Roger García, golejador a 54 metres «No m'agradaria que em recordessin només per aquest gol» 22/10/2002

Ahir va ser primera plana als diaris esportius i el seu gol al porter Cèsar del Recreativo de Huelva des de 54 metres, és a dir, des de més enllà de mig camp, l'han passat a televisions de tot el món. En el món del futbol només es parla del golàs del jugador del RCD Espanyol, el creualtenc resident a Matadepera i ex-blaugrana, Roger Garcia Junyent, 25.

-Per què As i Marca destaquen el teu gol a primera plana i Sport i Mundo Deportivo no?

-Bé, tampoc m'importa molt. Per mi és més important el que jo pensi de la meva actuació que el que diguin els diaris.

-No et dol que els diaris esportius catalans et valorin menys que els madrilenys?

-És que més que catalans són del Barça.

-És un gol entrenat?

-No. Mai no m'he posat jo sol després dels entrenaments a provar-ho.

-Bé ho havies provat en altres partits.

-Això sí. La temporada passada ho vaig intentar algunes vegades, però la pilota mai no agafava la direcció adequada o botava malament o...

-Ara ja has descobert la tècnica exacta.

-No. Ahir vaig tenir sort. La vaig agafar bé i tot va anar rodat.

-Una cosa així s'improvisa?

-Aixeques la vista, veus al porter avançat i ho proves.

-La majoria de jugadors no miren a porteria des de tan lluny.

-Jo durant tot el partit vaig mirant a veure si el puc sorprendre.

-Hi ha precedents històrics?

-Suposo que sí, però de distàncies tan llargues com el meu jo no en recordo cap.

-El de Pelé no val, eh?

-No, el Pelé ho va intentar però no li va entrar.

-El gol de la jornada segur. El de la lliga 2002-2003?

-No ho crec. Segur que hi haurà altres gols molt macos.

-T'agradaria passar a la història del futbol per aquest gol?

-No. El meu desig no és passar a la història del futbol per un gol. M'agradaria més passar a la història del futbol perquè he fet disfrutar a la gent amb el meu joc. No m'agradaria que em recordessin per una anècdota.

-Home, anècdota, anècdota...

-Sí perquè tant val aquest gol com un altre.

-Aquest gol s'ha fet tant famós que ara ja no podràs sorprendre més als porters?

-Jo crec que tots els porters seguiran pensant que això és massa difícil que sorti i que, abans de xutar, a aquell davanter el taparà algún defensa.

-És a dir que confies en repetir la gesta.

-Sí perquè jo crec que els porters seguiran igual. Això espero, vaja.

-És la mateixa sensació del «Hole in One» dels golfistes?

-Segurament la satisfacció és la mateixa que entrar la pilota al primer cop. Però per mi es més fàcil donar-la amb el peu que amb un pal d'aquells. De golf no en tinc ni idea.

-De satisfaccions sí.

-Sí. I la satisfacció és molt gran, és clar. Sobretot perquè fa molt temps que tenia ganes de fer un gol així.

-Ahir vau guanyar perquè no hi havia Juande Ramos a la banqueta?

-Crec que no. En tots els anteriors partits que vam perdre volíem guanyar tant com ahir.

-Per què va plegar de forma tan sobtada?

-Va ser una concentració estranya, amb molts periodistes i el president. Però no ens afectava. Teníem molt clar que haviem de jugar i guanyar amb l'entrenador que fos.

-Ahir vas jugar amb Ivan de la Peña. Recordeu els vells temps blaugranes?

-Sí, però sobretot del fubtol base que és el que tenim millor record. Amb el primer equip vam disfrutar molt amb Cruyff, però on disfrutes més el futbol és en el futbol base.

-Avui tots els diaris recorden com confiava amb tu Johan Cruyff.

-Ho sé. Molts cops ha sortit parlant de mí. I per mi és molt més important una paraula del Cruyff que milers de molts altres entrenadors. T'ensenya molt i actualment es molt difícil trobar-ne un que t'ensenyi coses.

-Ni ell què és un entrenador que no entrena.

-Per ara no entrena, però ja ha demostrat prou.

-Com està el teu germà Òscar?

-Bé, entrenant fort per aconseguir ser titular.

-Ara, amb el nou entrenador Moya, té més oportunitats que abans?

-Ell sempre que ha sortit al camp ha demostrat la seva qualitat. L'any passat vam aconseguir molts punts gràcies a ell en situacions complicades.

-I l'altre germà, el central del Sabadell, Genís? Com està?

-Intentant tirar endavant i assolir una regularitatr en el resultats. Està content, però patint perquè el Sabadell estigui en una situació més còmode.

Tots per un i un per tots

« BEN SABADELLENC El seu germà gran, el també espanyolista i ex-blaugrana Òscar, tot i estar casat amb una noia de Sabadell, viu a Barcelona. Roger, però, s´estima més Matadepera per venir a Sabadell sempre que pot: al cine, de copes, a comprar o a sopar a casa de la mare, «el millor restaurant».

No oblida la seva ciutat i, acompanyat del seu pare, va sempre que pot a la Nova Creu Alta a veure el Sabadell i, de passada, el seu germà Genís. Format al Mercantil, anar diumenge a veure el Sabadell és, «el que havíem fet sempre de petits. I no a tribuna. Som de general».