Monse Pla: l'energia dels arbres «Seria lamentable que es perdés el Torrent dels Colobrers» 24/7/2003

La directora de la Fundació Terra i Arbres, la pintora barcelonina Monse Pla Terceño, 55, en contacte energètic amb els arbres des de nena, ha vingut a Sabadell per conèixer el Torrent dels Colobrers amenaçat pel Zoo. L'han convidat amics dels arbres de Sabadell.

-Li ha agradat el Torrent dels Colobrers?

-Molt. Hi ha acàcies, til.lers i sobretot uns plàtans preciosos, que creen un reducte d'humitat, com de bosc encantat.

-Té, doncs, ja una opinió sobre el Zoo que s'hi projecta?

-No perquè no he vist planells, ni projectes ni sé exactament on aniran ubicats els animals.

-...però?

-Però el que sí sé és que, si entren les màquines, no respectaran res. Mai no ho fan i seria lamentable que aquest espai es perdés.

-Diuen els polítics que el Torrent es respectarà, tot i que estigui envoltat de Zoo.

-La gent s'ha de fer el càrrec que el bosc és la casa dels arbres. Formen una unitat, s'ajuden a mantenir un ambient, i les interferències poden afectar-los.

-Com?

-De la mateixa manera que, quan som a casa amb una música tranquil.la, de cop i volta ens fan passar una autopista pel mig de l'habitació. Es perd l'harmonia, la vida i l'encís del bosc.

-Ho ha experimentat personalment?

-Quan desmunten un bosc, veig que es perd aquella vibració.

-Tenen intel.ligència els arbres?

-Sí, i molt superior a la nostra. Imagina el que ens pot explicar una olivera de 2.000 anys.

-Què ignorem dels arbres?

-Què són l'espècie més generosa. Treballen tot el dia per nosaltres sense demanar res a canvi. Tots tenen la seva feina, saben d'on vénen i quan marxen tornen a la terra tot el que han pres d'ella.

-Em recorda els «ens» d'El Senyor dels Anells.

-També el fantàstic pot ser real. Potser tenim la màgia de la vida davant dels nostres ulls i no la sabem veure. Som pocs els privilegiats que sabem que vivim en un planeta viu.

-Per què jo no sento l'energia dels arbres?

-Perquè la majoria trepitgem asfalt tot el dia. Però pot sentir-ho.

-Com?

-Vingui a una de les sortides que fem els amics dels arbres i l'hi ensenyaré. Pots captar el seu batec, però és un regne diferent de l'animal.

-Què nota quan posa les mans a una escorça?

-Sovint no cal ni tocar-los. T'hi pots comunicar a distància. És una energia subtil. De la mateixa manera que no cal veure amb els ulls ni tocar una persona per saber que està trista, tampoc cal veure o tocar un arbre per saber-ho. És el llenguatge de la vibració.

-Quina és la tècnica d'apropament?

-Primer has de mirar tots els arbres i dirigir-te cap el que et crida. Si és, per exemple, un pi pinyoner, amb una direcció ascendent del tronc, poses les mans suaument cap amunt com les estries de l'escorça.

-De què parla amb els arbres?

-Quan surto de casa els hi dic hola. Però no els tracto amb nyonyeria, sinó com un ser adult perquè es un amic i sovint més gran que jo. I quan estic molt farta de córrer per Barcelona, els dic: «ajudeu-me perquè, si no, no aguantaré».

-Què responen?

-A vegades tinc una sensació estranya, aixeco la mirada i, efectivament, aquell arbre m'està mirant.

-Cada arbre dóna una sensació diferent?

-És clar, no és el mateix un xiprer que un roure o una olivera. Però això que no s'ho cregui ningú si no ho ha experimentat abans.

-Continua viva la soca d'un arbre tallat?

-És clar, per això rebroten. Al Torrent dels Colobrers teniu uns plataners de quasi 70 anys que han rebrotat de soques tallades.

-Quina energia transmet una soca?

-Quina energia transmetria vostè si li tallessin un braç? Una soca emana una agressió, un clam de dolor brutal.

-Està en contra dels mobles de fusta?

-No. La fusta es necessària. I els arbres saben que som els seus parents pobres i que ho necessitem tot d'ells. Podem tallar arbres si ho fem amb respecte.

-Això és possible?

-Els finlandesos en planten dos per cada un que tallen. I al Montseny hi ha un forestal que talla arbres amb molt de compte per no malbaratar el que ell anomena «la mare» del bosc, el conjunt, l'harmonia.

-Els incendis regeneren i purifiquen el bosc?

-La sequoia de Yosemite autocombustiona l'escorça per regenerar-se. Pel demés, els arbres no necessiten els incendis humans.

-Els bonzais son esclaus?

-Viuen en una gàbia d'or. Si mai me'n regalen cap, el deixaré créixer a la terra.

I que bategui

«L´ALTRA UNIVERSITAT DE CERDANYOLA De petita, la Monse, sense T, estiuejava a Cerdanyola del Vallès. «Per mi Cerdanyola era la llibertat de vida, l'autèntica vida amb majúscula. No tenia horaris, campava per on volia i agafava la bicicleta i em pas-sava tot el dia al bosc».

Els primers arbres amb què es va comunicar eren els del Bosc del Castell «quan Cerdanyola era tot arbres, boscos i vinyes. El que em van ensenyar aquells arbres m'ha marcat de per vida i no ho he après a cap universitat». L'altra universitat de Cerdanyola.