Joan Fontcuberta, fotògraf de ficció «M'ha anat molt bé la connexió entre Picasso i Sabadell» 5/9/2003

-L'exposició que s'inaugura aquest dissabte de Festa Major a la l'Alliance Française es diu, textualment, «Els originals inèdits de Pablo Picasso extraviats per un editor sabadellenc». Amb un títol així ja es veu que estar de més preguntar què és veritat i qué es mentida. Diguem-ne que es juga amb l'ambigüetat. Allò d'un joc obert que es deixa a la lliure interpretació de l'espectador. Habitual trepitjador de la frontera entre realitat i ficció, el fotògraf de La Roca, Jont Fontcuberta Villà, 48, ja ha «descobert» en anteriors ocasions, «fotografies inèdites» de Dalí, Miró i Tàpies. També n'ha fet exposicions i també, com ara a Sabadell, es presenta a ell mateix, només, com a suposat «comissari» de la mostra.

-Llegint el programa de Festa Major i el de l'exposició «Qui m'a chafé la guitare?, un es fa un embolic sensacional. Em pot dir exactament què penjarà de les parets de l'Alliance Française?

-Unes fotografies que van ser fetes per diferents publicacions, una per a l'editor Sallent de Sabadell i una altra per a una carpeta dels anys 60 anomenada Diurnes.

-Però van ser fetes o no per Picasso?

-Aquesta és la única pregunta que no es pot fer.

-Però jo no puc mentir.

-Ni jo li demano.

-Que es pot dir doncs d'aquestes fotos?

-Que són un fidel reflexe de l'univers de Picasso. Són proves de treball que expliquen un procés creatiu i evoquen l'atmòsfera en què ell treballava.

-Com és una foto picassiana?

-De fet Picasso va fer fotografies i es van exposar al Museu Picasso de París en tres grans exposicions monogràfiques els anys 1994, 1995 i 1997.

-Com eren aquelles fotos?

-De tot. Des de la fotografia familiar fins l'objecte artístic.

-Quí diu que Picasso es va dedicar a la fotografia?

-Els anys 60, efectivament, va col.laborar amb el fotògraf de la Provença, André Vilers. Ell retallava toros i saltimbanquis i el fotògraf li posava damunt paper sensible i quedava impresa la forma que ell volia. Li posava la tècnica.

-Aquesta exposició que dissabte veurem a Sabadell ja s'ha vist a Málaga, no?

-Sí a la Casa Natal de Picasso. Hi vaig fer una instalació molt semblant.

-Amb quin discurs la inaugura?

-Sense mentides. Amb frases com «tenint en compte que aquestes fotografies les ha fet qui les ha fet...»

-Aquí a Sabadell, però, es vesteix amb la històrica visita de Trabal i Oliver al París de 1926 per demanar-li a Picasso uns ninots per La Mirada.

-Aquesta història és rigurosament certa i està ben documentada.

-Se n'ha parlat sovint. L'Almanac del Diari de Sabadell de 1929, que llavors dirigia Joan Oliver, ja va publicar un dibuix autèntic de Picasso. Però com lliga això amb la fotografia?

-Jo, per venir a Sabadell necessitava alguna connexió entre Picasso i la ciutat de Sabadell i l'escriptor Joaquim Sala Sanahuja em va descobrir aquesta anècdota. He seguit aquest fil argumental i he muntat la exposició.

-Pot ser doncs que en aquestes fotografies apareixi alguna referència a Trabal, Oliver o Sabadell?

-En les imatges no perquè són molt abstractes. Pensi que són fotos dels anys 20 o anys 30 i en aquella època Picasso era molt esquemàtic, molt cubista.

-Una fotografia pot ser cubista?

-És clar. L'Escola de Filadelfia feia una fotografia preciocista subcubista.

-Però com?

-Jugant amb formes i geometries que és el que determinava el moviment cubista. El cubisme no és mes que una doctrina, una percepció aplicable a qualsevol art. Fins i tot hi ha música cubista.

-Què sap d'aquell encontre a París entre Picasso i els dos escriptors sabadellencs?

-Poca cosa. Jo sóc un expert en fotografia, no un expert en Picasso. Però en Sala-Sanahuja diu que Picasso els va acollir molt bé i fins i tot els va donar algun boceto.

-No se'ls va treure de sobre?

-No. Per una correspondència trobada a l'Arxiu Picasso de París, se sap que allò d'il.lustrar la revista La Mirada amb dibuixos de Picasso no va arribar a bon port.

-Què va passar?

-No se sap. No sé si Picasso va enviar tots els seu originals a Sabadell i l'editor Sallent els va perdre o senzillament en va enviar algun amb la promesa d'una continuïtat que mai no es va cumplir.

-On són els originals que sí van arribar?

-El dissabte s'inauguren a l'Alliance Française.

-No aguanto més, puc riure?

-Ha-ha-ha.

Una imatge ja no val més que mil paraules

«LA MENTIDA COM A ART El mexicà José Raúl Péres ha escrit això de Fontcuberta a origina.com.mx: «Más que un fotógrafo en sentido estricto, Fontcuberta es un creador de contextos, de actos de enunciación en los cuales el espectador se ve envuelto. Este aspecto es representativo si se toma en cuenta que su formación está más vinculada con las ciencias de la comunicación que con

el arte. Este aspecto es sumamente revelador, ya que habiendo trabajado en las áreas de publicidad y periodismo, no es extraño que Fontcuberta se haya convertido en un profesional de la mentira -lo digo, como lo dice él, con toda alevosía».