Adrià Royes. els bancs de Terrassa i Sabadell «El Banc Sabadell ja va patir la crisi argentina fa un segle» 21/11/2002

El fill de l'ex-alcalde de Terrassa, l'economista i profesor de la UNED i l'Autònoma, Adrià Royes Riera, 32, està fent la seva tesi doctoral sobre el Banc Sabadell. Abans havia estudiat el Banc de Terrassa, desaparegut el 1924, però ara remena pels arxius del B.S. «perquè té més trajectòria». Ho va explicar en el cicle «El naixement de Sabadell com a ciutat» que presenta el periodista Josep Ache i que omple la sala del Museu d'Història de Sabadell cada dimarts.

-Comencem per la fundació de tots dos bancs. Quines són les diferències?

-El de Terrassa el van fundar 16 prohoms i inversors i el de Sabadell 127 industrials.

-Això què canvia?

-Que a Terrassa el banc va nèixer més com un negoci d'inversió. A Sabadell, en canvi, neix per cubrir unes necessitats d'una cooperativa d'empresaris que són accionistes i clients a la vegada.

-I les estratègies de les que vostè parla?

-La del Banc de Terrassa era purament comercial i la del Sabadell entrava en subministraments de llana, carbó i aigua.

-Obeeix aquesta diferència a diferents estructures socials de les dues ciutats?

-Jo no diria tant. En algun moment jo mateix he volgut veure que les fàbriques de Terrassa eren més grans, mentre que a Sabadell dominava el petit empresari. Però, en realitat l'estructura industrial de les dues ciutats era molt semblant.

-El Banc de Terrassa va morir el 1924. Quin va ser el seu error?

-Especular amb divises. Van posar una agència a Barcelona per entrar en borsa i es va enganxar els dits.

-Per mala gestió?

-No. Els països que havien entrat en la guerra mundial van devaluar la moneda. Després de la guerra tothom confiava que es recuperarien les paritats, però mai no es van recuperar. El marc alemany fins i tot es va devaluar encara més. Això va enfonsar els bancs de Barcelona i Terrassa.

-I el de Sabadell?

-Perque ni tant sols va participar en la compra de divises. Però la seva agència a Buenos Aires, degut a la forta crisi argentina, sí que va sortir malparada.

-Sembla que estigui parlant d'avui mateix.

-Sí, sembla que amb Argentina tothom comet el mateix error.

-La història serveix per no caure en la mateixa pedra?

-El passat ens diu quí som avui i per què som així. Però mai no es pot treslladar al futur,

-No el consulten els banquers?

-He fet alguna col·laboració amb el Banc Sabadell, però no com assessor històric.

-Com va soportar la Guerra Mundial el Banc?

-No va crèixer gens. Era tan prudent que va ser un dels bancs que menys va crèixer.

-Fa quatre dies el B.S. encara no volia entrar en negocis.

-Efectivament. Marcats per les seves primeres aventures, fins i tot en l'expansió dels anys 60s va ser extremadament prudent.

-Tot això se n'ha anat en orris?

-Són més valents.

-Arriscar-se o morir?

-El senyor Oliu en sap molt i no seré jo qui opini de la seva política.

-El caracteritza l'ambició?

-Sí, però una ambició molt assenyada, encara prudent. La sortida a borsa s'ha pactat abans amb els compradors de les accions i al menys el 25% estava controlat.

-És certa la màxima crèixer o morir?

-No. El Banc Popular, que és el 3er d'Espanya, no vol crèixer. Opera en grans fortunes privades i és el banc més rendible del món.

-Pot B.S. provar aquesta via?

-Té una dimensió incòmode. Ni prou gran com per competir a nivell europeu ni prou petit com per assegurar un petit mercat captiu.

-Què diu el seu pare que hagi triat el Banc de Sabadell, i no el de Terrassa, per a la seva tesi doctoral?

-Està encantat perquè és bon amic de Josep Oliu. També hi ha gent de Sabadell que va a viure a Terrassa.

-Per què el va triar?

-Perquè del de Terrassa no hi ha documentació. El de Sabadell la conserva tota i m'ajuda molt.

-S'ha ensopegat amb alguna sorpresa als arxius sabadellencs?

-Sí. He descobert que el Sabadell va accelerar la seva fundació de mans de dos grans capitalistes, Gorina i Planes, per nèixer abans que el de Terrassa. Però van fer tard per una setmana. El de Terrassa va nèixer només una setmana abans.

-Per allò de l'eterna rivalitat?

-Sembla que sí. Els de Sabadell van correr a signar l'escriptura l'últim dia, el 31 de desembre de 1881, el mateix any que el de Terrassa.

-I allò dels 127?

-Després es van fer les coses ben fetes i els Gorina i Planes van repartir el seu 40% entre els 127.

-Si avui nasqués un banc a cada ciutat, tornaria a ser igual?

-Probablement. L'esperit cooperatiu de l'industrial de Sabadell segueix sent un valor en actiu.

No va per ell

« EL CORREDOR DE FONS -La seva editorial, Proa, li va publicar també la novel.la La meta del corredor de fons, la història d'un atleta de maratons que aprofita el corre per pensar i madurar idees.

Adrià Royes, que va correr lesionat la marató de Barcelona fa 12 anys, la defineix com «una novel.la de relats curts però lligats, realista i dura, on el protagonista es pren el fet de correr com una tècnica per reflexionar sobre ell mateix en un tó força crític».