Salvador Solé, detingut a Castellar «La Guàrdia Civil protegeix als skinheads» 16/9/2003

Ell, un pare de família de 52 anys, ben conegut al poble per la seva relació amb les entitats i treballador en la fàbrica de vidre, Salvador Solé Fullola, 52, ha estat l'únic detingut en els aldarulls de Castellar del Vallès. Els antiavalots de la Guàrdia Civil que va demanar l'alcalde no només no el van protegir dels skins sinóque el van apallissar i detenir. Està copnvençut que els problemes del poble amb els cap-pelats no només es deuen a la tolerància policial, sinó a la protecció policial que reben els violents.

-El problema ja no són els cap-pelats sinó la policia?

-Tot el poble té por.

-Expliqui'm els fets.

-Degut a la violència de les dues nits anteriors de Festa Major, la nit de dissabte els pares vam acompanyar els nostres nanos al concert del Dr. Calypso a la Plaça Catalunya tal com demanava el batlle.

-Què va passar?

-Després de sopar amb amics a la plaça Canigó, vam anar a la festa i dewsprés la meva dona i jo vam tornar a casa.

-I?

-El fill gran que era a casa em diu que vol tabac, jo li dic que tal com estan les coses al poble ja hi aniré jo a comprar-li.

-Com estaven les coses al poble?

-Ja eren les 3 del matí i encara hi havia molta policia antiavalot, molta guàrdia civil i molta canalla jove. Vaig pensar que si baixava ell que és jove igual el calentaven.

-I va baixar vostè.

-A l'arribar al carrer veig tot de canalla corrent cap amunt. Arriben una quinzena de jeeps antidisturbis amb uns 70 antiavalots que van fer un cordó amb cascos i cuirasses.

-En peu de guerra?

-Una cosa així. El cas és que jo vaig veure que un dels nanos del poble remenava en un contenidor de vidre per agafar una ampolla. Li vaig dir que no ho fes i als altres que s'asseguessin. Així la policia no faria mal a ningú.

-Li van fer cas?

-Doncs sí. Per la meva sorpresa em van fer cas i es van asseure. Els vaig dir que haviem de demostrar una mica de civisme, però sense cridar ni llençar res. «No siguem burros», els anava dient.

-On eren els skins en tot això?

-Protegits per la Guàrdia Civil. Els skins s'han passat tot la festa major protegits per la Guàrdia Civil.

-Dura acusació.

-Però si això ho ha vist tot el poble. En el segon concert de la matinada, el de música electrònica d'aquí, a sota casa, els skins no van deixar entrar al concert a la gent del poble. La Guàrdia Civil ho veia perquè eren allà, no van fer res i la gent del poble es van quedar sense veure el concert.

-Seguim amb la seva història.

-Tot d'una els antidisturbis comencen a correr i jo els dic els nanos «quiets, si no correu, no ens faran res». Tot va ser dir-ho i rebre garrotades per tot el cos. Miri.

-On?

-(S'aixeca la camisa i m'ensenya tot de blaus a l'esquena i el costat). Em van pegar aquí i aquí i al canell i aquí al nas i als braços...

-Quants eren?

-Mentre m'agafava un per cada braç -jo no tocava de peus a terra-, un altre m'agafava pels cabells i un altre em donava cops a la panxa amb la punta de la porra.

-Anaven per vostè?

-Totalment. Deurien haver vist de lluny que jo parlava amb els nois i deurien pensar que jo era el líder.

-I el van detenir?

-Em van emmanillar i em van dur entre dues naus del Supermarché, allà amb els skins, que es on la Guàrdia Civil havia fet el seu quarter general.

-Els skins estaven detinguts?

-Què va! Els skins entraven i sortien d'allà com per casa seva. Xerraven amb els guàrdies civils tan tranquils. com si fossin amics. Deien «a esos rojos comunistas nos los vamos a cargar a todos» i coses així.

-I vostè?

-Allà em van tenir dues o tres hores. Jo només preguntava «escolteu com és que jo estic aquí emmanillats i el fill de p... aquest està per aquí lliure?».

-Què li van dir?

-«Usted está detenido por hacer comentarios». Ves a saber el que vaig dir mentre em pegaven.

-«Desacato a la autoridad», diuen.

-I «agresión». I espera que El País encara ho posa pitjor. Mira, mira (llegeix el retall). Insinua que jo portava haixix i ganivet. I això que vaig estar parlant mitja hora amb una noia d'El País. Si és que... ha-ha-ha

-Riu?

-Per no plorar noi. Per no plorar.

-Com acaba la seva història?

-Quan l'alcalde de Castellar va començar a fer trucades, es van adonar que amb mi l'havien pifiat, em van treure les manilles i em van deixar estar amb la família, però no em deixaven anar.

-Es podia haver escapat?

-Sí, i em fa l'efecte que és el que volien, però no vaig caure en la trampa. Despres em van portar a la caserna de la Guàrdia Civil, em van portar un advocat, no vaig fer declaracions i ara hi haurà judici. Ha-ha.

Per no plorar

«¡ «

p-