Isabel Mora: les dues medicines «Els metges tenen por» 9/11/2002

Com a terapeuta neural va defensar les medicines alternatives al programa de TV3, En camp contrari de la setmana passada, i ho va fer compartint feina, amics i casa durant una setmana amb un metge de la Seguretat Social. El que no es va dir en el programa és que la andorrana resident a Sabadell, Isabel Mora Duran, 40, també es metge d'Urgències a l'Hospital Taulí.

-Aplica la teràpia neural a Urgències del Taulí?

-Òbviament no.

-Està prohibit?

-No, però els pacients, quan van al Taulí, van buscant medicina hospitalària tradicional. Donar-los teràpia complementària podria ser un engany.

-És a dir que exerceix una medicina al Taulí i una altra a la seva consulta particular. No acaba esquizofrènica?

-De cap manera. Per mi estudiar homeopatia i teràpia neural no ha estat una tria exclusivista, sinó una ampliació del meus coneixements mèdics.

-Una cosa no treu l'altra?

-Exacte i el dia que jo tingui una apèndix, per favor que m'operin. A més, la gent que em ve a Urgències del Taulí, em dona una visió del malalt molt viva, molt actual.

-Recepta Voltarén i Cortisona?

-El Voltarén per un còlic nefrític a les 4 del matí és genial. I la Cortisona té les seves aplicacions.

-Per què la va triar TV3?

-Buscaven una persona alternativa, però com que havien d'entrar les càmares a casa, molts metges amb família van dir que no. Jo, com que ara estic sola i estava disposada al «sacrifici», vaig dir que sí.

-Un «sacrifici» interessant.

-Una experiència molt divertida. Anar una setmana amb les càmares al darrera no és fàcil. Va ser esgotador, però interessant.

-Vau viure un a casa de l'altre?

-Sí. El Jaume va venir a casa dos dies i jo un a casa d'ell. I ell va veure els meus pacients i jo els seus.

-Va aprendre alguna cosa del seu «contrari» i metge de la SS?

-Em va agradar molt veure un ambulatori tant nou com aquell del carrer Cerdenya de Barcelona.

-Què pot tenir d'atractiu un ambulatori?

-És autogestionat, fan un treball en equip molt maco i donen tractament global. Un lloc ideal per fer-hi homeopatia, acupuntura o el que sigui.

-Està somniant, és clar.

-Per què? A França els metges primaris ja utilitzen la homeopatia. A Alemanya les teràpies alternatives s'apliquen en hospitals. I a Anglaterra hi ha hospitals totalment homeopàtics.

-I ell va aprendre alguna cosa de vostè?

-Potser va deixar de ser tan rígid. La teràpia neural no li agrada, però potser ha deixat de ser tan taxatiu.

-A la tele es veia mal rotllo.

-No n'hi va haver gens. Sabíem que sortir a la tele és jugar una mica i cada un va fer el seu paper.

-Els costa escoltar-vos?

-Ells tenen la seva veritat.

-I la basen en LA CIÈNCIA, amb majúscules. Com poden dir-ne ciència si en medicina dos i dos mai no fan quatre?

-Ostres, sí, és que és increïble. Això els intentes dir, però estan tan insegurs que no volen baixar del burro.

-Vol dir segurs.

-No, no, insegurs. Els metges tenen molta por a no fer-ho bé. Cada cop que ells, nosaltres, jo mateixa, cada cop que fem un informe clínic, sabem que estem signant un testimoni de caire jurídic.

-Por doncs a la justícia?

-Sí. Des que signes amb el teu número de col·legiat tens molt clar que allò pot ser utilitzat en contra teva en un tribunal.

-Massa responsabilitat?

-És clar. Per això es parla de «demostrar amb evidència científica que allò que es va fer és l'únic i el millor que es podia fer. Si el pacient va morir no és culpa del metge».

-Fa mal la judicalització de la medicina?

-Sí perquè la medicina és una feina molt difícil. Per responsabilitat personal, per ètica que els metges respecten moltíssim, i per la incertesa de que et portin a judici.

-És o no és ciència la medicina?

-La medicina no és ciència. Quan tu vas al metge no vols un científic, vols algú que t'agafi la mà i et tregui el dolor.

-Llavors per què s'agafen tant a la fal·làcia de LA CIÈNCIA?

-Se senten acorralats. En moments de canvi sents que s'esta fonent l'iceberg sota els teus peus. La sensació de control és una necessitat i ells estan perdent el control. Per això són tan corporativistes.

-Si les alternatives funcionen, per què no s'imposen?

-Primer perquè la medicina oficial també cura i molt. I segon perquè aquestes tècniques no són mesurables. Jo puc explicar a nivell electroquímic per què funciona el Voltarén. Però no puc explicar per què cura una agulla d'acupuntura. Els meridians no es veuen ni amb microscopi.

La ceguesa de l'evidència

« TERÀPIA NEURAL La teràpia neural és la més jove de les teràpies alternatives i, per tant, una de la més desconegudes. Treballa sobre el sistema nerviós vegetatiu per instil·lació d'un anestèsic, la procaína. Aquest estímul millora, per mecanisme de reflexe cutáneo-visceral, la funcionalitat d'algun orgue.

Descovert pels russsos a principis de segle i sistematitzat pels alemanys en la dècada dels anys 20, es considera teràpia natural perquè permet que sigui el propi organisme qui posi en marxa la recuperació.