Anna Tamarit, la nota més alta de Catalunya «M'agrada fer la guitza al professor» 5/7/2003

Ha tret 10 en totes les assignatures de la selectivitat excepte en Castellà (9'5) i Història (9). Això fa un promig de 9'82, el més alt de Catalunya juntament amb una altra noia de Barcelona. L'alumna del col.legi Sant Nicolau, Anna Tamarit Sariol, 18, que ja havia tret un promig de 9'9 en tot el batxillerat, rebrà una beca de 300 euros de la Generalitat per la seva proesa.

-Ets una nena prodigi?

-No.

-Ets la rara de la classe?

-(Respón la seva amiga Montse Pérez) Qué va! No és la típica empollona marginada ni molt menys.

-Les amigues et duren?

-Molt. Amb ella som amigues des dels tres anys.

-Què se sap de la noia barcelonina que ha empatat amb tu?

-Res. Suposo que la coneixeré dijous al Palau de la Generalitat on ens han citat a les dues.

-Què t'agradaria saber d'ella?

-El batxillerat que feia perquè diuen que en aquesta selectivitat les ciències han tret menys nota. Allò de la superioritat de les ciències.

-Ho creus realment?

-No. A mi sempre que em deien aquest tòpic em feia molta ràbia perque vaig estar a punt de triar català en lloc de mates.

-Treure 10 en tot deu ser un avorriment.

-En tot no. Durant tot el batxillerat he tret un 9 de Filosofía i d'Alemany i un 8 d'Educació Física. La resta tot 10, però perquè arrodoneixen per dalt.

-Tens un mètode d'estudi?

-Em faig esquemes de cada assignatura. Ho vols veure?

-Vinga.

-(S'aixeca i torna tota contenta amb una carpeta plena d'apunts, esquemes, quadres i subratllats en diferents colors) Veus?: Cinemàtica, Càlcul Vectorial, Moviment Ondulatori... és la síntesi que em faig.

-Quàntes hores estudies al dia?

-Alguna vegada de les 4 de la tarda fins a les 2 de la matinada.

-Per preparar algun examen?

-No. Quan tinc examen estudio unes sis hores.

-I per la selectivitat?

-Només una mica de català i castellà un parell de dies abans. L'anglès ja el domino.

-Et queda temps per divertir-te?

-Sí. He sortit amb les amigues tots els caps de setmana menys dos per càstic.

-Com et diverteixes?

-Amb les amigues Rambla amunt, Rambla avall. Els dissabtes Zona Hermètica i ara veurem Los Angeles de Charly (riuen). Ah! I del Kevin Spacey m'agraden totes.

-Et vé de família?

-Pot ser. Però no genèticament sinó per l'ambient d'estudi que hi ha a la família. El meu pare és catedràtic de Física a la UPC i jo de petita ja m'asseia al seu costat per veure com corregia exàmens.

-I la teva mare?

-Va estudiar Filosofia i va ser premi extraordinari de carrera.

-Què estudiaràs tu?

-Exactes a la UPC. M'agraden més la ciències pures que les aplicades: les teories, els conceptes.

-D'alguna cosa s'ha de treballar.

-Diuen que a les empreses els hi fa gràcia contractar llicenciats en Exactes perquè tenen el cap molt ben estructurat.

-Per què en aquesta selectivitat les noies heu tornat a guanyar per golejada als nois?

-Jo crec que, en els estudis, les noies ens autoexigim més.

-Quin és el mèrit de Sant Nicolau en el teu èxit?

-Tot. M'han preparat per arribar al 10 i no al 8 o al 9.

-T'avorreixes a classe?

-Em distrec fent la guitza al professor. Els hi puntualitzo allò que diuen massa en general. De bon rotllo, eh? Amb el director em barallo molt (riuen les dues).

-Per exemple?

-Doncs si diu «desplaçament», jo li dic «no seria elongació?». O dibuixo a la meva agenda. Te l'ensenyo?

-Vale.

-(Es torna a aixecar i torna amb l'agenda plena de dibuixos i signes en colors). Quan m'avorreixo començo a escriure hola-hola-hola o Anna-Anna-Anna...

-Mai t'han fet sentir repelent?

-Ara ja no. Però un cop a 6è de Primària el professor de Matemàtiques, el Blanquer, que m'encantava, em va donar una estrella de 6 puntes i un excelent i tots els nens de la classe em van tirar amb ràbia boles de paper rebregat. Me'n vaig anar a plorar al lavabo.

-Et fas passar per tonta?

-No. Jo això no ho faig.

-Acceptes la teva diferència?

-Estic contenta amb mí mateixa.

-No canviaries res de tu?

-Els cops de geni. A vegades encara dic la paraula que fa més mal i dono en el clau. Després me'n penedeixo molt, però em costa molt demanar perdó. Sóc orgullosa.

-Dibuixes, pintes, fas música...

-No. Sóc molt patosa. Mai no he fet activitats extraescolars.

-Ets creativa en algun aspecte?

-M'agrada escriure. Vaig guanyar el Premi Abat Oliva amb un treball de ciència ficció en català. Era una comparativa crítica entre tres antiutopies. I a 2n d'ESO vaig guanyar el certamen literari en català i el segon premi en castellà.

-Déu n'hi do.

-I el concurs de redacció de la Coca Cola no el vaig guanyar perquè vaig posar «marroquinos» en lloc de «marroquíes».

Massa catalana

« I NO ÉS XULA A postar per la falsa modèstia seria un joc inútil, quasi ridícul. Ser inteligent li serveix per reconèixer obertament la seva superioritat, almenys en els estudis, sense semblar xula. És tot un art en conjugar la veritat amb somriures i tons de veu que reflexen honestedat.

Ahir al migdia, en arribar a Sant Nicolau per rebre les actes de cada assignatura, no només va rebre felicitacions dels mestres, sinó també un aplaudiment unànim dels companys que la va posar ben vermella. Tots s'alegraven per ella.