Enric Saiz: boomerangs «Els boomerangs australians són els pitjors» 26/09/2002

Ni per internet ha estat capaç de trobar en tot el món una sola ànima bessona. L'artista i dissenyador industrial sabadellenc, Enric Saiz Castañé, 26, expert en el vol de boomerangs, n'ha fet més de cent amb les seves mans, coneix tots els seus secrets i practica sovint al Parc Catalunya. Tot sol, sempre molt sol.

-Un bon boomerang és el que torna?

-Sí. El que t'arriba a la mà després de volar una estona, veus? (el llença amb força, s'enlaira, gira, baixa, li arriba a l'alçada del pit i l'atrapa horitzontal entre els dos palmells)

-Impressionant.

-Per agafar-lo has d'estirar els braços perquè, sinó, aquests tan grans et poden colpejar la cara.

-És perillós?

-Una mica.

-Quants caps has tallat al Parc Catalunya?

-Cap, però el vent és traïdor i has d'anar en compte.

-Normes bàsiques?

-Llençar-lo contra el vent en un lloc obert per evitar ratxes de vent, sense cables i sense gent. L'agafes per baix en vertical, amb dos o tres dits, com un dard, i el llences en línia recta paral·lel al terra.

-Ja pujarà sol?

-Sí, veus? (el llença, fa tres voltes i...) compte! (he d'ajupir el cap). Estaves mal situat.

-Falta vent?

-No. És perfecte. Per aprendre el millor es que no faci vent i, si pot ser a la platja cap a les 8 del vespre. Així si cau no s'escantona i tu et pots rebolcar per la sorra.

-Tots volen igual?

-No, cada model vola diferent. Els de tres ales volen millor i jon'he fet un que en lloc de fer dos o tres loops (voltes) fa un vuit.

-Invent teu?

-Sí, al menys mai no he llegit res semblant per internet. Mira, és aquest (el treu d'una motxilla carregada de boomerangs).

-Sembla una y grega.

-La gràcia és que és totalment asimètric i irregular. Cada un dels tres braços té una mida diferent i això li dona un vol molt curiós.

-Estàs fet un expert en aerodinàmica.

-Bé, la meva investigació no és matemàtica sinó empírica. Segons com vola cada boomerang, canvio un parell de detalls i faig el següent.

-Fins a cent.

-O més. Però només 10 o 12 models diferents. De tonteria en tonteria he acabat controlant una mica forma, angle de curvatura, volum de l'ala, cantos, fusta, pes i pintura.

-Volum de l'ala?

-És com la part de dalt d'un ala d'avió. Com més convex gira més o menys.

-També entens en materials?

-La fusta sempre m'ha agradat però pels boomerangs uso sempre la Wisa Birtch que compro a Gabarró Germans, contraxapats francesos i antiaigües.

-Pintura?

-N'he provat moltes i la millor és aquest acrílic lacat dels avions de guerra teledirigits. És en el que llisca millor l'aire.

-Per què has hagut de descobrir tot això tu sol si, probablement, en algun lloc hi ha el manual del bon boomerang?

-Que jo sàpiga no. Per internet llegeixo les webs de moltes associacions, que n'hi ha a tot el món menys a Espanya, i també procedeixen amb un mètode empíric, com jo.

-Et veig tremendament sol.

-Sí, ho estic. Però no tinc cap ganes de muntar una associació. A tot Espanya no he trobat ningú que li agradi això i no tinc ganes de buscar més. Estic bé sol.

-No es fan campionats internacionals?

-Sí, a Austràlia. Anar-hi és el meu somni, però els fan a l'estiu, que és l'hivern d'aquí, quan jo estic més enfeinat.

-I més a prop?

-A Alemanya en fan i a París hi ha alguna trobada. Potser algun dia aniré a l'associació de París.

-T'has donat a conèixer?

-Sí, els envio mails amb la meva història, però només m'envien formularis rutinaris per donar-me d'alta.

-I a tot Espanya no hi ha ni un sol flipat del boomerang com tu?

-Jo només he trobat una empresa de Madrid que només vol fer negoci i uns surferos de Galícia, que els vaig visitar i tot, però no vam anar a més.

-El millor és l'australià?

-No. És el pitjor.

-No pot ser.

-Sí. El boomerang tradicional està pensat per caçar. Als aborígens no els interessa que torni, sinó que voli en línia recta cap a l'animal. I cap altre pal vola tan recte i amb tanta força.

-Mata un cangur?

-Al menys l'estaborneix. Però sobretot caçaven aus.

-Aquest té un cotxe pintat.

-No és pintat. És una fotografia. Tots aquests duen emulsions fotogràfiques del meu últim viatge. En lloc d'ensenyar fotos de viatge, ensenyo boomerangs (riu). És un suport molt artístic.

I empíric

« MANETES Tot va començar fa sis anys, quan els nens del grup d'esplai del gimnàs de la seva mare, Eulàlia Castañé, li van regalar, com a monitor, un boomerang. El problema és que ell és esquerrà i aquell boomerang era per dretans. Allò li

va picar l'orgull i la curiositat i, manetes com és, aviat se'n va construir un per esquerrans. Va volar tant bé que va seguir documentant-se, construïnt i practicant cada cap de setmana al Parc Catalunya. «És un hobby que em fa pensar, treballar i gaudir».