Manuel J. Silva, diputat a Madrid «Políticament sóc català» 24/10/2003

El diputat sabadellenc a Madrid per Unió Demoràtica de Catalunya i portaveu adjunt de CiU al Congrés, Manuel José Silva Sánchez, 42, va tenir ahir la satisfacció de veure com la Comissió de Justícia li aprovava el «seu» article pel nou Codi Penal. Des d'ara, i gràcies a ell, el jutge podrà obligar al marit maltractador a dur un braçalet amb GPS que avisa a la policia quan s'acosta a la dona maltractada.

-Els diputats viviu d'aquestes petites alegries?

-He de reconèixer que és una satisfacció veure un dia publicat al BOE i signat pel rei aquell article que tu vas proposar.

-Quin és el camí?

-Des que el PP té la majoria absoluta has de fer molts passadissos. Desbloquejar aquest tema ens ha costat mesos de reunions perquè ens deien que no.

-Quina mena de reunions?

-Sobre aquest tema, just ahir, jo mateix en parlava amb el Ministre de Justícia.

-Segur que l'aprovaran?

-Es debat ara (ahir al migdia) I jo crec que sí. Estem tots massa cansats de maltractadors que maten a les seves dones.

-Com va la seva proposta de missatgeria privada per notificacions judicials?

-Privada o pública, però ha de ser més eficaç. La llei antiga es basa en que a casa sempre hi una dona fent el dinar i disposada a rebre notificacions. Però això ja no és així. Necessitem un missatger que pugui trucar el timbre de la casa a les 9 de la nit.

-El seu millor èxit a Madrid?

-A mi un dels articles aprovats que m'han donat més satisfacció va ser el de no executar una hipoteca si el morós paga tot el que deu en aquell moment.

-La disciplina de partit, haver de votar el que li manen, el converteix en un robot polític?

-No perquè a CiU tenim llibertat de vot per a temes de consciència com els drets dels homosexuals, avortament, eutanàsia...

-O els experiments amb embrions humans de la setmana passada.

-Debat en el que jo vaig votar en contra.

-Va ser vostè!

-Jo i dos més, sí. Vam ser els únics en tota la cambra. Això demostra que no sóc cap robot polític.

-Reconegui que els partits acostumen a votar monolíticament independentment de la veritat, la raó o la consciència.

-Els altres partits sí i jo no ho entenc. Al parlament alemany la votació sobre els embrions ha sigut molt transversal i, en canvi aqui a Espanya, tots els membres de cada partit, però tots, pensen idènticament igual.

-¿Quants dels diputats ho són per diners?

-Cap.

-No em faci riure.

-De veritat. Per vanitat? pot ser. Per sortir als mitjans? pot ser. Per eròtica de la influència més que del poder? pot ser.

--Quants són allà perquè ja no poden fer marxa enrera ni reciclarse en la societat civil?

-Això sí. La política enganxa i per molts és difícil tornar. Però això també els hi passa a molts treballadors quan arriben a certa edat.

-I vostè?

-Jo sóc advocat de l'estat i puc tornar quan vulgui a la vida privada.

-Està a Unió, i no a Convergència, per motius religiosos?

-Jo no sóc un liberal. Sóc un democristià clàssic, però a mi les idees no me les marca la conferència episcopal.

-Va entrar en política per proselitisme religiós?

-No. Tinc una idea de llibertat, la vida de redistribució de renda, de solidaritat i de reponsabilitat social que m'ha portat a la democràcia cristiana.

-És de missa setmanal, diària o només de cerimònies familiars?

-Això és massa íntim per respondre-ho.

-Altres motius per ser en pol.ítica?

-Per una persona mestissa com jo, l'encaix Catalunya-Espanya té molt d'interès.

-Es considera de Piedrahita, Sabadell, Barcelona o Madrid?

-És com si et preguntessin si estimes més el pare o la mare.

-Però milita en un partit nacionalista català.

-Políticament sóc català evidentment.

-Li comprenen els seus familiars d'Àvila?

-Home, he tingut algun disgust. El Diario de Ávila em va publicar una carta deixant-me de traïdor i «bandido». Els vaig haver d'explicar que un arbre són les arrels però també el tronc i els fruïts.

-Doncs Florentino Pérez diu que «los catalanes son muy queridos en toda España».

-És veritat. És una barreja d'estimació, admiració, enveja, incomprensió de la diferència.

-Ens estimen molt però no suporten la idea de un president català.

-Home, Narcís Serra va estar a punt. Però és veritat, la seva idea d'Espanya és molt tancada.

Per dir-ho suaument

« EMIGRANT FUNCIONARIAL El 1967, quan ell tenia 6 anys, arribava a Saba- dell, nou destí del seu pare professor d'institut, amb la seva mare, auxiliar de justícia. Venien del petit poble d'Àvila, Piedrahita on ell va nèixer. «Emigració funcionarial», explica ell.

Va estudiar als salessians i a l'Institut Arraona, on el seu pare donava classes de llatí i grec. Estudia dret a la UAB, és delegat de facultat, aprova oposicions a advocat de l´estat, es casa amb una barcelonina i el 1994 va a viure a Barcelona on esdevé regidor municipal.