Júlia Rodríguez, a la recerca del besoncle «He arribat a sentir el que ell va viure» 4/7/2003

L'alumna de 2n de Batxillerat de l'escola Sant Nicolau, Júlia Rodríguez Jacobo, 18, ha obtingut el segon premi del Concurs de Recerca Montserrat Miró que organitza la Fundació Bosch i Cardellach amb el treball «A la recerca de Fidel. Un voluntari de la División Azul». Com sortida d'una novela de Javier Cercas o d'Antoni Dalmases, ella, tota sola, no només ha retrobat la pista del germà de la seva àvia, mort a la Segona Guerra Mundial, sino també el cementiri rus on va ser enterrat. Ara gestiona el repatriament de les despulles.

-Per on comença aquesta història?

-La del meu besoncle a Hellín (Albacete). La meva a casa de la meva àvia.

-Anem a casa de l'àvia.

-Ella té al menjador aquesta foto i jo cada cop que la visitava li demanava quí era. Ella em deia que el seu germà que va morir a Rússia. Però no sabia res més.

-I et vas posar a investigar.

-Com a treball de recerca del col.legi. Volia descobrir com va morir i on estava enterrat.

-Què tenies?

-Aquest plec de cartes esgrogueïdes (en mostra més de 50), aquesta foto i aquesta medalla.

-Amb la creu svàstica hitleriana.

-Sí, li van donar a la família en saber que havia mort. I les seves cartes porten el matasegells amb la creu gamada. Fa por i tot.

-Hi va anar com voluntari feixista?

-No. Hi va anar perquè el van deixar triar entre un servei militar de quatre anys o una estada amb sou, per ell i per la família, de només vuit mesos a la División Azul.

-Vols dir que hi va anar per estalviar-se mili?

-És clar. Tenia 21 anys, era un noi de poble, apolític i volia acabar la mili aviat. A les últimes cartes, però, ja parla de la pàtria. Es nota que li han menjat una mica el coco.

-Quan va marxar?

-L'abril de 1941. Va jurar bandera a Burgos primer, a Alemanya després i els van enviar al setge de Leningrado. Va passar molts mesos bastant avorrit.

-Avorrit a la guerra?

-Això diu. També diu que la població russa els tractava molt bé.

-Fred?

-Sí. Quan va arribar l'hivern va canviar tot. Malgrat els abrics alemanys, passaven molt de fred. I per Nadal els van donar turrons, castanyes i tabac.

-Concideixen aquestes dades amb altres fonts?

-Sí. A la Hermandad de la División Azul de Barcelona un divisionari em va estar explicant moltes coses que coincidien.

-Internet?

-Hi vaig trobar un fòrum amb familiars de divisionaris i un rus que es diu Pavel que m'ha ajudat molt.

-On més t'has informat?

-A l'Arxiu Militar General d'Àvila em van enviar aquest expedient. Va morir exactament el 10 de febrer de 1943 en acció de guerra «per ferides de metralla a cames i abdomen».

-No era una mili de vuit mesos?

-Ell sempre deia a les cartes que estava a punt de tornar. Però mai tornava.

-On va morir?

-A la batalla de Krasny Bohr que va ser el 10 de febrer i en la que van morir quasi milers de soldats espanyols. Era una nit molt freda, va atacar per sorpresa un batalló de russos vinguts de les estepes i va ser una carnisseria. M'ho va explicar un divisionari de Barcelona que va sobreviure a la batalla.

-Ja sabem com va morir. Ara hem de trobar el cos?

-Sí. L'expedient de l'Arxiu Militar d'Àvila deia que estava enterrat al cementiri de Raikolowo. Però un altre informe diu que esta inhumat al cementiri de Slutz.

-Quin embolic.

-Vam tenir sort de la dona d'un divisionari de Barcelona, la Lucinda, que ho va consultar amb gent d'una Hermandad de Madrid. Però no trobaven el seu nom en cap llista de desapareguts. Es veu que després de la batalla els morts van quedar tan dispersos que els van anar enterrant en poblets diferents. Fins i tot en fosses comunes.

-Què diuen els alemanys?

-A Alemanya hi ha una empresa que busca restes de 100.000 soldats. Però has de pagar.

-Com el vas trobar?

-Finalment la Lucinda el va trobar al cementiri espanyol de Pankovka, prop de Novkorod. El van treslladar allà el 1997 des d'un altre cementiri on l'havien identificat perquè encara duia la xapa al coll. Té la tomba 564, a la fila 13.

-El repatriareu?

-Ens agradaria enterrar-lo al cementiri de Sabadell al costat de la seva mare. Però son unes gestions molt llargues.

-Has arribat a estimar-lo?

-Sí. M'hi he implicat molt i he arribat a sentir el que ell va viure. M'emocionava acostar-me cada cop més a la seva història.

-Quina lliçó n'extreus?

-Que no hi ha dret que una persona hagi de morir així als 22 anys. Però si era un nen!

Com tu

« DIVISION AZUL «A classe ningú no savia què era la División Azul, però com que jo vaig fer aquest treball, la meva tutora, Rosa M. Fitó, ens ho va explicar», diu la Júlia. La ignorància entre els joves sobre la División Azul és

absoluta. Va per vosaltres: Acabada la Guerra Civil Espanyola, Franco va tornar a Hitler el favor del seu suport. Va enviar 17.900 suposats voluntaris a Baviera on els van entrenar i vestir com alemanys, excepte la camisa blava. Al front soviètic van participar al setge de Leningrado i en van morir 3.645.