Joana Munné, numerària de l'Opus Dei «Els nens que es diuen Josepmaria faran el sant el 26 de juny» 9/10/2002

La numerària de l'Opus Dei, professora de secundària i resident al centre Portella de formació espiritual per a adults del carrer La Lluna, Joana Munné Font, 47, va ser un dels 600 sabadellencs que han viatjat a Roma per assistir a la canonització del fundador de l'Opus, Josepmaria Escrivà de Balaguer.

-Necessitaveu un recolzament urbi et orbe que fes callar tanta crítica?

-Sí. Qui volgui ens podrà seguir criticant, però ara ja serà qüestionar l'autoritat de l'Església.

-Un capellà ha escrit a L'Avui «Mitja Església està exultant i l'altra mitja de dol».

-Sap greu que hi hagi gent que ho vegi així, però Roma ja ha parlat i Roma locuta, causa finita.

-Va conèixer personalment Escrivà de Balaguer?

-Sí, l'octubre de 1972, quan estudiava pedagogia a la Universitat de Navarra vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un col·loqui

-I?

-Fantàstic. Jo l'admirava molt perquè havia llegit els llibres Camí, És Crist que passa i Sant Rosari, però quan vaig veure el beat Escrivà en persona, amb aquell carisme i al·lhora tan natural em va impressionar.

-Encara li dieu beat?

-Ai perdó (riu) és el costum. Ens costarà acostumar-nos a dir-li Sant Josepmaria.

-Ara ja podem batejar els nens amb el nom de Josepmaria, així, tot junt?

-Ja n'hi havia. Jo conec un nen de Cáceres que ja es diu Josepmaria. Fins ara podies posar Josepmaria com qui posa Deborah o Kevin.

-Amb la diferència que ara els Josepmaria podran celebrar el seu sant. Quin dia, per cert?

-El 26 de juny, el dia que va morir. Tots els nens que a partir d'ara es diguin Josepmaria faran el seu sant el 26 de juny.

-Com va viure la cerimònia de canonització?

-Vaig tenir sort. A l'acompanyar els meus pares, que tenen 80 i 75 anys, ens van donar cadira al mig de la plaça. Podiem veure el sant pare una icva lluny i teniem una pantalla gegant just al davant.

-Quin era l'ambient?

-Hi havia molta seguretat, escáners per les bosses, arcs de seguretat... Però a part d'això, l'ambient, tot i ser multitudinari, no era gens agobiant. Una massa molt familiar. Tothom estava tranquil i de bon humor.

-Vau esperar molt?

-Ens haviem llevat a les 5 de la matinada, però l'espera es va fer curta. Teniem els llibres del beat Josepmaria... ai! Sant Josepmaria i llegir-los em va ajudar a entrar en l'estat de reflexió que jo necessitava.

-Gent de tot el món?

-Això em va impressionar. Nosaltres estavem entre un grup de Costa Rica, un matrimoni nigerià amb el seu fill, uns francesos, uns polonesos i uns senyors del Kazajastan.

-Al Kazajastan hi ha gent de l'Opus?

-Sí, sí. Al Kazajastan hi ha gent de l'Opus. Fins i tot vaig trobar una amiga xinesa que jo havia conegut a Pamplona.

-Què més la va impressionar?

-També em va impressionar moltíssim veure el Sant Pare tant arrugadet i tan pensidet, pero presidint la cerimònia. Quan va sortir tothom el va aplaudir?

-Com un cantant de rock?

-Més aviat com una persona que estimes i valores.

-Com una persona que us ha ajudat molt?

-Ha ajudat molt a l'Opus Dei, sí. Els anteriors també ens van entendre, però a aquest li ha tocat fer la feina.

-Què significa per a vostè aquesta canonització?

-Que Sant Josepmaria hagi arribat al cel per aquest camí, m'anima a seguir-lo encara amb més força.

-Ara el resarà com un sant?

-Ja el resava abans.

-A ell?

-A ell, sí. Directament a ell.

-Ara es faran figures amb la seva efigie, es col.locaran a les capelles i s'hi faran ofrenes de flors?

-Ja n'hi ha de figures de sant Josepmaria. A Guatemala fins i tot han fet una estàtua que la porten en processó pel carrer com un pas de Setmana Santa.

-A ell això li hauria agradat, oi?

-Home no. Ell era enemic d'aquestes coses.

-Ell sempre deia que el farien sant.

-No ho sé.

-Tot i que al Camino escriu: «Títulos, honores, distinciones, cosas de aire, hinchazón de soberbia, mentiras, nada», el cert és que es va fer nombrar marquès.

-No. Ell només va rehabilitar aquest títol de Marquès de Peralta per donar-lo al seu germà com a agraïment a un prèstec que li havia fet en els temps difícils. No per ell.

-Però si es va canviar tots els noms: Josep Maria per Josepmaria, Escriba per Escrivà i Albás per de Balaguer.

-Josepmaria perquè per ell els pares de Jesús formen una unitat. Això d'Escriba a mi no em consta. I Balaguer era el poble del que venia la seva família.

Caramcatalàitot

« ARA VULL SER SANTA Un cop assolit el gran objectiu col·lectiu de canonitzar el fundador, fet a corre cuita abans que no es morís aquest Papa tan predisposat, ara cada membre de l'Opus Dei es centrarà amb un objectiu individual: ser sant.

«Ell ens va donar la convicció de que lluitant, ajudant als altres, fent vida d'oració i vivint els sacraments, el Sant Pare, Jesucrist i l´Església, podriem ser sants. Però per ser sant tampoc cal tota aquesta cerimònia com ara hem fet al Vaticà. Ser sant és anar al cel i prou».