Xavier Perellada, propietari de ruc català «El ruc català és el millor del món» 26/11/2002

El comerciant de Sentmenat que va ser agent de la Guardia Urbana de Sabadell, Xavier Parellada, 42, és avui orgullós propietari de dos rucs catalans, també coneguts com guarans o «catalan donkey», mascle i famella, l'Obach i la Solana, que són a punt de ser pares. Com a membre de l'Associació pel Foment de la Raça Asinina, mima tant poc una raça en perill d'extinció de la que només queden 280 exemplars a tot el món. La famella ha estat campiona de Catalunya.

-D'on vé l'Obach?

-L'Obach de La Mola. Els del restaurant el van haver de vendre perqué és mascle i dos mascles junts es barallen.

-I la Solana?

-La vaig comprar al poc temps a la fira de Banyoles, la millor fira d'ases de Catalunya, perquè ell tingués companyia.

-Per què els vau comprar?

-Perquè sabem que estan en perill d'extinció i voliem col·laborar. I perquè a casa ens agraden molts els animals.

-Per què serveix l'Associació pel Foment de la Raça Asinia, AFRA?

-La formem 60 criadors de tot Espanya i Sud de França per fomentar els guarans de pura raça.

-En què es coneix la pura raça?

-El ruc català ha de tenir un alçada fins a la creu entre 1'35 i 1'65 pel mascles i entre 1'30 i 1'55 per les famelles. A més, ha de tenir elpel negre o torrat fosc, la panxa recollida i blanca, el morro i volts dels ulls també blancs, esquena recta, les orelles llargues, el cap esbelt, poca crin i cúa fina.

-Això és el que demanen als concursos?

-Sí. L'únic concurs de morfologia d'ases i mules que jo conec és a la Fira de Sant Martirià de Banyoles. L'any passat, la famella em va quedar primera de Catalunya i el mascle tercer.

-I aquest any?

-Ell quart, però a ella no l'he duta. l'estem cuidant molt perquè està prenyada i no la volem estressar amb viatges.

-Tota una dama.

-És que a l'anterior emgaràs va avortar als 6 mesos.

-Per?

-La muntava el mascle, cosa que no és perillosa en llibertat però.

-Diu la dita que «és més llarg que un part de burra.

-Sí, és llarguíssim. A vegades dura dos dies. I l'embaràs tot un any.

-Què en fareu del pollí?

-Si és mascle l'haurem de vendre, tot i que nosaltre mai no hem volgut fer negoci. Si es famella ens la quedarem per fer-la criar i preservar l'espècie.

-Els seus burros són uns mimats?

-Mimadíssims. Però es guanyen el carinyo. Et coneixen molt bé, aprenen molt bé, tenen molta memòria, són uns animals dolcíssims.

-Els munta?

-Mai. Els poso la sella, els remeno, els ensenyo, fem excursions, però jo sempre a peu.

-Hi ha qui diu que són més inteligents que els cavalls.

-N'estic convençudíssim. Tothom que ha pogut comparar ho diu. I els qui tenen ases i cavalls sempre agafen més carinyo a l'ase.

-Llavors per què l'insult burro és sinònim d'ignorant?

-No estic d'acord. Burro vol dir tossut i això sí que ho són. A mí la Solana se m'ha quedat clavada més de 15 minuts i no hi ha hagut manera de fer-la moure.

-Xarop de bastó?

-No. Funciona molt millor el carinyo, la carícia i una mica de'alfalç.

-Tenen les seves manies, vaja.

-Doncs sí. com creuar l'aigua. no volen mullar-se els peus ni en un rierol petit. però el ruc català ésel millro delmón.

-Au vinga.

-Ho diu tothom. Està reconegut arreu del món. Criadors sevillans i holandesos ho confirmen. I el mateix exèrcit dels Estats Units.

-Què diu ara dels Estats Units?

-A Estats Units, des dels temps del president Washington, fan el Kentucky Catalan Donkey, una mula filla de cavall americà i ruc català. Hi ha sementals famosos. I a Berga hi ha un criador que encara n'exporta l'esperma.

-Quí és aquest senyor de Berga?

-El criador, més gran. Ell sol té més de 100 guarans dels 280 que queden al món.

-I per què volen als Estats Units esperma de ruc català?

-Als Estats Units i a tot el món. Doncs perquè és el millor del món. El ruc català és més alt i més fort.

-Així el burro no és un animal tercermundista?

-Ara n'hem vist molts a l'Afganistan i, efectivament, l'ase en general és l'animal dels pobres perquè menja poc, treball molt i mai no es posa malalt.

-I el català?

-El català igual però, a més, és més alt, més fort, més inteligent, més sà i te menys vertígen a les muntanyes, passa per camins estrets i no té por de ficar-se les mines.

I no és amor de pare

« REIVINDICACIÓ Vull aprofitar, diu Parellada, per reivindicar ajudes a la Diputació i a la Generalitat. No volem ajudes pel manteniment. D'això ja ens encarreguem els criadors, però sí per la reproducció».

Les ecografies, anàlisis, tractaments de fertilització i intercanvi d'esperma costen uns diners a unes persones que inverteixen per pur amor al ruc català. «La diputaciò de Castella subvenciona l'ase zamorà i el manxego, però el burro català, que tant ha fet pel nostre país, està oblidat».