Antoni Pedrosa, pare de Dani Pedrosa «Mai no havia vist plorar el meu fill com ahir» 14/10/2003

Fuster d'ofici, el pare de Dani Pedrosa, Antoni Pedrosa González, 45, va viure la matinada de diumenge, davant la tele, les hores més emocionants de la seva vida. No només va veure com el seu fill es proclamava campió del món de 125cc. També el va veure plorar per televisió i això, per ell era un novetat.

-A vostè les motos li han d' agradar molt.

-Tota la vida m'han agradat. N'he tingut vàries, però de jove només competia en cross de festa major. Res mes.

-És el 'culpable' de l'èxit del seu fill.

-No, perquè jo mai no l'he obligat a res. Això sí, als 6 anys ja es llevava amb el seu germà a les 4 o les 5 de la matinada per veure amb mi les carreres de motos a la tele.

-L'ha estat educant cap els circuïts des dels 6 anys?

-Molt abans. Quan tenia 1 i 2 anys ja el pujava a la meva moto i es posava tant content que als 3 anys els Reis ja li van portar una moto petita.

-Fisher Price a piles?

-No, no. Amb motor, amb dues rodes petites per no caure i un tope al gas perquè no s'embalés. El tio estava encantat.

-Ja el volia convertir en campió.

-No. Jo, com tots els pares, només volia fer feliç el nano.

-I als 5 anys pocket-bike.

-L'entrenava a un circuit de Terrassa que es diu Du-Dux. Feia unes quantes voltes i cap a casa. Però es va anar aficionant i...

-...i guanyant...

-Sí, als 12 anys ja era campió d'Espanya.

-Algun cop l'havia de dur contra la seva voluntat?

-Mai. Ell sempre va voler. Com que guanyava, li agradava i tot eren alegries.

-I d'aquí a Movistar?

-Bé, jo abans volia dur-lo a la Copa Aprilia, però com que es corre menys, ell no va voler. Ell només volia sensació de velocitat. Quan ja ens plantejàvem deixar-ho, va sortir la copa Moviestar i el vaig apuntar.

-Aquí es quan entra en escena Alberto Puig. Un segon pare?

-Esportivament sí. Ha sigut l'home clau en la projecció del Dani. L'Alberto li ha ensenyat tècnica i trucs, pero també l'ha tractat sempre amb molt de 'carinyo'.

-Per què tots els altres nens i joves s'han quedat al camí i ell, en canvi, ha arribat fins aquí?

-És un nano molt treballador que s'agafa la feina molt seriosament. Entrena molt en serio i li agrada tant el que fa, que hi posa molt interès, moltíssim.

-Sempre ha sigut el més ràpid?

-No. A la Copa Moviestar només estava entre el 5 i el 10. També era més jove que els altres.

-El cap li funciona diferent?

-S'autoexigeix molt. Ell fa segon i no està content. I analitza per què ha fet segon i ho corregeix i sempre vol perfeccionar-se més i més.

-Ho ha heredat de vostè?

-Potser sí perquè jo, com a fuster, quan faig un moble sempre el vull fer millor i millor.

-Diumenge per la tele plorava.

-Jo mai no l'havia vist plorar (s'emociona). És el primer cop. I quan ens va trucar, aquí ploravem tots. Vam sentir tanta emoció que no es pot explicar.

-A casa també es tan seriós?

-A casa som tots seriosos.

-Us passeu el dia parlant de motos?

-Al revès, aqui mai no es parla de motos. Prou que es concentra abans de cada carrera. Almenys a casa que respiri una mica, que vegi i pensi altres coses.

-De què parleu doncs?

-De coses de nens. De bicicletes perquè sempre sortim en bici. Del carnet de conduir perquè ja ha aprovat la teòrica a l'autoescola...

-S'imagina que suspengui la pràctica?

-Pot passar.

-Amb quina moto va per Castellar?

-Amb cap. No en té.

-Quééé???

-Les motos de casa són pel circuit i prou. Per carretera són massa perilloses. Ara que ha fet 18 anys que es compri el que vulgui, però fins ara mai.

-Ara que és ric...

-De ric res. No és el que la gent es pensa ni molt menys. A partir d'ara potser sí, ja veurem.

-Per què a Montmeló no va agafar la bandera catalana que van passar-li per fer la volta d'honor.

-Segons em va dir ell mateix, perquè no tenia pal. Ell no té cap problema amb el catalanisme.

-Els periodistes hem de dir sabadellenc o castellarenc?

-Els dos són correctes. Jo sóc de Sabadell de tota la vida. He viscut al carrer Balmes, el Tibidabo de Torreromeu i a Can Roqueta. I ell va néixer a Sabadell i hi va viure.

-Millor Esportista de Sabadell?

-Jo no presentaré l'expedient. Ho vaig fer un cop i ens van fer tant poc cas que no penso repetir.

-Si malgrat tot arriba el premi?

-Benvingut sigui és clar. Com si arriba de Castellar o de qualsevol altre lloc.

-Ai aquestes relacions públiques!

«QUE VE L´ERIC Un cop al segon pis no vaig saber a quina porta trucar el timbre. Només parar l´orella, es van esvaïr tots els dubtes. Darrera la porta de l´esquerra se sentia el característric soroll de les carreres: nyeeeu-nyeeeu. Era l´Eric, el germà de 12 anys de Dani, que estava jugant a Gran Premio GP de la Play Station-2. -Tu també corres?

-Faig cross. -I vols ser pilot? -I tant..., bé si em deixen. Si hi ha dos Schumacher, per què no dos Pedrosa?