Joan Coscubiela, secretari general de CCOO a Catalunya «La premsa i els polítics us retroalimenteu» 13/11/2002

El secretari general de Comisions Obreres a Catalunya i ex-professor associat de l'Autònoma, l'advocat Joan Coscubiela Conesa, 48, va ser ahir a La Faràndula per una assemblea comarcal i a l'empresa Cobega de Sant Quirze per un acte electoral.

-Los lunes al sol se'n va a Hollywood. Això és una bona notícia ara que torna a pujar l'atur?

-Sí. Pels qui els agrada el cinema sobre valors universals és una bona notícia.

-No li ha agradat?

-Sí, però és una pel·lícula massa dura. No dona espai a l'esperança.

-Exagera la pel·lícula la duresa de l'aturat?

-No. Encara es queda curta. Un cop més la realitat supera a la ficció.

-La pura misèria és més a prop del que ens pensem?

-Sí. Aquest món és capaç de generar molta riquesa, però encara més pobresa.

-Vol dir el capitalisme?

-És clar. El capitalisme necessita la desigualtat per créixer. Per això la propicia i la desenvolupa.

-Això ho deia Marx, però després es va dir que Marx estava passat de moda.

-Doncs no ho està. El món de Marx no és el món actual, però fins i tot pensadors de la dreta utilitzen avui l'estructura dialèctica de Marx per analitzar la realitat.

-Què han de fer en consciència Aznar i Rato després de veure Los lunes al sol?

-Probablement aprovaran una desgravació fiscal per a qui doni a aquests treballadores un contracte a precari.

-No el segueixo.

-És una manera de condemnar aquesta subhasta fiscal, aquesta competició de canòdrom, que estan protagonitzant Pujol i Aznar.

-No li agrada que ajudar als fills a comprar vivenda desgravi als pares?

-Això no serveix absolutament de res. És la fiscalització permanent de l'estat en habitatge, ajudes familiars, joves...

-Per què no serveix de res?

-Perquè només beneficia als qui ja pensaven fer aquesta despesa. Són mesures dirigides a la «societat dels satisfets», la classe mitja que els vota.

-No deixa de ser una ajuda.

-Cap pare es decidirà a ajudar el seu fill per una desgravació de 60 euros per cada 6.000. A més, l'ajuda és perversa perquè fa els fills encara més dependents. És una aberració fruit del marketing polític.

-Diu Rato que si els pisos són tan cars és perquè nosaltres els podem pagar.

-Pitjor: diu que és perquè els sous són massa alts. La realitat és que han convertit el dret a l'habitatge, que és un dret constitucional, en mera especulació. Però la bombolla immobiliària acabarà petant com la financera.

-Hi ha solució?

-Sí. El govern danès, que per cert és de dretes, té una política de lloguers pública. Obliga als propietaris de pisos abandonats a llogar-los. I si no ho fan, els lloga el municipi d'ofici.

-Diu algú d'UGT que CCOO està signant més pactes i convenis amb el PP dels que mai ha firmat UGT amb PSOE.

-No crec que sigui veritat. Només cal consultar hemeroteques. Però és que, a més, el sindicalisme no es mesura per la seva interlocució amb els poders públics. El 90% de la nostra activitat no té a veure amb política, sinó amb economia i empresa. Malauradament això no surt als diaris.

-Enfadat amb la premsa?

-No, no. Però premsa i política creen un cercle viciós. Necessiteu tant l'un de l'altre que us retroalimenteu constantment, viviu l'un de l'altre i al final la política ho acaba esclafant tot.

-No li agrada sortir als diaris al costat dels polítics?

-M'agradaria més sortir per convenis, el problema del sector de l'electrònica de consum, l'àrea aranzelària del tèxtil, els efectes de l'ampliació de l'UE en l'automoció... la nostra feina, vaja.

-Per exemple vostè avui ha vingut a Sabadell per...

-Per dissenyar en assemblea tota la negociació col·lectiva de l'any que ve, per veure els treballadors de Cobega i per celebrar l' èxit de la vaga i retirada del 'decretazo'.

-Per què ha tardat tant el govern a convocar-vos després de la vaga general?

-Tres mesos i mig és relativament poc. Han comprovat que si no rectificaven, el conflicte social seguiria obert i han preferit rectificar.

-Li fa ràbia que es digui que la sinistralitat laboral és culpa dels treballadors que no es volen posar el casc?

-Encara que fos així, la responsabilitat continuaria essent de l'empresari. Si és capaç de fer complir al treballador totes les altres obligacions, també ho ha de ser en seguretat i prevenció.

-Per què no ho fan?

-Perquè ja tenen amortitzat el cost d'una mort. En la construcció tenen perfectament assumit que tants pisos tan morts.

Cruel

« LA GRAN FAL.LÀCIA Una pregunta en especial el va fer enfadar molt. «Pot ser independent un sindicat quan el 90% dels seus ingressos són subvencionats?». No només ho va negar amb vehemència perquè la subvenció oficial apenes supera, diu, el 6%. Afegí que «he convocat tres rodes de premsa per

explicar els nostres recursos i no he lograt mai que siguin notícia. No és normal que els periodistes repetiu tòpics mimèticament. Tenim 151.000 afiliats a Catalunya que financen el 81% del nostre pressupost». Perdó.