Laura Feliu, companya d'Alí Lmrabet «Ara el règim marroquí ja sap que l'Alí no baixarà mai del burro» 2/7/2003

La companya del periodista marroquí sentenciat a tres anys de presó per injúries al rei Mohamed VI i que ha fet 50 dies de vaga de fam, Ali Lmrabet (pronunciïs Lamrabet), és aquesta professora de Relacions Internacionals especialitzada en món àrab, Laura Feliu Martínez, 38. Ahir, recent arribada de Rabat, responia a aquesta entrevista des del seu despatx de la UAB.

-Com es troba l'Alí?

-Molt dèbil. Té diarres molt fortes, greus problemes de visió, càlculs renals,

-Està ben atés?

-No. Estem molts preocupats. Ja fa quasi una setmana que ha acabat la vaga de fam i a l'hospital ja no se'n cuiden tant.

-La vaga de fam pot tenir seqüeles?

-Segur que les tindrà. Per això la família, els advocats, tots estem fent gestions prop del Ministeri de Justícia per una assistència mèdica correcta.

-No va oferir França assistència mèdica?

-Dos diputats francesos el van visitar i li han ofert la nacionalitat francesa, un tractament adequat en territori francès i, un cop allà, un indult de Chirac.

-Amb el permís de Mohamed VI, és clar.

-Segurament. Però l'Alí no ho va acceptar.

-És del morro fort.

-Diu que vol ser tractat com un marroquí més i que acceptar l'oferiment francès seria un desaire pels altres periodistes marroquís que també són a la presó.

-I Espanya?

-L'ambaixada ha fet alguna gestió, però la única postura oficial espanyola és la de la ministra Ana Palacio que ha repetit diverses vegades que al Marroc hi ha llibertat d'expresió.

-Algun comentari al respecte?

-Són unes declaracions nefastes. Si el que volia era preservar les relacions amb el Marroc en tenia prou amb quedar-se calladeta.

-Cap dietista recomana passar de 30 dies.Com ha pogut ell aguantar 50 dies sense menjar?

-Li vam demanar que ho de deixés amb tot tipus d'arguments, però ell no cedia. Li deiem que el missatge ja havia arribat a tot Europa, que hi havia mobilitzacions fins i tot al Marroc, però...

-Però ell no va cedir fins que va parlar amb el cosí del rei. Quins arguments li va donar Moulay Hicham que van ser tan convicents?

-Li va dir que la prova de la dignitat ja l'havia superat àmpliament i que ara estava entrant en una fase d'orgull que no duia enlloc.

-Parlava en nom del seu cosí Mohamed VI?

-No. Moulay Hicham té males relacions amb el seu cosí. I en el seu comunicat deia que havien parlat «de militant a militant».

-Quan es recuperi tornarà a la presó?

-No hi ha sortit mai. L'hospital en què es troba es penitenciari.

-És veritat que li van retirar els llibres i el bolígraf?

-Sí. I com a resposta ell va deixar de veure aigua. Li van tornar els llibres i el boli l'endemà mateix.

-L'Avui publicava dilluns una entrevista amb ell on continua atacant fort al règim. No té por?

-No.

-I aixó a vostè no la fa patir?

-Jo vaig patir més quan Le Monde primer i El País després van publicar aquell article tant dur. Però ara el règim marroquí ja sap que l'Alí no baixarà mai del burro.

-Com ho porta vostè?

-He passat moments molt durs. Moments en que he pensat que no hi havia cap solució. Després he anat passant de l'optimisme al pessimisme en cinc minuts.

-El comitè de suport de Barcelona és cosa seva?

-No. El composen molta gent que ha treballat moltes hores al dia. Gent propera i gent que no coneixia que s'ha passat hores i hores fent trucades.

-Com el va conèixer?

-Estic escrivint un llibre sobre els Drets Humans al Marroc. Això em fa viatjar sovint a aquell país i, un dia, fa tres anys, un amic comú ens va presentar.

-Amiga, nòvia, companya?

-(Riu) S'ha escrit de tot així que posa el que vulguis. Però jo diria companya.

-La premsa marroquí parla d'Alí Lmrabet?

-La independent sí. I els deu directors dels principals seminaris han fet un manifest de recolzament a l'Alí. És clar, l'Alí era la punta de llança que anava tantejant on era el sostre de la llibertat d'expressió.

-I la premsa oficial?

-Només n'ha parlat quan el tema ja era un clamor a tot Europa.

-A Marroc s'ha dit que el judici ha estat una farsa, hi ha hagut manifestacions, la solidaritat oficial d'altres periodistes. Fins a on hi ha o no hi ha llibertat a aquell país?

-Hi ha partits d'oposició i certes crítiques a la premsa. Però el Marroc no avança cap a una democratització. Ara mateix es viu una involució. Només han canviat les maneres. Si fa 20 anys torturaven els periodistes, ara es pressiona a la impremta i als accionistes del mitjà.

-Demain tornarà a sortir?

-Ell ho vol.

Le siècle prochain

« EL LLIBRE El llibre d'Alí Lmrabet «Mañana. A favor de la libertad de expresión en Marruecos» (Ed. Península) surt avui al mercat.

El llibre inclou els articles d'Alí Lmrabet que tant han fet enfadar el rei del Marroc, els dibuixos on es veu com els diners surten dels ministeris cap a les fortunes personals dels ministres i l'entrevista que ell va fer a un republicà marroquí, publicada primer al diari Avui i després al seu setmanari «Demain».