Jordi Petit, 25 anys de lluita gai ««Molestar-se per Boris Izaguirre és caure en el complexe de minoria discrimiada»» 27/6/2003

El tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell, Jordi Lozano González, 49, més conegut com Jordi Petit (el seu nom de guerra quan militava al PSUC), acaba de publicar «25 años más» (Ed.Icaria), una perspectiva sobre el passat, present i futur del moviment gai.

-I 25 anys després encara continua sent la cara més coneguda del moviment gai.

-La gent em recorda perquè era l'únic que sortia a la tele quan a tot Espanya només hi havia un canal.

-Temps més difícil. Superats?

-Encara queda molt camp per correr. No pot ser que encara no ens poguem casar ni adoptar fills.

-Potser no us deixen adoptar per la promiscuitat. Quants nòvios ha tingut vostè?

-Fa tres anys que tinc una relació estable i estic molt feliç.

-Això no respon a la pregunta.

--Bueno... (somriu) es mi respuesta.

-Vull dir que potser els legisladors no es fien de vosaltres perquè les parelles gais no sou estables.

-En això de la promiscuitat hi ha molta doble moral com demostren les pàgines de contactes del diaris. L'únic important per un fill és que sigui desitjat.

-Per on segueix la lluita?

-Per l'educació espanyola. Els mestres encara no saben com acabar amb la crueltat dels nens contra el mariquita de la classe i això fa augmentar els suicidis juvenils.

-Ara mateix al PP li capfica més la religió o les hores de castellà. No us preneu ni la molèstia de lluitar contra el PP?

-I tant que sí. Sabem que la gent fa canviar els governants. I el CIS ja deia el 1997 que el 57% dels espanyols accepta el matrimoni sexual i el 35% l'adopció.

-Diu el seu llibre que el moviment gai ja és més fort a Madrid que a Barcelona.

-És així. El 1999 l'eclosió del barri gai de Chueca va fer que l'eix del moviment gai-lesbiana es traslladés a Madrid.

-Que té Chueca que no tingui el Gaixample?

-La benentesa entre veïns heteros i gais és molt superior. A veure si a la Mani-Festa del divendres (avui) demostrem el que som als actes de l'orgull gai de Barcelona.

-Ja no som els més moderns?

-Els ajuntaments catalans van ser els primers en reconeixer els drets gais i el Parlament de Catalunya el primer que va aprovar una llei de parelles. Sí, Catalunya segueix sent la bandera

-Parla també de la delinqüència contra homosexuals.

-Sí perque ni la policia espanyola està formada en aquesta delinqüència ni sabem la seva incidència, com se sap a Londres o Amsterdam.

-Però quina és?

-El qui porta una doble vida és víctima fàcil d'un xantatge. I el gai de la tercera edat que convida el seu príncep blau a les 2 de la matinada a casa seva pot acabar robat.

-Els gais es fan vells!

-És clar i jo mateix no em veig en un geriàtric. Apostem per l'assistència domiciliària. Però en això l'administració hi ha de jugar un paper. A Holanda s'ha solucionat amb residències de mini-apartaments individuals.

-A vostè el van atacar uns skins, no?

-Sí l'any 1995. Jo anava agafat amb el meu company pel carrer i ens van tirar gas. va ser molt desagradable.

-Com cau Boris Izaguirre als militants gais?

-Hi ha qui li incomoda. Jo no el conec personalment però considero que quan tenim capellans gais, soldats gais, diputats gais etc. no vé d'una professió més. Està demostrat: l'homosexualitat té tantes cares com la heterosexualitat.

-Incomoda la seva frivolitat?

-Només fa el paper que feia Paulowsky fa 20 anys. Incomodar-se per això és caure en el complexe de minoria discriminada. A mi em diverteix molt i no tindria inconvenient en que fos el meu amic.

-Per què la bandera multicolor dels gais vol dir 'Pace' a Italia?

-Res. Un invent dels italians.

-Quin percentatge surt de l'armari?

-Baixíssim. Potser un 5%.

-Ja us fan creuers i tot. Els gais sou rics?

-Un altre tòpic. Senzillament no tenim les despeses dels fills com tants matrimonis sense fills.

-Sitges ja no és el que era?

-No. Tot el turisme gai ja es concentra a Barcelona

-Si em faig gai trobaré feina ràpidament?

-El nou tòpic de la màfia rosa només susbtitueix els vells tòpics ja en desús de la malaltia, la perversió o el pecat. És una injúria absolutament infundada.

-Doncs tot el «Vitamina N» de City TV és pura ploma.

-Segur que Jordi González tria els seus col.laboradors per la seva professionalitat.

-Diu que teniu dues i tres cares, que avui somrieu i demà claveu el ganivet per l'esquena.

-¡Víctor! ¿De verdad me ves así?

-L'armari obliga i ensenya a tenir dues cares

-Tothom té dificultats a la vida.

Unos más que otros

« TOT Jordi Petit, que treballa a Sabadell des de fa 20 anys, ho és tot en el món de gais de Catalunya i Espanya, i quasi tot a Europa. Militant de l'ilegal moviment gai des de 1977, de 1980 a 1986 va coordinar el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, FAGC, i fins 1999 va ser

secretari de la Coordinadora Gai-Lesbiana. De 1995 a 1999 va ser secretari general de la International Lesbian Gai Association, ILGA, càrrec en el que va ser reelegit. El 2000 va treballar per la ONU en el tema de la sida.