Jordina Farrús, testimoni de l'11-S «Als Estats Units el difícil és pensar» 11/9/2003

La veterinària sabadellenca i actual veïna de Sant Feliu del Racó, Jordina Farrús Gubern, 23, era a Nova York aquell 11 de Setembre del 2001. Ho recorda com si fos ahir i el seu missatge és clar: «encara que ho semblin, no tots els americans són tontos».

-Què hi feies allà?

-Cada estiu una amiga i jo anem a treballar a Estats Units un mes i en passem un altre viatjant. L'any passat vaig treballar al Canyon del Colorado i el 2001 havia estat de cambrera al Parc de Yelowstone.

-I després de turisme a N.Y.?

-Sí. Vam trobar un hostal barat a Harlem i quan ens dutxàvem, cap a les 10, una anglesa em va explicar una moguda increïble.

-No t'ho vas creure?

-No perquè em parlava d'avions, d'edificis cremant, de terroristes. Entre que estava mig adormida i que em parlava en anglès em vaig pensar, literalment, que m'explicava una pel·lícula.

-Quan et vas fer a la idea?

-Després d'esmorzar i veure com estava de revolucionat tot l'hostal veient la tele, vam entendre el que estava passant.

-Què vau fer?

-Primer trucar a casa, però no hi havia línia. Quan per fi hi vam parlar, estaven més assebentats ells que nosaltres. I també havien patit més.

-I després?

-Després vam anar a la policia a oferir-nos com a voluntàries, però se'ens van treure de sobre, i als hospitals per donar sang, però tampoc no ens van voler.

-Quin era l'ambient al carrer?

-A Harlem no es veia res anormal, però a mida que anavem baixant cap a Manhattan cada cop hi havia més botigues tancades, policies, periodistes, cendres, molta pols, tothom amb màscara...

-Fins on vau baixar?

-Fins a la mateixa zona zero. I a la zona acordonada per la policia, vam coneixer una parella de novaiorquesos, ens vam fer amics i ens van passar com si fossim veïns.

-Una amistat molt ràpida ¿no?

-Ells tenien pensat venir per Europa i ens preguntàven coses d'Espanya.

-Ells vivien allà?

-Sí, just al costat d'aquell tercer edifici que va caure al cap d'una estona. Quan va caure, nosaltres erem just al costat i a partir d'aquell moment ja ens van prohibir sortir al carrer.

-I què vau fer?

-Ens vam haver de quedar a dormir al pis dels nostres amics. Era en el primer rengle d'edificis habitats després de la zona zero.

-Vas veure la zona zero?

-Sí, era impressionant. Hi havia un munt de runa immens, altíssim. Jo pensava que estarien anys per netejar tot allò.

-Vas dormir al costat de 3.000 cadàvers?

-Els cadàvers ni els vaig veure. Però sí, vaig dormir tota la nit amb aquella olor de ciment i pols i aire cremat.

-Com estaven els vostres amics?

-No gaire afectats. Són uns americans com n'hi ha pocs. Entenien per què havia passat allò.

-No pensaven que és una guerra de dolents contra bons.

-Ells no. Ells dos ja deien que la causa d'allò era els molts anys de prepotència d'Estats Units.

-El mateix 11-S ja deien això?

-És clar. És que els americans no són tontos. Al menys no tots. Molta gent pensa per sí mateixa, cosa que té més mèrit que aquí.

-Què vols dir?

-Què, allà de seguida et diuen antipatriota. Allà el difícil és pensar. Si nosaltres visquessim als Estats Units potser tampoc reflexionariem.

-Que vau fer el 12-S?

-Vam sortir al carrer i ja hi començava a haver-hi gent que penjava fotos de familiars desapareguts. Això em va impressonar molt.

-Tots morts.

-Sí. Però en aquell moment ningú no parlava de morts. Hi havia molta confiança en trobar-los vius sota la runa.

-Nova York ciutat fantasma?

-Sí. Vam anar a l'Empire State i estava tancat, el pont i el zoo de Brooklyn també. Tot tancat. Ni podiem sortir de Manhattan, ni podiem fer-hi res a dins.

-Ambient militar?

-Sí. Tancs al carrer i caçabombarders al cel que feien un soroll espantós. Semblava que anunciaven una guerra.

-El clima era prebèlic?

-Més que prebèlic, apocalíptic. Els il·luminats del carrer parlaven de la 3ª Guerra Mundial, uns franciscans ens van donar unes medalles i les banderes i el God Bless America van aparèixer per tot arreu.

-Molesta tanta bandera?

-A Nova York no perquè alla ho senten de debó. Em molesten més a la resta del país on la pengen sense pensar res, com una moda.

-I que no se sentin culpables?

-Això sí que molesta. La majoria no saben res ni ho volen saber. Però repeteixo, no tots, eh?

-Has viscut un moment històric?

-No. Tu estàs allà al mig i veus l'anècdota, però tampoc t'assebentes de res

-Ens han dit moltes mentides de l'11-S?

-Segur que tantes com han volgut. Com sempre.

Això és fàcil

«CONSTRUIR PER OBLIDAR La Jordina (que deu el seu nom a haver nascut un 23 d'abril), creu que els polítics americans no ténen cap dret a polititzar el dolor de tants novaiorquesos. Però també creu que a la zona zero s'hi ha de construir

alguna cosa. «És clar que et sap greu tota la gent que va morir, però estar tot el dia pensant en allò no es bó ni per ells. S'ha de tirar endavant com sigui», diu Jordina Farrús.