Carlitos, cantautor «Vaig preferir ser cambrer abans que arquitecte» 11/10/2003

Aquell Carlitos que semblava mig tonto al programa Una Altra Cosa d'Andreu Buenafuente a TV3, el barceloní Carlos Barreiro Igea, 31, de tonto no en té ni un pel. La nit de dijous va omplir de gom a gom el Bar Kafka i, sense complexes, va fer riure tothom amb un concert amb més humor que música, però un humor tan ingenu i fresc que es va ficar el públic a la butxaca en cinc minuts.

-Informava El Terrat que tocaves en un bar de Barcelona. Ens ho hem de creure?

-Sí, sí, el Bar Mediterràneo del. Però vaig acabar de cambrer.

-Per què?

-Primer era client d'allà. Em deixaven cantar les meves cançons davant la gent i em van acabar contractant com a cambrer-cantant.

-Així allò de que estudiaves arquitectura...?

-També és veritat. Vaig acabar la carrera i vaig estar un any i mig treballant d'arquitecte.

-Què va passar?

-Que no m'agradava i vaig preferir ser cambrer abans que arquitecte.

-Tot i que el que dius és estrany, m'estàs tranquilitzant.

-Per què?

-Per què he vingut aquí sense saber si series realment tan ensopit com a la tele.

-No, no he-he. Jo no sóc així.

-Com ets tu realment?

-Home, a mi m'agrada fer parides i fer humor. I a l'escenari sóc capaç d'improvisar un rap o el que em surti.

-I el personatge d'Una Altra Cosa?

-Seguia unes instruccions. Em deien que havia de fer un tio molt acollonit, molt 'pardillo', com un concursant al que tot li vé massa gran.

-I a tu ja t'anava bé.

-Sí. Ells volien un contrapunt a personatges més anats de l'olla com el Sebas o el Gilipolles.

-Realment et va descubrir l'Andreu Buenafuente?

-Sí, va venir un dia al bar i em va dir que si volia fer una paròdia d'Operación Triounfo que fes una cançó.

-Canción d'Amor es teva?

-Sí. És meva.

-I està feta en serio?

-Home, la vaig fer com una paròdia de les cançons d'amor d'O.T. Volia fer una cançó molt típica del pop.

-Vols dir que el teu estil no és aquest?

-Home, és semblant he-he. De fet avui la cantaré aquí a Sabadell en versió rumba, com una cançó més del meu repertori.

-Cantes millor que a la tele?

-No. Jo no canto bé. Però les lletres i la meva actitud a l'escenari fan riure a la gent he-he. (Pensa, es posa seriós i...) Sí, de fet Canción de amor és el meu estil.

-Buenafuente et va prometre fama, èxit i glòria?

-No. Em va dir que si la secció no funcionava, fora.

-Doncs va durar tota la temporada.

-Al final ja cansava una mica.

-Era humiliant tanta presa de pél?

-No. Jo feia un paper. Era el 'pardillo' i estava allà per això. Fora de càmara no em matxacaven gens.

-Et sents cantautor d'usar i tirar?

-No. Savia que el meu paper seria efímer. L'únic que em sap greu és que sóc famós, però no pel que faig de veritat.

-És dur?

-És una sensació estranya he-he. Ara mateix no sé si tota aquesta gent d´aqui fora espera veure el 'pardillo' o un altre.

-Com ho solucionarà aquest dilema?

-Fent bolos. De fet m'estan contractant quasi cada semana. Diumenge vaig tocar a la Cova del Drac, dilluns a Gavà, avui aquí, dijous que ve al Sidecar, l'altre diumenge a Sentmenat...

-Molts cantautors voldrien tenir aquest ritme d'actuacions.

-Ja. Però ja veurem quan dura.

-Et fa por acabar tan oblidat com aquell Josmar que va promocionar el Toni Soler per reivindicar una Eurovisió en català?

-No gens. Som completament diferents. Jo sóc normal i vaig de freaky i ell és freaky i es pensa que és normal.

-Un altre cantautor de xous televisius, el Juan Antonio Canta promocionat per Pepe Navarro amb Un limón y medio limón... es va acabar suicidant.

-Potser no es va suicidar per la fama o l'oblit de la tele. Potser abans ja li costava molt viure.

-Tu a més fas versions.

-Gravades en disc només tinc una versió del Faith de Georges Michael que li dic Fuet i una paròdia de la masturbació que es diu Pajillero que sona al Satisfaction.

-Parla'm més del tu autèntic.

-Faig ciclisme, he-he, jugo a bàsket, llegeixo, escolto música, quedo amb gent.

-Què tal en bàsket?

-Jugo amb amics. Avui he anat a veure el Pau Gasol a la Plaça Catalunya. Però he hagut de marxar per venir a Sabadell.

Si no estàs allí, es que estás aquí

«TE LA VÍ S'en riu del mort i de qui el vetlla, però sobretot d'ell mateix. Com el de la tele, també fa aquell posat barroer, desmenjat, malgirbat i malastruc. Ho accentua i tot. De tímid, però, no en té res. Sí que somriu tendrament, tot despertant instints maternals en les dones i ganes de donar-li un clatellot carinyós en els

homes. Però les versions de Satisfaction i Let it be, és a dir Pajillero i Te la ví, són tan desvergonyides i divertides que el públic del Kafka les va corejar massivament.