Lola Costa: receptes per telèfon «Enraonant per telèfon sóc la mar de feliç» 3/10/2002

Ha penjat cartells a «ca la pentinadora», al forn, a la peixateria i a l'hospital amb el text: «Receptes per telèfon, truqueu al 93 726 5350». La històrica cuinera de Can Rull, Lola Costa Cortés, 83, quan parla de cuina s'explica tan bé que col.labora habitualment a Catalunya Ràdio, Rac-1, Ràdio-4 i Ona Catalana. Si ningú la truca s'aborreix tot el dia tancada a casa. Però quasi cada dia la truca algú, ella parla de cuina i això li dona vida. I si no, truca ella a alguna de les seves emissores amigues.

-Parla de cuina a totes aquestes ràdios?

-Sí, ja em diuen la Lola de Sabadell. Amb el Llorenç Torrado d' Ona Catalana ja som molt amics.

-Us coneixeu?

-Molt, però només per telèfon. En canvi la Sílvia Tarragona de Ràdio-4 un dia em va pagar un taxi fins a Barcelona perquè em volia coneixer personalment. I jo encantada de la vida és clar.

-I el Tot és posssible de Vinyoli i Bertran a Rac-1, i Ona Catalana i...

-Totes menys Ràdio Sabadell. Els vaig trucar per si em volien, però no els va interessar. Potser es van enfadar perquè els vaig dir que posaven massa música estrangera.

-I les receptes per telèfon?

-Això va començar fa un any. A tot arreu on vaig em demanen que els expliqui receptes, a la carnisseria, a ca la pentinadora... i un dia se'm va acudir penjar-hi aquests cartells.

-On vostè s'ofereix per explicar receptes per telèfon.

-És clar. Jo havia donat cursets de cuina al col.legi Can Rull. Però ara no puc sortir de casa...

-La truquen gaire?

-De tot arreu. Em truquen d'Andorra, de Pont de Suert, de Badalona, de Besalú, de Girona, de Palamós, de Montgat, de Mataró, de Barcelona... Tots els que em senten per la ràdio.

-I de Sabadell?

-Doncs miri, de Sabadell és d'on menys em truquen i no ho entenc perquè és on he posat els cartells.

-Potser la gent no els entén.

-Doncs és ben fàcil d'entendre. Si volen saber com es fa una recepte que em truquin i jo els hi diré, amb tots els trucs, els condiments... I em poden fer les preguntes que vulguin.

-Tot això gratis?

-Home i tant. Si sóc jo que estic agraïda que em truquin. No veu que estic quasi tot el dia sola a casa? A mi això em dona vida. A mi m'omple que em truquin, sap?

-Doncs posi que és gratis i veura com truca gent de Sabadell.

-Vol dir? Ai vaja.

-No veu que ara hi ha tants serveis telefònics de pagament?

-Vol dir? I ara! Fora una vergonya que jo cobrés, home. De negoci res. Res. Miri, jo sóc molt parladora i així tinc algú amb qui parlar, m'enten?

-Ho vaig entenent.

-Però com he de cobrar? Mare de Déu, per una cosa que m'agrada tant de fer. A les ràdios tampoc els cobro ni un euro. Ho faig perquè m'agrada. Per omplir la vida. I al Diari de Sabadell, si voleu...

-Jo la veig més a la televisió.

-Ni se m'ha passat pel cap.

-Una mena d'Arguiñano.

-No m'agrada aquell home. El veig una mica matusser.

-És la seva única activitat?

-És clar. A part de fer una mica de ganxet i fer el dinar cada dia no tinc res més a fer. El meu món és aquest sofà veu? (foto): la ràdio, el telèfon i el ganxet. No puc llegir, no puc escriure i camino malament, però jo he sigut sempre una dona molt activa. Quan hi veia millor, pintava quadres i tot.

-La gent gran no acostuma...

-La gent gran es troben a un casal, tot són xafarderies i jo no... no. Miri, jo enraonant pet telèfon sóc la mar de feliç.

-Les converses telefòniques deriven cap a temes personals, malalties, familiars?

-No, no. Només parlem de cuina. Home, a vegades em demanen una recepta i jo els hi dono quatre. Però sempre de cuina.

-Què li demanen?

-La manera de fer una flam, un arrós que no es passi, un fricandó, pastisseria, una escudella de pescador, un arrós de verdura que feiem a la guerra, uns calamars farcits al forn que em surten boníssims...

-Però quí truca?

-Miri, a vegades em truca una senyora que posa el telèfon en veu alta i hi ha quatre senyores més escoltant-me i prenent nota.

-Homes?

-Mai. Només el senyor Torrado cada dissabte per Ona Catalana.

-Que tenen d'especial les seves receptes?

-Ah mira, diuen que les explico molt bé (riu). I faig una cuina molt clàssica, però molt bona. Als canelons per exemple sempre hi he posat trufa.

-Com faria un bon pollastre de pagès?

-El salpebre, el posa a una cocote amb una bresa de ceba, tomàquet, api i porro i un farcellet de llorer, romaní i farigola. L'oli ben calent perquè es faci aquella crosteta que manté el gustet a dins. Quan ja està ben rostit, un rajolinet de xerès i...

Pari, pari, se'm fa la boca aigua

« CUINERA A LA FORÇA Als 33 anys es va quedar vídua. Eren temps difícils i havia d'acceptar qualsevol feina per tirar endavant els seus dos fills. Ella que havia sigut «senyoreta del col.legi nacional del carrer fondo» (C/Sant Cugat), es va

trobar tot d'una cuinant per tothom. L'any 1942 ja guanyava un premi de cuina a Madrid i després va cuinar al Club de Natació, al Restaurant Rubión i cases particulars fins a muntar la seva pensió, Ca la Lola, al carrer Antonio Vico de Can Rull, on cada alimentava a 65 persones.