Ana Belén Moreno, cap de premsa dels Mundials de Natació «Els americans no entenen perquè els xiulen» 17/7/2003

L'antropòloga i periodista del barri de Cifuentes de Sabadell, Ana Belén Moreno Vílchez, 29, coordina aquests dies la feina de mil periodistes vinguts a Barcelona de tot el món per a cobrir els Campionats Mundial de Natació. Un any abans d'acabar la carrera ja va treballar a un simposi sobre cerimònies olímpiques a Lausane. Als 21 anys organitzava conferències i cursets al Centre d'Estudis Olímpics de la UAB. Després va organitzar congressos internacionals, va fer una investigació a Sidney durant aquells jocs i una alta a Kosovo pel departament d'esports de la ONU. I quan acabi els Mundials ja l'esperen al Fòrum 2004.

-Per arribar aquí als 29 anys t'has de guanyar la confiança de tothom.

-I treballar moltes hores i soportar molt estrés.

-Com es coordinen mil periodistes de tot el món?

-Els hi has de donar tot el que necessiten: una bona sala de premsa, catering, serveis i tota la informació.

-I de passada els hi veneu una esplèndida imatge de Barcelona.

-No. Això ho hem fet abans dels campionats. Ara ja tenen la competició i amb això estan contents.

-Què et demanen?

-Estan acostumats a certes tradicions com banyar-se a la piscina. Nosaltres els hi hem dit que d'això res. Però em sembla que al final haurem de cedir una mica.

-Els periodistes som uns nens mimats?

-Sí. Jo els hi dic en broma. A més, a mi em veuen tan jove, que em demanen de tot: menjar gratuït, tracte preferencial, canviar un camí a una subseu perquè no hagin de caminar tres metres més...

-Hi ha periodistes 'non gratos'?

-No.

-Com tapeu la boca al periodista massa crític?

-Si la crítica és professional jo no els dic res. Si és personal no hoaccepto i li dic.

-Què et preocupa més ara mateix?

-Doncs que tinc quatre subseus funcionant (waterpolo, aigues obertes, salts i sincronitzada), i encara no he rebut cap trucada del respectius coordinadors de premsa.

-I això és greu?

-Potser és més greu que si guanya el Meca una medalla (son les 11 del matí i falten 3 hores perquè la guanyi) haurem de passar la roda de premsa aquí, al Sant Jordi. I ho hem de quadrar tot en mitja hora.

-Li has dit que ets de Sabadell?

-No. Mai no he gosat dir-li.

-La seguretat és una obsessió malaltissa?

-Ho pot ser. Els cossos de seguretat són especialment durs amb els periodistes. Precisament per aquest tracte de privilegi que demanen. I això els vigilants jurats o policies no ho soporten. Ells tenen les seves normes i els costa ser flexibles.

-Són encara més estrictés si el qui te davant és periodista?

-Sí. És com una lluita de poders. És una situació que ens hem guanyat a pols tots dos, els uns i els altres.

-Es tem un atemptat terrorista?

-No. Aquesta por no hi és.

-Alguns equips tenen el seu propi cos de seguretat?

-Estats Units i Austràlia.

-I a sobre el públic xiula als americans. Ells ho entenen?

-No. No ho entenen, però s'estan acostumant. Ells viuen en un altre món.

-Què vols dir?

-Que quan va venir una delegació americana el mes de maig van recorrer 20 hotels abans no en van triar un. I no comprenien com en els nostres supermercats no hi havia els seus cereals.

-Els cereals de l'esmorzar?

-Sí, sí. No entenien que només tinguessim 20 tipus de cereals. Es veu que allà en tenen 200.

-I això era un problema?

-Ui! El problema dels cereals va ser enorme. Els americans no s'adapten. Has d'adaptar-te tu a ells.

-I els iraquians?

-Tot el contrari. Molt bona gent, molt agraïts, molt planers.

-Aquests sí entenen perquè se'ls aplaudeix?

-Sí. I ho agraeixen molt.

-«Serà increïble», deien. Ho és?

-Sí. Nosaltres quan ho organitzavem deiem «serà impossible» (riu). Però ara és increïble sobretot pels escenaris.

-L'estrella dels escenaris és la piscina «Made in Sabadell»?

-Totalment.

-Doncs la Jivaneskaia diu que el sostre és tan alt que perd les referències.

-També ha dit que li agrada molt aquesta piscina.

-Un sopar al Village costa 25.000 pessetes. Exclusiu per la 'superpijeria' de Barcelona?

-És per un públic selecte, sí, l'objectiu del Consorci de la Zona Franca. Però n'estem contents perquè els village són coneguts en golf i tennis, però aquest és el primer mundial de natació que en té un.

-A quí has votat de president al Club Natació Sabadell?

-Ja no en sóc sòcia, però jo sempre estic per la renovació.

Doncs has guanyat

«72 HORES SENSE DORMIR Ahir no havia dormit en tota la nit, però seguia somrient i saludant tothom amb simpatia. «El meu récord el vaig fer l'altra dia amb 72 hores sense dormir. Ho aguanto amb gelocatils. El que no aguanto és el no menjar, en això no perdono», diu rient.

Dimarts a la nit, acabat el batibull, es va posar de matinada a respondre e-mails, després a posicionar periodistes a les grades, després a distribuir les feines entre els seus colaboradors «i després ja són les 6 i comences la feina normal».