Carme Forcadell: els papers de Salamanca «El que es roba s'ha de tornar» 16/10/2002

La membre de la junta d'Òmnium Cultural de Sabadell i de l'executiva nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya, ERC, Carme Forcadell Lluís, va ser dilluns a Salamanca per reclamar-ne els papers com una integrant més de la Comissió -de 150 catalans- de la Dignitat.

-A Salamanca no us han fet cap cas?

-I tant que ens han fet cas.

-Les autoritats de Salamanca no us han volgut ni atendre.

-Amb això ja hi comptaven. Sabiem que ens farien el buit.

-Llavors?

-La premsa ens va fer molt cas. A l'hotel on vam fer la roda de premsa mai no s'hi havien reunit tants mitjans de comunicació. N'hi havia més de 20.

-De què ha servit?

-Ha servit per demostrar que Catalunya en el tema dels papers és un bloc. Allà erem representants de la Generalitat, dels sindicats, dels partits polítics, institucions, persones a títol individual. S'ha demostat que la reclamació dels arxius és un clam de tota la societat catalana.

-Tota menys el PP català.

-El PP català no va venir, però el senyor Piqué ja ha canviat les seves declaracions.

-Per electoralisme.

-Pot ser perquè, de fet, parla de solució 'quan s'acabin les postures maximalistes'. Això de 'maximalistes' ves a saber què vol dir.

-Han entés alguna cosa els salmantins?

-Sí, segur.

-Què han entés?

-Al menys han entés que són uns papers robats a punta de canó perquè això allà ho vam dir tots. Fins i tot el dibuixant de cartells de la república Carles Fontseré va explicar la seva història.

-Quina història?

-Que a ell li van robar el seus papers l'exèrcit franquista i encara ningú de l'Arxiu de Salamanca li ha deixat veure.

-També exposaran cartes personals a l'exposició Propaganda de guerra?

-És possible. Les cartes personals de Teresa Pàmies són allà. I amb nosaltres també va venir la filla de Carrasco i Formiguera, afusellat el 1938, a quí també se li van endur tot el arxiu personal, cartes familiars incloses.

-Però com s'ho enduien?

-Depén. Si els habitants de la casa ja s'havien exilat, entraven a la casa abandonada i requisaven tot el que trobaven.

-Per exemple?

-Per exemple, la consulta d'un metge naturòpata. La seva filla venia amb nosaltres i diu que se li van endur tots els historials clínics, receptes i fòrmules magistrals.

-I a les institucions?

-Als sindicats, la Generalitat i altres institucions ho feien a cop de baioneta. Posaven a la gent contra la paret i s'ho enduien tot.

-Uns soldats amb una gran sensibilitat arxivística.

-Home (rient) a tu què et sembla? Evidentment ho feien per ajudar la repressió. Totes les cartes personals van servir per veure connexions i detenir sindicalistes i afiliats a partits que després van ser represaliats, detinguts i, en molts casos, afusellats.

-Per això en diueu papers tacats de sang?

-És clar. I per això vam portar una corona de llorer a les portes de l'Arxiu de Salamanca. Perquè tots aquests papers que ens amaguen han costat molts morts.

-Aquesta ofrena floral va ser un acte una mica violent?

-No. Va ser molt emotiu. Una violinista va tocar el cant dels ocells i vam cantar Els Segadors.

-I els de l'Arxiu de Salamanca?

-Ni van baixar. Ens miraven des de la finestra.

-És veritat que aquesta paperassa que tan estimen ni tant sols l'han classificat?

-Sí. En 63 anys, els únics documents classificats són els de la Generalitat perquè el govern de Catalunya va pagar dos arxivers perquè destriessin els papers. La resta està en saques, tot barrejat.

-És cert que hi ha papers anteriors al 1936?

-És clar. Les tropes franquistes es van endur fins i tot papers del segle XIX.

-Però no és l'Arxiu de la Guerra Civil?

-Sí i de fet, fa anys, els tècnics de Salamanca ja estaven d'acord, gràcies a la ministra Alborch, en tornar tots els papers anteriors al 36.

-Què va passar?

-Que hi va haver aquella manifestació de 60.000 persones a Salamanca i es va aturar tot.

-Quan el Torrente Ballester va parlar del 'derecho de conquista'?

-És clar, ell mateix va reconèixer que allò és un botí de guerra. Molta gent de Salamanca va trobar malament aquelles paraules. Però així tot està més clar: el que es roba s'ha de tornar.

-A Torrente Ballester el va delatar el seu inconscient?

-Sí. Figura que avui a Espanya tots som amics i democràtics. Però a ell se li va escapar aquella mentalitat del 'nosaltres els guanyadors i ells els perdedors'.

Cautivos y desarmados encara

« LA EXPO DE LA MALA LLET Propaganda de guerra s'havia d'inaugurar el dia 5. Després es va retardar fins el 15, casualment el dia de l'afusellament de Companys. «Volem creure que no ho van fer amb mala fè», diu Forcadell, «a nosaltres ens va doldre molt que triessin aquesta data, pero pensem que, al menys la

gent del carrer, no té tanta mala llet. Les autoritats potser sí». La visita catalana i les moltes cartes de catalans desautoritzant l'exhibició pública del seus documents personals ha tornat a suspendre la inauguració sine die.