Txell Miras, dissenyadora al Gaudí «Jo penso en dona, no puc pensar en home» 12/9/2003

Aquest matí, a les 11, al pabelló italià de Montjuïc, per la passarela Gaudí desfilaran nou dissenys de la sabadellenca Txell Miras Abella, 27. Llicenciada en Belles Arts per la UB, en estilisme a Llotja i amb Màster de Moda al Domus de Milan, ha rebut diversos premis a Espanya, Milan i Tokyo i treballa amb Neil Barret.

-Què veurem aquest matí al Gaudí?

-És una col·lecció d'estiu en blanc i negre basada en la d'hivern de l'any passat.

-Com era?

-La de l'any passat estava inspirada en una de les meves «pelis» preferides, Persona, d'Ingmar Bergman.

-No la recordo.

-Parla de la dualitat. Una noia creu que la paraula és engany, decideix no parlar i l'espectador descubreix els seus traumes a travès de la infermera que la cuida. Les dues persones acaben sent una: dualitat.

-Com es transforma això en desfilada?

-Amb un esparadrap a la boca de les models, per allò del silenci, i música de la peli francesa «La mamain et la putain» del grup Diablogum.

-Molt bé, ja tenim l'embolcall intelectual. Però què veurem a la passarela?

-Dualitat. Tot dualitat. Samarretes dobles fusionades en una que és capicúa, faldilla doble, faldilla-pantaló... tot de doble ús, tot dual.

-Tot en blanc i negre?

-No. Tot en blanc «o» en negre, els dos pols.

-La moda més comercial ni se la mira?

-És clar que sí, has d'estar molt al dia, molt al corrent de les tendències, del que fan els demés.

-Però això es ven?

-Es difícil. La meva roba és tan multifuncional que la gent necessitaria un manual d'instruccions per transformar cada vestit. Pensa que una faldilla te la pots posar de quatre formes diferents.

-Llavors?

-Pel Gaudí ja he fet una línia menys experimental i més comercial. De fet ja es pot comprar a la botiga Lobby, al Born de Barcelona. Ja he fet publicita he-he.

-Per què a la passarela us allunyeu tant del carrer?

-Molts cops les desfilades només són imatge de marca. Sobretot a Paris i Londres són pura fantasia. A Itàlia i Nova York, en canvi, tot és més funcional, més portable.

-Sempre la mateixa vocació?

-Sí, de joveneta ja vaig mostrar la meva roba en un curtmetratge que vam fer amb els amics.

-Ha vist mai algú pel carrer vestit de Txell Miras?

-Ui no! (riu) Ja m'agradaria. Però no és estrany fins ara no he venut més de vint prendes.

-Encara no ha arribat a la confecció de llargues tirades.

-No perquè m'ho cuso tot jo mateixa a mà. Em paso el dia fent i desfent vores, tallant, cosint. Tots els meus dissenys me'ls faig jo mateixa.

-Treballa a Milan, no?

-Hi vaig una setmana al mes per fer la línia dona de Neil Barret.

-Què hi fa exactament?

-Ell va ser cap creatiu de Gucci i Prada i li surten les dones molt masculines (riu). Per això em demana que li doni aquest toc femení que necessita.

-I vostè és molt femenina.

-Sí. Jo penso en dona. No puc pensar en home.

-Per què només una setmana al mes?

-Ell volia dues, però sap que jo vull seguir la meva línia aquí a Barcelona i em deixa fer.

-No és una temptació el sou segur d'un departament de disseny d'una gran multinacional com Zara o Mango?

-De moment no. Aquestes multinacional es deuen molt al mercat i ténen poc disseny propi. Més aviat capten idees del món. No, no em motiva massa.

-Prefereix el camí difícil?

-Sí, el més personal i per tant més arriscat. Tot pot ser que d'aquí a uns anys em cansi de lluitar perquè, per ara,la meva línia nomes em porta despeses.

-Ja és al Gaudí. Com s'hi arriba?

-Ja em coneixien de l´any passat. Però aquests premis de Múrcia, Milan i Tokio m'han donat el reconeixement internacional que faltava i ara m'han cridat.

-Què espera de Gaudí?

-Que la premsa s'hi fixi, crear-me un nom i que la marca Txell Miras comenci a sonar. I que em comprin bones botigues, és clar. Però les botigues mai s'arriquen amb disseny jove.

-Miró o Agatha?

-Agatha ni parlar-ne i Miró és un mica «sosillo».

-París o Milan?

-París. És més creatiu. La dona milanesa és massa femenina. A mi m'agrada més la dona belga o japonesa que és més experimental i innovadora. I els joves hem de ser alternatius.

-Gaudí o Cibeles?

-No tinc res contra Cibeles, però suposo que em toca dir Gaudí, no? (riu).

Almenys avui sí

«TXELL VESTEIX TXELL S'em va presentar vestida d'ella mateixa. «M'agrada manipular la roba, sempre estic tallant i cosint a tot el que comrpo». Els pantalons eren militars, de color marró, comprats a botiga. Però ella s'els corda a un costat amb imperdible de manera que

la gran bragueta de botons a la vista quedi esbiaixada. La camisa era un top de colegiala, «perquè m'atrau tot el món infantil», dissenyat i cosit per ella mateixa. Les sabates, unes babutxes orientals de sola plana comprades a Thailàndia.