Xavier Àlvarez, ecologista a Formentera «Sempre em veuran com un foraster» 12/10/2002

Als 17 anys va marxar de Sabadell per viure l' autenticitat i la natura. La va trobar a Formentera on avui, 27 anys després, és líder ecologista, membre de la coalició en el govern i, fins fa poc, president del Grup Ornitològic Balear, GOB. Xavier Àlvarez de Lara Pérez, 43, es defineix simplement com a pagès. Però el cert és que, a més de conreuar les vinyes de la seva finca a La Mola de Formentera, lluita com pocs contra plans urbanístics encara que duguin el nom d'Abel Matutes i és un dels pocs ex-hipis respectats per la població formenterenca.

-Per què, fa 27 anys, va triar Formentera?

-Ja existia una connexió Sabadell -Formentera. Per aquí ja havien passat el Tatum del Sis, l'Isidre i el Ton Creus, el Santi Núñez, el Quim Colomer, l'Enric Majoral, el Miquel Raurich.

-Com era la Formentera de 1975?

-Encara quedaven els útims hippis, fins i tot alguns americans ex-combatents del Vietnam. Jo m'hi trobava bé. Quan vaig veure la primera posta de Lluna vaig vaig fer un bot, em va impressionar tant que vaig estar cinc anys sense sortir de Formentera.

-L'illa enganxa?

-Bé. Jo era feliç perquè estava envoltat de natura, però engegar una vida independent va ser molt dur.

-Expliqui's.

-Vaig anar a raure a la casa Vilda dels pintors Josep Sánchez i Josep Rodríguez, per on passaven tots els sabadellencs. Però el problema era guanyar-me la vida perquè cap pagès és fiava d'un pelut com jo.

-Ho va solucionar?

-Els deia que em deixessin fer qualsevol cosa al seu camp i, si volien, que em paguessin en espècies. Em van veure treballador i a les dues setmanes ja em venien a buscar.

-Què hi feia?

-Cavar. Aixada a l'esquena i cavar i cavar i cavar. Era la feina més dura, la que ningú volia fer. Però m'hi vaig especialitzar i fins i tot el famós ceramista de La Mola, el Gabrielet, em va batejar com «el cavador». El primer dia em van pagar amb un saquet de cigrons.

-Una feina desagradable.

-Aviat vaig començar a ajudar al Julio, un altre noi de Sabadell que era molt bon pelleter i que encara viu a Formentera, fent cinturons.

-Tampoc no deuria guanyar gaire.

-Un temps més tard, un pagès em va donar feina per arreglar cases rurals i em vaig convertir en paleta. Vaig estar 15 anys arreglant cases i vaig acavar sent cap de colla.

-I es va ficar en política.

-M'hi van empényer els qui pensen que Formentera està en perill. I, per consciència, m'hi vaig deixar embolicar després d'una llarga reflexió.

-Reflexionem.

-He assolit un benestar raonable, una vida agradable, tinc la meva família, el meu pati, el meu hortet. Ho havia de tornar d'alguna manera i vaig sortir a la palestra.

-Va valdre la pena?

-Avui no ho faria. Navegar en un vaixell de Greenpeace es fàcil, però fer ecologisme en un lloc tan petit on tot afecta als teus veïns, aquells amb qui tractes cada dia, no ho és gens de fàcil.

-Per què?

-Perquè aqui tothom té terres, finques, projectes... I defensar el territori davant l'especulació turística vol dir enfrontaments. A més, per més que treballis per l'illa sempre et veuran com el foraster.

-Se n'ha sortit prou bé.

-Amb les noves generacions, els joves que han estudiat a fora, m'hi entenc, sí.

-També el respecten els més grans.

-Potser perquè molts d'ells m'han vist amb el carro i la mula, trencant pedra amb la massa de sol a sol. Així es com m'he guanyat el seu respecte. De tota manera ja no puc estar més a primera línia.

-S'ha arribat a enfrontar amb èxit al magnat Abel Matutes i a l'ex-president del Govern Balear, Anton Canyelles.

-Hem lluitat tant com hem pogut contra tota pressió urbanística i, sí, la conservació de Ses Salines, Can Marroig o la Punta Pedrera van ser èxits important.

-I el més important?

-Personalment estic més satisfet d'haver aconseguit, juntament amb la Confraria de Pescadors, la primera reserva natural del medi marí entre Eivissa i Formentera. Aquesta va ser la batalla més llarga i haver-la guanyat m'omple de goig.

-Formentera ja està immunitzada contra atemptats ecològics?

-Ara al menys ja no se li acut a ningú de fer un hotel al mig de la platja. Ni per llei ni per consciència, és clar.

-Tanta consciència com a Menorca?

-A Menorca són els latifundis i els grans propietaris els qui ajuden a preservar l'illa. A Formentera al revès. Potser hi ha menys consciència però les propietats són tan petites que tampoc s'hi pot edificar gaire.

Enhorabona

« VIURE L´UTOPIA Era «el nen» d'El Sis, aquell «antre del carrer Borriana on jo em sentia reconfortat pel seu ambient contracultural i de resistència». Allà és on aquell jove de cabells llargs, nascut al carrer de l'Illa, alumne dels Claretians, actor de La Faràndula i soci de Belles Arts, fugia d'un Sabadell

que li semblava gris i trist per viure l'utopia El 1975, en plena transició, aterra a Formentera, fa de pagès, es casa amb l'alemanya Eva Baisl i tenen un fill, ja de 22 anys, que avui vol marxar de Formentera per viure, també, l'utopia.