Antoni Fargas: Gibraltar i els catalans «A catalans i gibraltarenys ens uneix l'enemic històric» 12/12/2002

El sabadellenc Antoni Fargas Dalmau, 76, i trentanou catalans més de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, IPECC, van ser rebuts a Gibraltar aquest divendres amb tots els honors. En un ambient d'intensa fraternitat catalano-gibraltarenya, van compartir banderes, aperitiu, turisme, discursos, una ofrena floral a la Catalan Bay i, sobretot, esperit d'autodeterminació.

-Però què hi vau anar a fer?

-Projecció de la cultura catalana. Igual que hem anat a Austria, Alemanya o Finlàndia.

-Per què aquests països?

-A Alemanya vam visitar la tomba del príncep catalano-parlant Jordi Hessen-Darmstadt, a Àustria vam parlar dels exilats catalans a Viena en la Guerra de Successsió, etc.

-I a Gibraltar?

-A Gibraltar hi ha una caleta, la Catalan Bay, que es on van desembarcar 250 catalans el 1704. El nostre hotel era just al damunt.

-La vau visitar?

-Hi vam fer una ofrena floral i el president de l'IPECC va recitar els noms de quasi tots els catalans que hi van desembarcar.

-Amb quin exèrcit anaven aquells catalans?

-Eren catalans austriacistes que lluitaven amb Anglaterra i Holanda contra Castella i França. Es quan els austries es van apoderar de Gibraltar.

-I quan van legitimar la colònia?

-Això va ser 10 anys després. El Tractat d'Utrech de 1714 reconeix la sobirania anglesa del penyal. Però permeti'm discrepar del terme colònia.

-No ho és?

-No. Té molta més autonomia Gibraltar que no pas el País Vasc. Gibraltar no dona a Londres ni una lliura del que recapta.

-Ténen un governador elegit per la corona britànica.

-És un simple delegat. Gibraltar es governa per la seva cambra legislativa i el governador només té vot en cas d'empat.

-El bon català ha d'estar a favor de la independència de Gibraltar?

-Els catalans estem a favor de l'autodeterminació de tots els pobles, el saharaui, el quebequès o el gibraltareny.

-Vostè desitja que Gibraltar sigui britànic?

-Jo desitjo que tots els pobles tinguin dret a l'autodeterminació.

-Però ells no volen ser independents. Volen ser britànics.

-No, ells es consideren primer gibraltarenys i, només en segon terme, britànics. El que no volen és ni co-sobirania ni pertànyer a Espanya.

-Parlen andalús.

-Primer parlen anglès, però la immensa majoria també sap castellà i, sí, el parla amb un accent andalús tancat.

-Us van reconèixer les autoritats gibraltarenyes l'aportació catalana a la seva història?

-Sí perquè ens van homenatjar amb una gran recepeció presidida pel ministre de Cultura, Bernat Linares, i el primer ministre Caruana ens va enviar un missatge.

-Com us van rebre?

-Ens van fer una recepció a la casa del Primer Ministre. Vam parlar en català i anglès, vam intercanviar banderes catalanes i gibraltarenyes, vam cantar Els Segadors i ens van oferir un bon aperitiu amb canapès.

-El ministre va parlar català?

-Bé... ho va intentar. Hi havia bona disposició, ho va entendre tot i el va parlar una mica.

-Vostè és occitanista. És qui portava la bandera occitana?

-No. Això de portar banderes ho deixo pels joves que són més fans i criden oe-oé. Jo, a la meva edat, hi ha coses que ja no faig.

-Us uneix l'antipatia cap Espanya?

-Evidentment. Més que l'antipatia ens uneix l'enemic històric. Tots dos voliem la successió de Carles II per Carles III i d'aquí prové la nostra frustració nacional.

-Sorgien comentaris contra Espanya en les converses personals?

-Més que en contra d' Espanya, eren comentaris a favor de Gibraltar.

-Se senten superiors als espanyols?

-Superiors, no. Se senten assetjats pels espanyols. Ells només volen conviure en pau amb Espanya.

-Vau fer la visita turística?

-Sí, és clar. Vam veure els macacos, uns micos molt aixerits i bellugadissos que t'agafen els cacauets de la butxaca.

-I els 50 kilòmetres de passadissos subterranis?

-No però vam veure les grutes del penyal amb estalactites i estalacmites i els dofins de la Badia d'Algesires amb un vaixell com una «golondrina».

-I a port us esperava la policia, diuen.

-Va ser un malentés, En arribar a port la policia municipal i un bobbi anglès ens va demanar a què venia tanta exhibició de banderes perque, des de lluny, els havia semblat que eren banderes espanyoles. Una provocació vaja.

-Us van creure?

-Sí, sí, de seguida van veure que les banderes no eren espanyoles.

Només un segon desembarcament de catalans

« L ÁMIC CARUANA Antoni Fargas i Dalmau té la seva pròpia versió sobre el tema dels petrolers il·legals que, com el Prestige, troben suposadament refugi a Gibraltar i que li han valgut el qualificatiu de «el porc d'Europa» a Peter Caruana.

«Això ho diuen els polítics espanyols per interessos, diu Fargas, aquí de seguida han volgut donar les culpes a Gibraltar per fer la punyeta, però la culpa és tan de Gibraltar, com de Rússia, Bahamas, Singapur i Libèria». I encara com no diu Espanya.