Pepe Llorens, empresari cantant «A mí m'agrada el xou» 18/9/2003

El teló de La Faràndula s'aixecarà aquesta nit per un espectacle diferent a tot. El director general de l'empresa Joma's, Pepe Llorens Royo, 48, protagonitzarà la gala Una nit Solidària. Amb música Dékaros, coreografia Ritme i molts amics, cantarà a Sinatra, Elvis i clàssics melòdics universals. Tota la taquilla i una mica més pagat per sponsors anirà íntegrament a l'Associació de Disminuïts Psíquics de Sabadell, APDP.

-S'ha buscat una excusa solidària pel seu lluïment personal?

-No. La idea de donar els ingresos a l'Associació de Disminuïts Psíquics va sortir de l'Ajuntament.

-Llavors com neix aquest concert?

-Un dia el regidor de Cultura, Joan Manau, em diu que a veure quan canto a Sabadell. I jo, en plan de broma, li responc que el dia que em deixi la Faràndula.

-Tot plegat un comentari de carrer.

-Sí, però, per la meva sorpresa, un dia em truca i m'ofereix La Faràndula el 18 de setembre.

-I per primer cop actúa per motius solidaris?

-No. Jo sempre he actuat sense cobrar un duro. Fa quatre mesos vaig cantar a Luz de Gas pels malalts d'afàssia.

-Vol dir que no li ve de nou?

-Home, a La Faràndula cantaré amb tota una big band al darrera. I els Dékaros amb sis músics més t'aseguro que impressionen.

-Us enteneu?

-Estupendament. Són autèntics. Autèntics músics de cap a peus. Estan fent una feinada enorme i desinteressadament.

-Aspira a cobrar algun dia per cantar?

-Home, si em paguessin com la Pantoja potser m'ho rumiaria (riu).

-Per ara ja ha dissenyat un espectacle a la seva mida.

-L'ha dissenyat Cristina Allande i jo no canto sol sinó amb els amics Quim Marin, Enric López, Fèlix Tomàs, Miquel Àngel...

-...i les seves filles.

-Sí. La Priscilla i la Ursula em fan les segons veus de Something Stupid. Em fa molta il·lusió.

-La seva dona no canta?

-A l'escenari no, però a casa no té por al ridícul ella, no (somriu).

-Vostè en té?

-Sí. Jo assajo molt una canço abans de cantgar-la. És com a l'empresa; no treiem un producte fins que no hem fet el de millor qualitat.

-I vostè cantant té la millor qualitat, no? Per què és tan xulo?

-Tots tenim el nostre orgull. Només que uns l'amaguen per falsa modèstia i altres no.

-Però què té vostè de cantant?

-Jo als 7 anys ja cantava Beatles i als 9 ja vaig demanar una bateria als reis i vaig formar els The Four Men amb tres amics dels Maristes.

-Vol dir que avui aniria a l'OT Junior.

-No sé, però la vocació l'he tinguda sempre. Allà on hi ha un piano em poso a cantar. Al meu soci, pobre, el tinc amargat perquè el faig cantar per tot el món.

-Una obsessió.

-M'ho passo bé. Sempre he estat cantant de dutxa. El cant i el ball són «lo» meu.

-També balla?

-De tot: vals, swing... sí, ho puc dir amb orgull.

-Però no té estudis musicals.

-Això no. Només tinc oïda i veu.

-La veu és el millor instrument?

-Per mi el millor de tots. Si m'agraden les balades és perquè donen protgagonisme a la veu.

-Però d'aquí a cantar en públic...

-Això ve d'una botiga que vaig descubrir a Xicago molt abans dels karaoke. Tenien un corner de discos amb música de cançons. A partir d'aquí em vaig muntar un estudi.

-Té un estudi a casa seva?

-Insonoritzat és clar. Tinc el meu micro, els altaveus, discos d'orquestra i quasi cada dia m'hi passo una o dues hores.

-Això ja es mania.

-Bé, com qui col·lecciona segells o va al bar. A vegades em tanco tres i quatre hores per cantar i allibero més adrenalina que esquiant tot un dia. M'omple l'esperit.

-Cantar en una coral també.

-No, a mi m'agrada el xou.

-Si no hagués reixit amb els negocis ara seria un Julio Iglesias?

-O un cantant d'orquestra de festa major, quí sap.

-Què tenen Elvis i Sinatra que no tinguin els demés?

-Són els dos grans croners de la història. Dos grans cantants capaços d'agafar el micro ells sols al mig d'un escenari de Las Vegas i omplir-lo. Eren dos tios carismàtics, dos autèntics xouman.

-N'és fan?

-No sóc fanàtic de res ni en música ni en esport. Ni m'agrada anar a concerts. Aprecio més la música amb un bon disc.

-Vol dir que vostè no aniria al seu concert?

-Sí perquè no hi haurà empentes. I a un unplugged del Clapton ben íntim també hi aniria. El que no m'agrada és aquella multitud que només van a fumar porros.

-Segur que n'ha fumat algun.

-Ni un en tota la vida. Ni coca ni res. I a les discos tri-naranjus i prou. Sóc un tio bastant sanot jo.

-Ens posarà la pell de gallina?

-Jo crec que sí.

-Repetirà si té èxit?

-Sap greu però la escenografia, que pesa 3.000 kilos i ens ha costat un milió de pessetes, l'hem de llançar a la bassa la mateixa nit. És molt díficil repetir.

It's now or never

«JOMA'S Ell i el seu soci, Joaquim Massagué, van fundar Joma's el 1979. Aquella botigueta d'uniformes laborals de la Pl. del Gas, és avui seu d'una fàbrica a Ciudad Real, 24 botigues a tot Espanya i 160 treballadors.

Llorens respon a l'entre- vista interromput contínuament pel só polifònic del seu mòbil. L'admiració per Sinatra o la organització de la gala es barregen amb «aquella caixa de barrets de cuiner que vam deixar aquí» o una consulta de la secretària sobre l'últim catàleg.