Josep Maria i Ramon Pascual : cavalls de cartró «El cavall de cartró no morirà mai» 11/10/2002

La única indústria espanyola de paper matxé o cartró pedra està a Barberà del Vallès, es diu Germans Pascual i fa cavalls de cartró des de 1892. Els germans Josep Maria i Ramon Pascual Arnella, 57 i 45, en són la tercera generació, però ja els ajuda la quarta perquè el cavall de cartró, pel que sembla, no acaba de morir mai.

-Com pot una mateixa joguina estar als museus i als aparadors?

-És la gràcia del cavall de cartró, que no passa mai.

-Encara se'n venen?

-Molt pocs la veritat, però se'n van venent. Ara només són el 15 % de la nostra producció o menys. La resta són capgrossos, figures ornamentals, regals d'empresa. Tot en cartró, és clar.

-Però quí compra avui cavalls de cartró?

-Decoradors, interioristes, aparadoristes...

-Tot menys nens.

-També en venem alguns a jogueteries clàssiques com la --- de Barcelona.

-I a Sabadell?

-A Sabadell tenen cavalls nostres a Ca'l Ribes i a Ca'l Bayó.

-El cavall de cartró és compatible amb la playstation?

-Perfectament. Un nen pot combinar els dos jocs. Ara, si ha de triar (riuen) segurament es quedarà l'ordinador. També és un bon regal per a aquests nens que ja ho tenen tot.

-Queden o no nens amb cavall de cartró a l'habitació?

-Molts. I no només el tenen. També hi juguen. El cavall de cartró no es una peça que es deixi en un racó.

-Què vol dir?

-Que el nen hi juga fins al final. El tiben, l'arrosseguen, s'hi enfilen, li donen menjar, el carreguen. La meva filla (Ramon) li fa les mil i una.

-Les nenes també hi juguen?

-Les nenes més i tot. Jo (Ramon) tinc dues nenes i hi han jugat tota la vida. La petita, de 9 anys, cada cop que ve aquí se'n vol endur un a casa. Ja no la deixo és clar. Semblaria una quadra de cavalls casa meva.

-Era el joguet per excelència?

-Eren tres: la nina de drap, la pepa, la pilota i el cavall de cartró. Va ser la primera joguina industrial.

-Vol dir fetes en sèrie?

-Sí perquè la tradició dels reis no es tan antiga. Amb prou feines té 150 anys. I abans dels reis no hi havia joguines, al menys no es comercialitzaven. Com a molt, un pare li feia una nina al seu fill.

-I el Gepeto, el pare del Pinotxo?

-El Gepeto era un artesà. Ell no feia joguines. Era un artesà de la fusta que un dia es va fer un nino perquè no tenia fills. Pero ell no era un jogueter perquè els jogueters no existien.

-Altres animals no en veneu?

-Nosaltres aquí feiem burres, vaques, gallines, ànecs, granotes, lleons, girafes. Però res es venia tant com el cavall. La burra deu n'hi dó encara. Però abans, eh? Ara el cavall i prou.

-També en veneu a l'estranger, diuen.

-Alguns. França, Itàlia, Alemanya. Sempre que anem a fires en venem. Ah! I al Japó en vam vendre 400 de cop.

-Per a col.leccionistes com el de Toy Story-2?

-No. Per uns grans magatzems, com el Corte Inglés però de Tokio i Osaka. El 1992 van voler decorar els aparadors de Barcelona i els hi vam omplir un contenidor sencer.

-I el cavall de pal?

-També el tenim en catàleg però tot i essent molt més barat no se´n venen gaires. Ja n'hi ha molts al mercat de plàstic, de pelutx i de fusta.

-Els feu amb la mateixa tècnica de fa un segle?

-Els cavalls de cartró sí, amb la mateixa tècnica de sempre. Encara guardem els motllos de guix de l'avi.

-La tècnica de les falles de València?

-Igual. Exactament igual. Nosaltres hem arribat a fer peces molt grans (ensenyen un camell a tamany natural).

--Cal ser una manetes?

-Sí. És un ofici i no tothom en sap. Hi ha l'emotllat, l'enllancat i el pintat i no tothom ho sap fer tot. Abans teniem una colla d´aprenents de 12 anys que ajudaven per aprendre l'ofici.

-Tenen fama de quedar prou forts com per aguantar el pes d'un adult.

-Sí perquè hi posem tres o quatre làmines de cartró amb capes de cola entre una i altra. I per acabar de fer fort encara hi posem una pintura especial.

-S'acaben trencant igualment.

-Tart o d'hora és clar. Si li poses el pes ben centrat aguanten moltíssim. El problema és quan el forces a dreta o esquerra... i l'aigua. Si te'l deixes a la terrat una nit de pluja s'ha acabat cavall.

-Pura artesania?

-El noste cavall es quasi romànic de tan artesà com és. Tot a mà. És com un còmic en tres dimensions.

-Ha dit romànic?

-Romànic com a art simple, però contundent. Una mà és una mà.

La mà de Déu

« PUR ROMANTICISME Fa 110 anys Antonio Penas feia figures de cartró a Barcelona. El seu encarregat, l'avi Pascual, es va «plantar pel seu compte» a Terrassa el 1920 i a Barberà el 1930 on es va fusionar amb l'empresa inicial del senyor Penas, el seu amo.

Als anys 50 van arribar a fer mil cavalls a la setmana i donaven feina a 40 famílies. Ara amb prou feines en fan cent a l'any, una mínima part de la producció actual. «Els cavall ja només els fem per romanticisme, diu l'hereu de cals Pascual, de negoci ja no n'és».