Josep Comes, pintor realista «Vaig començar als 54 anys» 3/12/2002

Conegudíssim a Sabadell com a decorador, un bon dia va trencar amb tot, va deixar la ciutat i la feina i es va submergir en una nova vida com a pintor. Des de fa 20 anys el qui va ser president de l'Acadèmia de Belles Arts, Josep Comes Busquets, 78, viu a l'Ametlla del Vallès i ven en tres galeries catalanes tot el que pinta. Fins dijous es pot veure la seva última obra a la Súbex de Barcelona (Mallorca, 253).

-Diuen que era restaurador d'esglèsies.

-És una manera massa amable de dir-ho. Erem pobres i en realitat pintava parets. Després de la guerra em van encarregar pintar els sostres de totes les esglèsies cremades: la Puríssima, Sant Fèlix, la Creu Alta...

-I decorador.

-Això sí. Vaig fer l'interiorisme de moltes cases particulars i d'establiments com Sabateria Nogués, Gadea, Confiteria Tura, Farmàcia Figuerola... Avui només queda la Llibreria Sabadell.

-I tots aquests anys sense agafar ni un pinzell... prim?

-Ni un.

-Però vostè era artista.

-Sempre n'havia tingut vocació, sí.

-Al·leshores?

-De petit ja havia estudiat dibuix al Col.legi Mercantil del carrer Migdia amb en Manuel Rallo i a l'Escola Industrial amb en Vila Tobà. Els meus companys eren el Ramon Folch i l'Antoni Angle que ho feien millor que jo.

-I què va passar?

-Que eren els anys 40 i, si volia viure havia de treballar. El mateix dia que cumplia 20 anys em posava a pintar parets deu i dotze hores al día.

-Quant temps així?

-Fins els anys 50 que vaig començar a fer de rotulista publicitari. Tots els anuncis que duien els autobusos de Sabadell i que es passaven als cines, com diapositives, els feia jo a mà, lletra a lletra. També vaig fer alguns cartells de Festa Major.

-Va ser director artístic de l'Acadèmia de Belles Arts el 1976 i 1977. Com ho recorda?

-Vam fer coses importants. Contra l'opinió dels reaccionaris, la Sala-3 d'art experimental va adquirir prestigi internacional. La portaven Ramon Santos, Agustí Puig i Antoni Marquès, que eren molt jovenets.

-Una bona època per l'Acadèmia?

-Sí perquè vam portar exposicions tan importants com l'Equipo Crónica de Madrid o el fons d'art del Banc d'Europa amb obres de Murillo, Berruguete, Zurbarán, Goya, Fortuny, Rusiñol...

-I del 1978 al 1980 va ser-ne president.

-Això ja va ser més dur. Amb la legalització dels partits polítics molta gent ja no van necessitar l'Acadèmia per trobar-s'hi i se'n van anar.

-Era el centenari.

-Exacte i el Banc de Sabadell ens va perdonar la meitat del deute que teniem amb ells. També recordo que vam fer de pont entre una Escola Industrial que moria i una escola Illa que neixia. Sense Belles Arts, avui no hi hauria Escola Illa.

-I en tot això encara no havia pintat ni un quadre.

-No.

-I de cop i volta, ho deixa tot i es posa a pintar.

-Sí, vaig començar a pintar als 54 anys. Sempre havia estat el meu anhel de tota la vida i, com que tenia un palauet a Sòria a mitges amb el pintor de Castellar, Valls Areny, me n'hi en vaig anar tot un any.

-Sovint aquestes decisions sobtades i vitals, vénen d'un terrabestall sentimental previ.

-En el meu cas el trencament va venir després. Només em motivava la febre de pintar. Fins i tot vaig deixar una cartera de feina de tres anys per endavant com a decorador. Va ser molt arriscat.

-D'on va treure el valor?

-Valor o inconsciècnia (riu).

-I els diners?

-Mai més no he tornat a ingressar tants diners com quan feia de decorador... (somrient) però aquí estem!

-A Sòria ja pintava interiors?

-No. Vaig començar pintant paisatge i tot d'una, no sé per què, vaig començar a pintar interiors.

-No sap per què?

-Homé sí que ho sé el per què. És clar que ho sé. Em vaig deixar captivar per la llum matisada. Si com a decorador volia dominar la llum total, com més llum millor, com a pintor vaig descobrir la llum matisada.

-Què vol dir?

-Llum matisada és la que filtren els vidres, de color o no, la que es reflexa en els terres o en els miralls, la llum ambiental. És una altra sensibilitat de llum.

-Troba la llum matisada en l'arquitectura modernista?

-En l'arquitectura modernista i en les masies catalanes. Per això després de Sòria, vaig viure uns anys a les masies Can Borrell de Sant Feliu del Racó i Can Torres de Sant Llorenç.

-Com atrapa la llum, sempre canviant?

-No cal atrapar-la, la porto dins.

-Fa servir la fotografia?

-Sí, perquè quasi tota l'obra la pinto a l'estudi. Però només per detalls com una cenefa o un arrambador de ceràmica. Tota l'obra la faig d'apunts al natural.

-Per què pinta a l'ou?

-Ou damunt fusta. És la tècnica dels retaules gòtics. Té més matisos i dura més.

Té cinc segles per davant

« POLS FERM Pinta de 15 a 20 quadres a l'any amb una minuciositat, detall i realisme, «no hiperrealisme», valorats a tot el món. Interiors de cases sabadellenques, masies de Sant Llorenç o salons

modernistes pengen a pareds d'Espanya, França, Irlanda, Anglaterra i altres països europeus gràcies a les tres exposicions anyals que fa Barcelona, Sitges i Puigcerdà. Sempre ho ven tot i té futur perquè «per ara el pols només em tremola, curiosament, per escriure. Per pintar el tinc ben ferm».