Manuel Labrandero, universitari als 57 «M'interessa el camí, no el final» 4/10/2003

-Ben conegut a la ciutat com a actor de Palestra i Teatre del Sol, l'ex-viatjant de comerç Manuel Labrandero Candela, ha començat a estudiar Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma als seus 57 anys. No és l'únic ni el més gran, però sí el que millor ha aprofondit en les causes psicològiques que duen a la gent gran a fer estudis universitaris.

-Ha estudiat el tema?

-He entrevistat els meus companys de l'Escola d'Adults de la Concòrdia on ens vam preparar per la universitat. Volia saber per què hi anaven als 40, 50, 60 o 70 anys.

-Potser pel mateix que vostè.

-No tots.

-Comencem per vostè.

-Jo de petit, quan anava amb el tren dels catalans amb el meu pare en vagó de 3ª, ja veia que els estudiants anaven en 2ª, vestien millor i eren fills d'empresaris.

-I vostè?

-Jo als 14 anys vaig haver d'entrar d'aprenent al tèxtil. Després de 30 anys de fer de viatjant he tingut problemes coronaris i el metge m'ha fet deixar radicalment tot el que provoqui estrés. El cor em va dir prou i em van donar la invalidesa absoluta.

-Com ho va superar?

-Gràcies a allò que deia Marlene Dietrich: «la persona que li agrada llegir mai no està sola».

-Això l'ha portat l'Autonòma?

-Això i el cardiòleg que em va donar permís. Primer he anat d'oïent a estudiar una assignatura l'any. Literatura Espanyola del S.XX un any i Història del Cinema l'altre.

-Però finalment s'ha matriculat per fer tota una carrera.

-Un bon dia, no sé per què, em trobo, com aquelles papellones que van a la llum, entrant a l'escola d'adults de la Concòrdia.

-Allà us preparen per anar a la Universitat?

-Als majors de 25 anys, sí. Hi he anat durant sis mesos, quatre dies a la setmana, tres hores al dia.

-Què s'estudia?

-Una mica de tot. Jo, que odio les matemàtiques, vaig triar lletres. I el que més em va costar va ser la filosofia, des dels pre-socràtics fins el cercle de Viena en sis mesos.

-S'hi ha trobat còmode?

-M'he trobat amb el grup de persones amb més energia que mai havia vist. Tots esperàvem l'útim tren de la nostra vida.

-M'ho explica millor?

-Teniem tots unes ganes d'estudiar extraordinàries. Darrera de cada un d'ells hi ha un vida apassionant, una novel·la extraordinària.

-Són els que va entrevistar?

-Els he entrevistat a tots seduït per la seva història. Una dona de 48 anys que després de fer massatges a senyores durant 30 anys i fer-les de pisicòloga, ha decidit estudiar piscologia. L´he trobat ara al campus i està molt contenta.

-Quí més?

--Una altra que fa nòmines a un despatx, però la il·lusió de la seva vida és ser bibliotecària. També ha aconseguit entrar.

-Tots heu passat la «sele»?

-No. De 50 només 30 vam examinar-nos i, d'aquests, només la meitat han aprovat.

-Es passen nervis a l'exàmen?

-Molts. I les alegries i les llàgrimes de després van ser impressionants. Ens hi jugàvem tant!

-Quin és el perfil de l'universitari gran?

-N'hi ha dos. El que està entre els 25 i 35 anys, s'en penedeix d'haver deixat els estudis i vol tornar a estudiar per exercir, és a dir, com a eina professional.

-I l'altre?

-Els altres són com jo. Tenim més edat i volem estudiar pel simple plaer de saber. Sense angúnies professionals. El nostre interès no és passar cursos amb un 5 justet, sinó aprendre el màxim de cada assignatura.

-Compte amb l'estrès.

-M'ho agafo amb calma. Només estudio quatre assignatures en lloc de les set que m'han obligat a matricular-me. Hi vaig els matins i a la tarda estudio a casa.

-Sense pressa?

-Cap ni una. L'altra dia una noieta em deia «així no acabaràs mai». Però és que a mi m'interessa el camí, no el final.

-Per què va triar Hispàniques?

-M'entusiasma la literatura espanyola. Als 10 anys ja llegia Verne i Salgari, escoltava Cela a Ràdio Barcelona i veia les entrevistes de Joaquín Soler Serrano a escriptors per TVE.

-I de gran Palestra i el Sol.

-I tant. Encara puc recitar fragments llarguíssims de Lope de Vega.

-Ha tingut bons mestres?

-Tots els de l'escola d'adults de la Concòrdia són fabulosos.

-Què està descobrint de la literatura castellana?

-Frases com la d'El Quixot que m'ha fet notar el meu excelent mestre particular, el gran professor José Burgos: «Aún hay sol en las bardas».

-Què son bardas?

-Qualsevol cosa que es posi dalt d'un mur perquè no el salti la gent. La frase vé a dir que abans que arribi l'ocàs encara queda sol per aprofitar.

Gràcies per saltar el mur

«REJOVENIT Mai s'hauria imaginat que compartiria aula i café amb joves de l'edat dels seus fills, 20 i 27. L'únic problema és que el tracten de vostè, però l'accepten a les seves converses, lien porros davant d'ell i es passen els apunts. Ha descobert que darrera unes rastes i unes xancletes hi pot haver una ser

humà que vibra tant com ell amb la literatura. «No s'adonen ni del privilegi que tenen d'estar tan ben preparats ni de la seva ocasional immaduresa», diu amb simpatia.