Àlex Segura, economista del Fons Monetari Internacional

«La condonació del deute extern

és una utopia»

26/10/2002

L'ex-alumne dels Maristes i La Farga, soci del Club Natació Sabadell i ex-professor d'anglès del Clarence House, l'economista i politòleg sabadellenc Àlex Segura Ubiergo, 32, llicenciat a la UAB i doctorat a la Columbia University de Nova York, treballa des de desembre del 2001, al departament fiscal del Fons Monetari Internacional, FMI. A la foto és al seu despatx de Washington.

 

-Quina és exactament la seva feina?

-Treballo a la Independent Evaluation Ofice del Fons Monetari Internacional. Aquest any avaluem, per exemple, si l'FMI és massa dur demanant retalls de despesa pública als diferents països.

-Pot criticar?

-Sí, sí. Podem criticar obertament perquè així ho diuen els estatuts.

-I és realment independent?

-Completament.

-Què pot criticar vostè de l'FMI des de dins de l'FMI?

-Han de ser crítiques constructives. De destructives ja n'hi ha d'altres que s'encarreguen.

-Vol dir sense raó?

-A vegades amb raó. Però també a vegades de forma indocumentada i amb els papers més mullats que la Bassa de Sant Oleguer.

-Digui'm què ha criticat vostè concretament?

-Encara no tenim conclusions definitives. Els resultats de la nostra avaluació seran publicats el proper abril.

-Avanci'm alguna cosa.

-Per exemple, a vegades el Fons no justifica bé perquè s'han de retallar les despeses d'un país o augmentar els impostos. A vegades es preocupa més de la magnitud de l'ajust econòmic d'un país que de protegir de forma efectiva la despesa social.

-Sovint es critica a l'FMI que, després de 20 anys d'aplicar les mateixes mesures, els països del Sud segueixen més pobres i amb més endeutament que mai.

-La funció de l'FMI no és la lluita contra la pobresa sinó l'estabilització macroeconòmica. I l'estabilitat econòmica bé és una condició necessària, tot i que no suficient, per reduir la pobresa.

-És o no veritat que l'FMI recomana retallar despeses socials precisament als països més pobres, més analfabets i més deficitaris en sanitat?

-Això simplement no és cert. L'FMI recomana protegir la despesa social en els programes d'ajustament econòmic. El que passa és que fins ara hi ha hagut més preocupació per millorar l'eficiència de les finances públiques que el seu impacte distributiu. I això és el que s'ha de millorar.

-La condonació del deute extern es possibilitat o utopia?

-Utopia. És com demanar-li a la Caixa de Sabadell que condoni el deute dels seus prestataris d'ingressos baixos.

-No és el mateix.

-El deute només es pot condonar de forma parcial, a canvi de reformes econòmiques i en països amb un compromís creixent de governabilitat democràtica. Sinó, l'estalvi del deute pot acabar en butxaques de polítics corruptes.

-Per què no vau preveure la crisi argentina?

-El problema del Fons amb l'Argentina és que no se li va demanar més disciplina fiscal quan el creixement econòmic era positiu en els anys 90.

-L'FMI ha recriminat al govern argentí que no controla prou als seus tribunals perquè van declarar inconstitucional la retallada del 13% de sou al seus funcionaris. No creu l'FMI en la separació dels poders executiu i judicial?

-L'FMI no té res a dir sobre qüestions com aquesta. Però l'acord es va firmar amb el Ministeri de Finances i el Banc Central argentí. Quin valor té un acord signat amb un país, si el seu govern no pot assumir el compromís?

-Quina diferència hi ha entre l'FMI i el Banc Mundial?

-L'FMI es preocupa de l'estabilització macroeconòmica i el Banc Mundial de temes com la lluita contra la pobresa, desenvolupament sostenible, assumptes socials, protecció de medi ambient, etc..

-Hi ha rivalitat?

-No, però el grau de col·laboració entre tots dos no és òptim.

-Ho dic perquè l'ex-vicepresident del Banc Mundial, Joseph Stiglitz, ha escrit en el seu llibre El malestar en la globalización 2002: «el FMI ha cometido errores en todas las áreas en las que ha incursionado: desarrollo, manejo de crisis y transición del comunismo al capitalismo».

-Conec bé al professor Stiglitz. Va ser professor meu a la Columbia University i conec la seva obsessió gairebé compulsiva amb l'FMI.

-Què vol dir?

-Què és molt fàcil fer crítiques «a toro passat». Quan ell era al cap del Banc Mundial tampoc va fer res per aturar les crisis d'Àsia i Rússia.

-Té raó o no?

-Té raó en que s'ha de reflexionar millor sobre els efectes de la globalització. No tothom hi ha sortit guanyant.

Que ho digui vostè és esperançador

 


 

« EL FRANCTIRADOR

«Per fí sembla que tot això s'ha acabat. Podrem tornar a posar gasolina drets i sense necessitat d'escuts invulnerables", diu Segura en referència a l'escut de fusta amb què ell va veure com un pare acompanyava el seu fill a col.legi per por al franctirador del tarot.

Casat a N.Y. amb una peruana que parla perfectament català «i sense accent» i amb un fill d'un any i mig que es diu Mateu, reconeix que ara, com a veí de Washington, «això del franctirador ens ha causat molta angoixa».