Oleguer Presas, jugador dela Barça «La vida no és només futbol» 16/11/2002

Jugador del Barça-B des de fa un any i mig, aquest dimecres Van Gaal el va fer jugar sis minuts contra el Galatasaray, en Lliga de Campions. Ha estat el seu primer partit oficial al Camp Nou i és la prova de que el sabadellenc Oleguer Presas Renom, 22, estudiant de 4t d'Econòmiques a la UAB, pot ser ben aviat un Puyol, un Xavi o un Gerard.

-D'on surts?

-Doncs del pati del col.legi Joanot Alisanda, el primer lloc on vaig tocar pilota.

-Eres d'aquells nens bojos pel futbol?

-Sí, el clàssic. M'empassava tots els partits de la tele. Curiosament més que ara.

-Anaves a veure el Sabadell?

-És clar, molt. M'agradava anar a la Creu Alta. I ara quan puc encara hi vaig.

-Com vas entrar a la competició?

-Amb l'equip de futbol sala del Cercle Sabadellés a les categories de nens. I després al Lepanto.

-Per què no el Mercantil o el Sabadell?

-Perquè un amic d'EGB a l'escola Sant Nicolau, l'Oriol Andreu, tenia família al Lepanto.

-Sempre lateral?

-No. Vaig anar tirant enrera. Primer mitja punta. Després pivot organitzador. I he acabat de lateral.

-Continuem.

-Al segon any de juvenils, l'Ignasi Gros em va recomanar a l'escola de futbol Sant Gabriel de Sant Adrià del Besós. Em van venir a veure, em van tenir un mes a prova i em van acceptar. Tenía uns 16 o 17 anys.

-I després de juvenils?

-Jugo un any a la Gramenet-B, un altre al primer equip de la Gramanet i fa dos anys em va fitxar el Barça-B.

-Amb tots dos vas jugar contra el Sabadell?

-Sí, és clar. Al principi és dur jugar contra l'equip de la teva ciutat. Però un cop saltes al camp, tot això desapareix i només vols guanyar.

-I dimecres el teu primer partit oficial amb el Barça de 1ª.

-Sí. L'any passat havia anat convocat contra Mallorca i Depor, però sense jugar. I aquest any vaig jugar el Gàmper i em van convocar contra el Bruges.

-I per fí has jugat. Però de què serveix jugar sis minuts contant els del descompte?

-A l'equip no sé. A mi em produeix una sensació de gran satisfacció.

-Amb prou feines vas fer dues passades al Mendieta.

-Sí, una bona i una dolenta.

-Quin paper jugaves en la llibreta de Van Gaal?

-Res important. És més com un un premi.

-Per donar-te confiança?

-És una demostració que confia en mí. Però jo en mí tinc la mateixa confiança avui que abans d'ahir.

-Quan ha pujat des d'ahir el teu valor com a futbolista?

-Per mí només ha canviat que m'han fet moltes entrevistes. Res més.

-Què hi ha a la teva mà per pujar al primer equip?

-He de millorar la qualitat tècnica en desplaçaments llargs i en toc de pilota.

-Potència i velocitat ja en tens.

-Sí i esperit de lluita com a marcador.

-Quan veus tot el que ha hagut de demostrar Puyol per que el milloressin el ,contracte, se't fa feixuc un futur en el Barça?

-El Barça el volia el Puyol, però el club evidentment mira per la seva economia... i Puyol també.

-La de futbolista ja és la teva feina de per vida?

-Sí.

-Però estudies Econòmiques.

-Perquè el futbol no ho és tot. El fubtol s'acaba i per mi la vida no és només futbol. Tinc les meves inquietuds.

-Com ho veuen els teus pares?

-No són gens futboleros. Només volen allò que a mí em faci feliç i sempre m'han respectat. Fins i tot m'han animat sempre a fer tot allò que jo he volgut fer.

-Dimecres et van venir a veure?

-Home clar! (somriu). Ara són del Barça... per culpa meva.

-Demà poden ser del Madrid?

-Si jo me n'hi en vaig sí. Ells sobretot són de l'Oleguer (riu).

-Què penses quan veus la trajectòria dels altres sabadellencs ex-blaugranes, Òscar i Roger Garcia Junyent?

-Que en futbol la sort és molt important. Sobretot la sort de trobar un entrenador que confiï en tu.

-Hi ha molts cracks fent de cambrer?

-Molts. La sort és clau.

-I no anar de xulo?

-També. La disciplina també és molt important.

-Víctor Valdés ja ha begut oli?

-Ell savia molt bé el que feia quan no es va presentar a l'entrenament del Barça-B.

-Selecció catalana?

-M'agradaria molt jugar-hi.

-Ets independentista?

-Mmm... no. Però simpatizo amb la idea.

-Com són Saviola, Kluivert i Riquelme al vestidor?

-Molt bona gent. Pots parlar amb ells, però cadascú va per ell.

Com a Sabadell

« ALTERNATIU Veí del centre, fill de programador informàtic i d'editora de Santillana i segon de dos germans, l'Oleguer viu independent en un pis que comparteix amb companys i es mou pels ambients alternatius de Sabadell.

Gens discotequer, no tè cotxe, freqüenta els bars Bemba i Morrosko, beu Nestea, participa en activitats literàries, li agrada el flamenc i parla amb entusiasme del llibre «Christian», de Toni Pascual, la història d'un jove rebel i polèmic guanyador del Premi Sant Jordi 1982.