Feliu Ibars, Médaillé d'Or de ferradors de cavalls «Els cavalls no t'ho agraeixen» 24/10/2002

Al creualtenc Feliu Ibars Serra, 23, el seu amor a l'aire lliure sempre li havia portat complicacions. Finalment va trobar el seu camí, laboral, humà i quasi espiritual, a travès d'una feina, la de ferrar cavalls. Després d'estudiar durant tres anys a Toulousse s'ha convertit en el primer no-francès que guanya la Medaille d'Or de ferradors al Midi-Pirinés. Ara lluitarà per la Medalla d'Or estatal i estudiarà a Lyon dos anys més d'especialització d'una carrera que, a casa nostra, ja quasi no és ni ofici.

-Els indis del Far West no ferraven els cavalls. S'equivocaven?

-Els indis americans tenien tants cavalls que quan un tenia el peu gastat el canviaven per un altre.

-Un luxe que nosaltres no ens podem permetre?

-Exacte. El casc del cavall en estat salvatge es reprodueix a mida que es gasta, com les nostres ungles. Però si l'explotem, ens hi muntem al damunt i el fem arrossegar carruatges, gasta tant l'ungla que li hem de fer ferradures.

-Els cavalls us ho agraeixen?

-No. Ténen memòria, però no són inteligents.

-No els fan mal els claus?

-Si ho fas malament sí. Però si claves el clau just en aquella corna insensible d'un centímetre, no els hi fas mal.

-I si l'hi fas, respón amb una bona guitza?

-Hi ha aquest perill, sí. Algun ferrador va en cadira de rodes per una cossa al cap. I algun ha mort.

-Imagino el ferrer clàssic, amb davantal de pell davant la forja i picant ferro calent amb un martell damunt l'enclusa.

-Doncs és exactament això.

-Home, en 500 anys deu haver evolucionat una mica.

-No gens. Ni en mil. Els gals primitius ja ferraven cavalls.

-Però en plé segle XXI no podeu estar fent el mateix que ells.

-La tècnica és la mateixa. S'han provat materials nous com el plàstic i altres, però res funciona tan bé com el ferro. I el ferro s'ha de forjar.

-Per què els cavalls han de dur sabates a mida i nosaltres no?

-Perquè tots tenen el peu diferent.

-Nosaltres també.

-I a nosaltres també ens fan plantilles adaptades.

-Com s'arriba a Médaillé d'Or?

--A final de carrera sempre es fa un concurs entre els millors aprenents de França. Jo em vaig presentar pel meu departament i vaig guanyar. He estat el primer no-francés en guanyar-ho.

-Què havies de fer?

-Vaig haver de forjar dotze ferradures en tres sessions de 8 hores. De diferents formes, dimensions, gruixos, ortopèdiques, esportives, etc.

-I ara al premi estatal.

-Sí. Els dos primers de cada departament concursarem per la Medaille d'or de tot França.

-Aquí no s'estudia?

-No. Jo vaig començar fent un curs de mosso de quadra a l'Escola de Remonta a l'Hospitalet del Llobregat. Només sis mesos.

-No en tenies prou.

-No. Vaig tornar a Ribera de Cardós, al Pallars, on havia fet de guía d'excursions de cavall per aprendre dels ferradors. Però al cap d'un any ja no avançava.

-I te'n vas anar a França.

-Primer vaig haver de trobar una empresa on fer les pràctiques a Aix-en-Provence. Ferrava als clients tres setmanes al mes i l'altra feia teoria a l'escola Comminges de Toulousse.

-Una teoria que aviat es deu acabar.

-No creguis. Hem d'estudiar Biologia, Anglès, Francès, Matemàtiquess, Biomecànica, Forja, Hipologia...

-Hipologia?

-La ciència que estudia el cavall.

-Quí paga tots aquests estudis?

-Són gratuïts. És ensenyament públic, com aquí la F.P. Em paguen fins i tot els viatges. I les despeses d'apartament i menjar surten del meu sou com a ferrer en pràctiques. Cobro l'equivalent a 130.000 pessetes.

-Per què aquí no s'estudia?

-Dels 60 als 80, quan van arribar els tractors, a Catalunya es va acabar la cultura del cavall i es va perdre l'ofici.

-Els tractors també van arribar a França.

-Sí, però allà hi ha una cultura equina molt més forta.

-Diuen que a França l'equinoteràpia i el horse-ball estan a l'ordre del dia.

-Efectivament. Cada poble i poblet té el seu equip de horse-ball. Hi ha moltes lligues i categories. La get ho viu més.

-Per exemple?

-Per exemple els dimecres, que els nanos no van al cole, no van a jugar a futbol com aquí. Tots fan coses diferents i molts fan classes d'hípica.

-Trobaràs feina a Espanya o els teus honoraris de ferrador altament qualificat seran aquí prohibitius?

-En trobaré. A Espanya ja hi ha quatre o cinc professionals formats com jo i no els falta feina.

-Quí?

-En Jaume Marés, per exemple, es va formar a Alemanya, avui treballa a Girona, està molt sol·licitat i és una mica el nostre líder.

Compte amb les guitzes

« GRÀCIES AL MARBRE Va ser alumne de l'Enric Cassassas i el Ferran Casablancas, actor del C.P. Sant Vicenç, jugador de volley al Club Natació i escalador i esquiador de la UES. Als 9 anys ja muntava a cavall a l'hípica Trull de Sant Cugat i als 12 ho va

deixar per fer de pagès a Guils de Cerdanya durant quatre llargs estius. També va ajudar als jardins de Caixa Sabadell, va ser guia hípic a Llavorsí i es va emplear a una fàbrica de marbre. Això últim li va agradar tan poc que per fí ho va veure clar: el seu destí estava en els cavalls.