Sandra i Francisco, l'atemptat de Bali «Ens va anar pels péls» 15/10/2002

Recent casats i de viatge de nuvis a Bali, els sabadellencs Francisco i Sandra van ser al centre comercial de la bomba que ha matat 200 persones, només dues hores abans. Després de sopar van estar a punt de tornar al Sari Club, en el moment de l'explossió. Francisco Moya Valerio, 28, treballa a Tallers Pupar. Sandra López Parés, 27, que vivia fins ara a Castellar, treballa al Solteco del grup Zegna. Ahir a la 1 del migdia, les 7 hora balinesa, ella responia així per telèfon des de l hotel.

-Com esteu?

-Bé, molt bé.

-Com ho heu viscut?

-Aquella tarda vam anar a comprar al centre comercial Mata Hari de Kuta, el que va explotar. El que vam comprar allà seran els regals més preuatsm.

-Res estrany?

-No. Són moltes botigues una al costat de l'altra, com un 'mercadillo' i tot plé de turistes. Cap a les 9 vam anar a sopar als afores de Kuta.

-La bomba va esclatar poc abans de les 11.

-Sí, ens va anar pels péls. Però el pitjor és que allà on sopàvem, el Santi Cafe, vam demanar un lloc per acabar de fer la última copa i ens van recomanar la discoteca Sari Club.

-La de la bomba.

-Sí.

-No hi vau anar, però.

-No, però vam estar a punt. Ho vam estar discutint amb el grup d'espanyols que anem sempre. Uns hi volien anar i uns altres no. Al final, com que l'endemà teniem una excursió i ens haviem de llevar a les 7 del matí, va guanyar el no. Gràcies a Déu.

-Realment pels péls

-No em vull ni imaginar... si arribem a fer la última copa, ara no seriem aquí parlant amb tu.

-Vau sentir l'explossió?

-Nosaltres no vam sentir res. L'endema vem calcular que deuriem estar a uns 15 kilòmetres de l'explossió.

-Diuen que es va sentir a 20 kilòmetres.

-Ja ho sé, però nosaltres ja erem a l'hotel amb tot el grup d'espanyosl i amb la gresca no ho vam sentir.

-Com us vau assabentar?

-Per les trucades de casa. Aquella nit tots els familiars ens vam començar a trucar quan aquí encara dormiem. Ells ploraven i nosaltres estàvem mig adormits i no enteniem què ens deien.

-Us van espantar?

-A Espanya s'està fent molt alarmisme. Si fins i tot l'Aznar està dient a la gent que no vagi a Bali!

-I l'ambaixador espanyol a Yakarta recomana als turistes que torneu corrents cap a casa.

-Sí, sí, és que no ho entenc. De l'Ambaixada ens van trucar a l'hotel per saber com estàvem. Però aquí, a la platja de Nosadúa, tots estem molt bé. I només estem a 17 kilómetres de Kuta.

-Espanten a la gent?

-Totalment i aquí no hi ha res per què patir. Nosaltres hem trucat a Viatges Ruiz per dir que estàvem bé i tothom té por. Hi ha més por a Espanya que aquí.

-Bé es deu notar un clima d'inseguretat.

-Gens. Aquí tothom segueix fent la vida normal. I els balinesos segueixen rient com sempre. Avui hem vist policies amb escopeta, sí, però molt normal.

-Vols dir?

-Bé, a l'hotel l'endemà ens van reunir a tots al hall per comptar-nos i veure si faltava algú. Però res més.

-Heu tornat a Kuta?

-No pensem tornar-hi mai més. Mira, mira oooh. Ara el Fancisco m'ensenya un diari i es veuen totes les botigues que vem estar comprant... però en runes. Són les mateixes, eh? I ara per televisió, mira, mira.

-Què es veu?

-Res... cadàvers... molts cadàvers.

-Com pots estar tan tranquila?

-A veure, tinc moltes ganes de plorar. Però no és por. Són ganes de veure a la meva família. Però sortir al carrer em dona molta seguretat perquè ho veig tot molt tranquil.

-No us ha passat pel cap avançar la tornada?

-Per dos dies no val la pena.

-Bali sí val la pena?

-Bali és perfecte. És un lloc paradisíac, tropical, bonic amb gent amable. Els balinesos riuen tot el dia. Fins i tot el recepcionista de l'hotel que parla espanyol, té una germana al costat mateix de l'atemptat i només està esperant que ella el truqui quan pugui. Però no està amoïnat.

-Què feliços.

-A Bali la mort es diferent, per ells és la reencarnació divina. Aquí són pobres perquè volen, perquè donen als déus el que no necessiten. Són hinduístes i sempre fan ofrenes.

-Us han espatllat la lluna de mel?

-El Francisco diu que no. A mi una mica sí. Ara el Francisco ha tornat de la piscina i diu que alguns turistes avançaran la tornada.

-Què toca ara?

-Un bon sopar a l'hotel i demà excursió amb iot.

Què feliços

« NO HA PERDUT EL SOMRIURE Tot i l'ambient de tranquilitat que diu la Sandra que es respira a Bali, també reconeix que pels carrers han començat a aparèixer pintades d´hinduístes contra musulmans. L'emigració de Java a Bali és musulmana i se suposa que entre ells han vingut els terroristes del Sari Club.

El poble més somrient del món, però, no sembla haver perdut el somriure. «Ells no pensen que si el Bin Laden, que si el terrorisme, ells no opinen, diu la Sandra, no pensen, somriuen, són feliços i estan bé així».