Pere Iborra, navegant «Salparé a fer la volta al món amb els alisis del 2003» 19/12/2002

El fundador i primer director durant onze anys de Televisió de Sabadell, Pere Iborra Prunyonosa, 52, és avui navegant de mar i de desert. Viu entre Vacarisses i el port de Vilanova i la Geltrú, on té amarrat el seu veler, Llibertat, de dos màstils i 12 metres d'eslora. Mentre no salpa pel viatge de la seva vida, una volta al món que pot durar anys, organitza xàrters pel Mediterrani a vela i rutes africanes en 4x4 des de la seva empresa (www.haddoch.com).

-El veler es diu Llibertat. L'ha trobat?

-Se'n diu perquè el vaig comprar amb aquest nom i a un vaixell no li pots cambiar mai el nom. Porta mala astrugància.

-Se sent, però, més lliure?

-Sí. M'hi sento.

-Per què?

-Perquè oferir xàrters de tres setmanes a Grècia, 15 dies a Còrsega i Cerdenya o una setmana a Balears és realment una feina molt lliure.

-I a l'hivern?

-De novembre a Setmana Santa: Àfrica. Des que vaig participar al Paris-Dakar estic enverinat pel desert. Per això oferim rutes en 4x4 o Enduro pel Magreb, Mauritània i Senegal o expedicions a Centre-Àfrica.

-Només per aventurers?

-Són viatges a mida. Poden ser més aventurers o més familiars segons demani el client.

-La seva vida ha fet un bon canvi.

-Sí, abans amb la Televisió de Sabadell disfrutava, però ara disfruto més.

-Ho va deixar tot penjat?

-Jo la televisió me l' estimo molt perquè ha format una part important de la meva vida. Que avui tingui una continuïtat amb canal 50 em dona una alegria interna.

-Llavors?

-No puc viure de records. La meva vida ha començat una altra etapa.

-Però el canvi és radical.

-Sí perquè com a professional de la comunicació ja ho havia fet tot.

-Què vol dir?

-Vaig organitzar dos congressos internacionals de televisions locals i no se n'ha fet cap més. Fet això, vaig voler obrir un parèntesi a la meva vida.

-Ara és més feliç?

-Ja ho era abans. Però ara disfruto sense pressions. I m'ho passo bé amb molta gent.

-Els seus clients?

-Molts clients acaben sent amics. Ens ho passem tan bé que repeteixen.

-Encara aprén?

-Sobretot dels més pobres de Senegal i Mauritània que et donen el que no tenen. Aquí tots estem esperant quí s'ajup per posar-li el peu a sobre.

-Mar o desert?

-En cap dels dos ja no et guies per les estrelles sinó pel GPS i el plotter.

-Mulli's.

-Potser em quedo amb el mar. El silenci, l'energia natural del vent, és una altra sensació. Una nit en alta mar no s'oblida.

-Entre dunes tampoc.

-Tampoc. Dormir a una haima entre dunes és molt similar, però... el mar em dona més tranquilitat.

-Però per què?

-Potser perquè en el mar pots ser autosuficient. Pots beure aigua de la pluja i menjar el que pesques. Al desert això és impossible. Sempre depens dels bidons d'aigua i benzina.

-Projecta donar la volta al món amb Llibertat, no?

-Sí, sortiré amb els alisis del 2003, que són de novembre a març. Voltar tot el globus pot durar de dos a tres anys i... és la meva màxima il·lusió. No m'agradaria morir-me sense haver fet la volta al món.

-Tres anys són molts.

-Els necessaris. No pots arribar a un lloc i marxar corrents. Normalment t'hi quedes un mes o dos. Parles, coneixes, treballes. I no penso arriscar gens.

-Ha patit un mal tràngol?

-Tres. Aquest agost he estat tres dies tancat a La Sabina de Formentera perquè feia 40 nusos de vent dins el port.

-Tres motius per no arriscar?

-Exactament. No penso travessar ni el Cabo de Hornos, ni Buena Esperanza, ni els 40 rugientes. Buscaré les zones equatorials per disfrutar de la vela i de la vida.

-I això vol dir?

-Canàries, Carib, Canal de Panamà, Galàpagos, Índic i Canal de Suez. Aprofitant els vents, però fugint dels huracans.

-Se sent preparat?

-Tant el vaixell com jo ens estem preparant. El meu somni és ser autosuficient. Per això m'he instalat doble timoneria, plaques solars, energia eòlica...

-Sol?

-Sí. Ho suportaré, el trajecte més llarg en solitari és de 30 dies. Home, potser si trobés algú tant boig com jo... (riu).

-Tornarà diferent?

-Els transmunidtses solen ser gent sense presses ni ambicions.

-Vostè ja no porta rellotge.

-Un èxit del que n'estic molt orgullós.

El temps no és or

« TRANSMUNDISME El transmundista, o persona que navega com a opció de vida, acostuma a tenir una certa edat, ser de professió liberal i estar cremat de la societat. «Conec una parella de Vilanova, els Sangria (nom del vaixell), que van marxar fa quatre anys al Carib. Van tornar al cap d'un any, van lligar-ho tot,

van tornar a marxar i encara no han tornat». Navegar esdevé vici, però no necessita cap gran pressupost. «Una altra parella de 60 anys, també amics, que fan «la volta» no gasten més de 900 euros al mes.