d'un moment trist i veus les caretes tristes dels nens, fins i tot dels pares.

-Quan es fracassa?

-Quan has d'estar lluitant tota l'estona per cridar l'atenció. És el més dur.

-I tot això s'estudia científicament?

-El meu mètode és filmar una narració amb tres càmeres de vídeo. Una al narrador, una altra a un grupet d'espectadors i una altra a tot el públic. Després faig la transcripció i veig els moments en què el públic estava mes entregat.

-I què ens enganxa més, la por, el riure, el drama, l'aventura, la intriga, el sexe, l'amor?

-En els adults està molt clar: el sexe i l'humor són les estrelles. Amb aquests dos elements et guanyes el públic segur.

-I en els nens?

-En els nens depén més de l'estructura del conte, que canvia segons l'edat. En els petits va molt bé una estructura repetitiva com el de La vaca Mariona. Quan son una mica més grans s'estimen més una aventura de tipus marevellós amb un final que tanqui clarament el cicle començat.

-Funcionen encara els Grimm i els Andersen?

-És que els Grimm, Perrault i demes en versió original eren molt diferents del que ens ha arribat.

-Per exemple?

-La Caputxeta Vermella. Segons Perrault, el que ell lop li diu en realitat es -No tens calor? I ella diu -Sí. I ell diu -Doncs treu-te la faldilla i llénça-la al foc» I així es va despullant. Es treu els enagos, es treu el 'corsé' i s'ho va treient tot fins quedar núa. Es fiquen tots dos al llit i allà comença el famós diàleg dels ulls, el nas, les orelles i la boca.

-Se la menja?

-Bé... es una manera de dir-ho. Jo crec que està molt clar el que fa amb ella. El conte, en realitat, està dirigit als pares que pateixen per les seves filles. Com ara, perquè les pors sempre són les mateixes.

-Tots els contes infantils tenen un orígen tan poc infantil?

-La Bella Dorment és el problema d'un matrimoni sense fills. Com que són reis no hi ha hereu i això és un problema. En la versió italiana, que és la mes antiga, el príncep no la desperta amb un petó. Però alguna cosa li deu fer perquè al cap de nou mesos, tot i estar encara adormida, la reina té bessonada. Els nens, buscant el mugró per mamar, xuclen el dit de la reina li arrenquen l'agulla i així és com es trenca l'encanteri i es desperta realment la Bella Dorment.

-Ventafocs?

-Tampoc és tan inocent com s'explica. I bastant més feminista. El ball de palau no era un dia, sinó tota una setmana i ella, que ja no viu amb la madrastra i treballa a les cuines de palau, es resisteix cada nit a les propostes deshonestes del príncep per enganxar-lo millor.

-Hi ha sabateta?

-Sí, però no de vidre. I les dues germanastres es tallen el taló i els dits del peu per a que els hi entri.

-I fada?

-També, però és l'esperit de la mare morta que acava treient els ulls a les germanastres en forma de colom.

-Tu expliques així els contes als nens?

-No perqué són contes que no m'agraden.

-Arribats a aquest punt, a Walt Disney tenim més que agraïr o que retreure?

-A mi em sap molt greu que la versió que tots tenim al cap sigui la versió retrògrada de Disney. La Ventafocs de Disney és una pàmfila. Jo crec que al menys els mestres haurien de coneixer les altres versions.

-Però ens ha fet coneixer contes que d'una altra manera...

-...els coneixeriem igualment. Bé coneixem La Caputxeta i Els Tres Porquets i no els ha fet Walt Disney.

-Shin Chan està matant Peter Pan?

-Què va! Jo no estic contra la televisió ni els videojocs ni res. Són llenguatges diferents i perfectament compatibles. Ara mateix a Catalunya no hi ha una biblioteca on no s'expliquin contes. Estan de moda.

I conte contat, conte acabat

« DOLENTS INTERESSANTS Els dolents dels contes normalment són els personatges més interessants, els més inteligents i, a vegades, fins i tot els més simpàtics», diu Sara Fuente.

A ella li sap greu que en les noves versions políticament correctes el llop, com animal en perill d'extinció, esdevingui un personatge bó i en canvi el caçador sigui el dolent. «S'ha canviat la truita totalment», s'exclama. I per adobar-ho recomana tres editorials: Kalandraka, Corimbo i Kokinos.