Pepe Beunza, el primer objector «Els socialistes ens van esclafar amb una crueltat terrible» 6/12/2002

La Plataforma d'Insubmisos de Sabadell i Els Verds van portar aquest dimecres al Casal Pere Quart al primer objector de consciència antimilitarista d'Espanya, l'enginyer agrícola catalano-valencià resident a Caldes de Montbui, Pepe Beunza Vázquez, 56. Format ideològicament a la Comunitat de l'Arca del francès Lanza del Vasto, va patir tres anys de presó i va introduïr a Espanya en ple franquisme, l'any 1971, un concepte al·leshores tan desconegut com la desobediència civil.

-Li diuen pirimer objector, però abans que vostè hi havia els Testimonis de Jehovà.

-Cert. Quan a mi em van ficar a la presó ja hi havia un centenar de testimonis allà dins.

-Llavors?

-Vam intentar que s'unissin a la nostra causa perquè eren un potencial extraordinari. Però mai no ens vam entendre perque ells esperaven l'Armagedon.

-El què?

-La fí del món. I ho esperaven d'una manera passiva, com màrtirs, sense vincular-se en lluites políticas. Va ser una pena.

-Acavar amb la mili era vist com una utopia absolutament inimaginable.

-Sí perquè, a més, el servei militar estava prestigiat. La idea de que a la mili et feien un home era molt popular.

-Com es fa per què 40 mil.lions d'espanyols pensin exactament el contrari en només 20 anys.

-És el miracle de la llibertat. Un mil.lió d'objectors i 30.000 insubmisos... és diu aviat, eh?

-I en canvi, a vostè, se li va ocorrer lluitar per l'utopia...

-Jo m'alimentava de la lluita europea perquè a França, Alemanya i Anglaterra el servei militar també era obligatori i hi havia moviments organitzats.

-I aquí?

-Aquí ni les dretes ni les esquerres estaven per la causa. Després les esquerres ja sí.

-Una mica tard?

-Molt tard. La veritat és que les esquerres no es van unir al moviment antimilitarista fins l'any 1984, tardíssim. I encara no tota l'esquerra.

-Manaven els socialistes.

-Els socialistes van esclafar els insubmisos amb una crueltat terrible. Això és una cosa que mai no he pogut entendre. Cap govern va maltractar els insubmisos com els socialistes.

-Però què van fer?

-Van posar 200 insubmisos a la presó. En democràcia! La ceguera dels socialistes, de veritat, jo no l'he entesa mai.

-Diuen que sense tan moguda la mili hauria desaparegut igualment per cara i per excedent de personal.

-Home, no ho sé. Mira, fa poc el Tinent General, Alfonso Pardo, que és el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, va declarar que van avançar la professionalització perquè tenien por que amb el creixement de l'objecció no anés ningú a la mili.

-La setmana passada un capitá de Terra va aparacar el seu autocar de recrutament a la Plaça d'Espanya i es va posar a cridar a files.

-És clar perque ara ningú vol anar a l'exèrcit ni cobrant. I això sí que es mèrit nostre. Pensa que entre tots hem fet més de mil anys de presó.

-Què hi va aprendre a la presó?

-Convivència amb delinqüents, les classes de la societat, la misèrie, marxisme-leninisme, terrorisme, flauta, anglès...

-Perdó, ha dit terrorisme?

-Sí. Allà tothom feia cursets i els de l'Eta donaven classes de terrorisme. Ensenyaven a fer bombes.

-Però vostè no és no-violent?

-És clar, però a mi m'interessava aprendre de tot. Mai no he volgut posar bombes, però m'interessava saber tota la dinàmica que implica el terrorisme.

-Podia contraatacar amb un taller d'anarquisme no violent.

-Jo donava cursos de ioga (riu). I venia molta gent. Ensenyava a respirar i a controlar els nervis i això a a presó es valora molt.

-I ara que ja no tenim mili, què?

-Seguim lluitant pel desarmament.

-Com?

-Boicotejant les campanyes que fa l'Exèrcit a les escoles.

-Acciò directa no violenta?

-Doncs sí. Mobilitzem a les escoles perqué es manifestin per la cultura de la pau i quan els arriba propaganda militar la tornen a l'Exèrcit per correu.

-On voleu arribar?

-Quan totes les escoles d'un poble siguin objectores, demanarem que es mulli l'ajuntament. A Caldes de Montbui ja quasi ho són totes.

-Demanareu a l'Ajuntament de Caldes que es faci objector?

-Sí, amb la idea de que a Caldes mai no es faci cap desfilada militar ni vingui aquest autocar.I si vi li farem una bona pintada perquè s'enduguin un bon record.

-Per cert, què hi fa vostè a Caldes?

-Hi visc, però treballo al Parc Natural Serralada de Marina com a tècnic. Preservo el medi ambient.

Cal que neixin flors a cada instant

«OBJECCIÓ CIENTÍFICA Més de mil científics espanyols han signat un document denunciant la recerca militar i negant-se a participar en cap programa militar. És l' anomenada objecció científica que a més d´un li costarà la feina o un sou. Hi

renúncien per conciència. El manifest, promogut per Fundació per la Pau, demana també que la inversió militar espanyola, 50% del total, es dediqui a objectius civils. «Aquestes iniciatives donen molta esperança», diu Pepe Beunza.