Benet i Dolors, a Egipte amb el quinto «Gràcies a l'Indus vam fer viatge de nuvis» 21/12/2002

L'any passat van picar la plena de la última partida de quinto del Centre Industrial (Rambla, 15) i els va tocar un viatge a Egipte, més concretament un creuer pel Nil. Com que viuen junts però no estan casats, allò va ser el viatge de nuvis que no van tenir. Veïns del barri de Gràcia, Dolors Vilalta Sendra, 29, treballa al departament de qualitat de Huecopack i la seva parella, Benet Torrecilla Soto, 32, al de projectes de Reynaers.

-Són els àlbums de fotos d'Egipte?

-Sí.

-Puc veure aquest?

-No. Comença pel primer. Veus? el que té una guixa penjada al llom és el primer, el que en té dues el segon i el que en té tres, el tercer. Van per ordre.

-Guixes per jugar al quinto.

-És clar. I a la Dolors del Centre Industrial li vam portar guixes egípcies de souvenir.

-Com és una guixa egípicia?

-Igual que les d'aquí, el que en castellà diuen 'altramuces'. Però allà se les mengen cuites com una tapa.

-I aquí?

-Aquí només les donen als porcs o les mengem a les fires en paperina. S'han de bullir masses hores.

-Com trieu la carta abans de jugar?

-Jo (ell) m'ho miro molt i trio les més difícils, les culeres. Sembla que així hagi de tocar més.

-I tu?

-(Ella) Jo agafo la primera que trobo i el dia que em va tocar el viatge era de les més fàcils, mírala.

-La teniu guardada?

-Home i tant! De record. La tenim aquí, en el primer àlbum (foto). És la número 373, capicúa. I estan tots els números perfectament ordenats: pelats,unitats, desenes... Facilíssima.

-Creieu de veritat que una carta pot donar més sort que una altra?

-Bé...no sé... No, en realitat no. Estadísticament no.

-Com recordes aquella partida?

-Molt emocionant. La senyora del davant meu estava nerviosísima perquè anava a una feia estona.

-I tu?

-Jo estava molt tranquila perquè ja la demanava tothom i a mi encara em faltaven cinc números. Però de cop i volta em comencen a cantar els cinc números seguits, un darrera l'altra. Va ser massa.

-I a més (ell) la última va ser precisament el «pelat l'Indus», o sia Can Seixanta.

-Quan van dir «pelat l'Indus» em vaig quedar en blanc. Només van passar dècimes de segon, però em van semblar eternes. Al final, vaig reaccionar i vaig xisclar amb totes les meves forçes: PROU!!!

-Quina mena de felicitat se sent en aquells moments?

-En aquell moment cap perquè no em fiava de mi mateixa i podia ser que m'hagués equivocat posant les guixes. Fins que no em van repassar la carta i em van dir «la plena és bona» i em van ploure guixes de tot arreu, no em vaig deixar anar, veus?

-Aquesta foto és del Diari de Sabadell.

-Es clar aquest és l'àlbum dels retalls de premsa.

-Per què el Bustos és el pelat 70?

-Perquè és l'únic pelat que ens quedava per batejar i com que teniem ganes de pelar-lo...

-Per què?

-Perquè va a tot arreu però a l'Indus no ens ha visitat mai. Aquest any, cada cop que surt el 70 li cantem la cançó d'Ovidi Montllor La fera ferotge: «Per ordre de l'alcalde es fa saber a tothom, que una bèstia ferotge...»

-Ets una dona de sort Dolors?

-La sort no existeix. I si existeix va a ratxes. Aquella setmana em vaig treure el carnet de conduir i em va tocar el viatge. Però era ens acaben de robar el cotxe, així que...

-No confies en altres jocs d'atzar?

-Fem la travessa cada setmana, però no ens toca mai. Ni aquesta setmana que l'hem feta a cegues.

-Total, que us va tocar fer les maletes.

-I a corre cuites perquè el viatge era del 28 de gener al 4 de febrer. Vam haver de demanar dies de vacances a la feina.

-Va anar bé?

-Molt. L'Indus ens ha regalat el nostre viatge de nuvis. Hem vist les piràmides, ens han convidat a un casament, hem fumat shisha a un mercat d'espècies d'Assuan...

-Sisha?

-No és res dolent, una mena de tabac que es fuma en pipa d'aigua. Era un comerciant molt amable, ens va donar tè, calé que és una altra infusió i shisha.

-Molt amable?

-Home, tot a canvi de que li compris alguna cosa, és clar. Ho fa per negociar els preus tranquilament.

-Sou quinto addictes?

-No, però és una bona alternativa al poc oci nocturn que hi ha a Sabadell. Nosaltres hem d'anar a escoltar jazz i blues a Barcelona o a Cerdanyola.

-Per què el 13 és «la botella»?

-Perquè és la més lletja, l'Anna Botella.

La més bonica, la Dolors

« AVUI 12 HORES El viatge que regala aquest any el quinto del Centre Industrial és un creuer pel Mediterrani. Per optar-hi, és a dir, per poder jugar la gran partida final del 12 de gener, cal tenir 7 targes FAC (Flor al Cul), és a dir, haver picat 7 plenes durant la

temporada. Una bona oportunitat per aconseguir targes FAC són les 12 hores, que ells anomenen «úniques en el món», i que enguany arriben a la setena edició. Des de les 4 d'aquesta tarda fins a les 4 de la matinada, lloros de la casa i convidats, cantaran centenars de partides «non stop».