Assumpció Oristrell : l' Iran de la gent «Iran és un país segur, net, eficaç i modern» 30/10/2002

Fa tres setmanes que han tornat de l'Iran que ells estimen, un país modern, amable i «relaxant». Ara que tant es parla del protocol de Jatami a La Zarzuela, volen donar una imatge positiva, no dels polítics iranians, però si de la gent. El botiguer de La Moda, trabucaire i diable,Toni Manent i Domènech, 51, i la seva dona, la pintora i empleada de Banc Sabadell, Assumpció Oristrell Salvà, 46, ja estan estalviant per tornar-hi el maig.

-Jatami no ha volgut donar la ma ni a la reina ni a la ministra.

-A mi allà me la donava tothom i el Toni no gosava, però la va donar a alguna dona.

-Jatami no ha acceptat que en el dinar amb els reis es servís ví.

-Si nosaltres algun dia tenim convidats iranians a casa ens servirem ví i en prendrem. I no s'ofendran.

-M'està dient que els polítics són una cosa i la gent una altra?

-Exactament. Tampoc aqui erem tots franquistes durant el franquisme.

-Dona...

-A l'Iran hi ha una doble moral. La pública obligada per l'ayatola Jamenei i que està en franca regressió. I la privada que és molt oberta i cada dia més acceptada.

-Per exemple?

-Per exemple, fa dos anys encara hi havia policies de la moral pel carrer dient a les dones que els sortia el serrell sota el xador. Avui això ja ha desaparegut.

-Què més?

-Pel carrer es veuen joves amb les mans agafades o recolzant el cap a l'espatlla de la nòvia. I no passa res.

-Viuen una transició?

-Una transició acceleradíssima obligada per una joventut moderna que puja apretant molt. Mira (ensenya una foto). Aquestes noies anaven pel carrer amb texans estrets, patinant amb patins en línia i fent salts amb els nois.

-No duen túnica ni abric.

-Perquè ja no cal. Només el xador és obligat. Jo duia túnica fins els peus i tothom em demanava per què anava tan tapada (riu).

-En aquesta foto (ella és la segona per l'esquerra) les seves amigues van tan tapades com vostè.

-Perquè la transició està sent tan ràpida que ni ells mateixos se n'adonen.

-Obra de Jatami?

-Sí, el Jatami és com el Suàrez de la transició espanyola. Tothom parla bé d'ell perquè esta impulsant l'obertura.

-Doncs aquí es fa l'estret.

-Ha de donar una imatge pública de cara al seu país.

-Què us va portar a l'Iran?

-Ens tenia fascinats de fa temps. Haviem llegit els llibres d'Anna Briongos Negro sobre negro i La cueva de Alí Babá i voliem anar-hi.

-També hi ha el llibre No sense la meva filla de Betty Mahmoody?

-Allò va ser un cas aïllat que no es pot generalitzar. I a més molt novelat.

-No tan novelat. A Iran en cas de separació l'home encara té tots els drets de custòdia sobre els fills. Sense cap altra consideració. Li agradaria viure en un país així?

-Jo visc molt bé a casa meva. Però el que sí puc dir és que les dones, quan es casen, tenen el dret a triar si accepten o no que el seu marit es casi amb una segona dona. Si diu que no, no s'hi casarà mai.

-Vaja, que heu tornat ben disposats a fer-ne bona prensa.

-Volem esborrar la imatge negra de l'Iran perquè és mentida. És un país en que el que et pots moure amb total llibertat, que és totalment segur, net, eficaç, modern i en el que tot funciona amb una puntualitat extraordinària.

-Net?

-Isphahan que és la ciutat més bonica del món és exageradament neta. Molt més neta que la plaça Sant Roc.

-Puntual?

-Tots els avions, trens i autocars van sortir al minut.

-Modern?

-Tothom té mòbil, cotxe i e-mail. Hi ha cibercafès per tot arreu i els diumenges Teheran es queda buit perquè tothom està a la segona residència.

-No s'ha sentit intimidada?

-Gens. En cap país m'he sentit més segura que en aquest.

-A canvi d'una brutal repressió.

-De policies no en veus per enlloc. Se'n veuen molts més a Síria.

-Nega la discrimació de la dona?

-Nosaltres hem vist dones dirigint agències bancàries i conduïnt autobusos.

-En un tribunal la seva paraula tindria la meitat de valor que la d'un home.

-I en alguns llocs hi ha cúes per homes i per dones. I en els autobusos hi ha espais per homes i per dones, es veritat. Però en els avions no.

-I en els trens?

-Tampoc. Però vam dormir en literes amb una altre parella i l'home ens va demanar que jo dormís a sota d'ell i la seva dona a sota el Toni. Així els matrimonis ens podiem veure en diagonal.

Molt enginyós

« VACUNA ANTI-RACISME El Toni i l'Assumpció són viatgers empedreïts perquè «viatjar és la millor vacuna contra el racisme». Amb el seu fill, el Llibert, avui de 22 anys, o bé sense ell, el matrimoni ha estat a Síria, Jordània, Egipte, Marroc, Tuníssia, Malàssia, Togo, Mali,

Sudàfrica i Burkina Faso. En aquest últim, ella va haver de ser deportada per un accident i hi van tornar l'any següent. Però la seguretat de l'Iran i la bellesa d'Isphahan no les havien sentit mai abans. Per això no entenen perquè no és un destí turístic més explotat. «Estavem sols!»