7 Cara a cara

J. Manel Sabadell, l'únic Sabadell de Sabadell

«Abans em feia vergonya,

però ara porto el cognom amb orgull»

25/10/2003

L'únic abonat de nom Sabadell a la guia telefònica de Sabadell acaba d'arribar de Barcelona.

Josep Manuel Sabadell Hernàndez, 25, barceloní de tota la vida, s'ha casat amb una sabadellenca i, coses del destí, ha anat a espetegar a la nostra ciutat. És el primer i únic Sabadell (com a primer cognom) de la ciutat de Sabadell.

 

-Per què ha vingut a Sabadell, senyor Sabadell?

-Perquè vaig conèixer una noia de Sabadell i m'hi vaig casar.

-Com la va conèixer?

-A una convenció de metges. Ara treballa al Condi dels seus pares, però abans era infermera. M'hi vaig enamorar a primera vista.

-Podieu viure a Barcelona.

-Els pisos són més barats aquí. I a més he trobat feina a Polinyà.

-On us vau casar?

-A l'esglèsia de Ca n'Oriac. Tots els Sabadell van venir a Sabadell pel meu casament.

-Què li deien a colegi?

-Sabadell mala pell, és clar. I el que sabe, Saba.

-Encara ha de suportar moltes bromes?

-Molta gent em deia «mira que si vas a viure a Terrassa». I quan pago em Visa se'm queden mirant.

-Per què?

-No saben si amb aquest nom sóc algú important o què. Un dia la meva germana va posar benzina a Sabadell i la caixera quan va veure la Visa va avisar a tots els empleats per ensenyar-los com es deia.

-Que fa gràcia, vaja.

-Sí, molta gràcia, però res mes. Ni l'alcalde ajuda en res.

-I què li ha de dir l'alcalde?

-Home, quan em va enviar aquella carta de benvingut a la ciutat, podia haver mencionat el detall del cognom. No sé, baixar els impostos, un detall (somriu). És que no em convida ningú ni a una copa.

-Creu de veritat que en pot treure algun benefici?

-Vaig pensar en registrar el domini «sabadell.com» a internet. Però vaig fer tard. Ja el tenia l'ajuntament.

-A vostè també li fa gràcia, sembla.

-Sempre faig bromes: «vuelvo a casa, vuelvo», «el retorno», que el meu pare és l'alcalde...

-¿Coneixia Sabadell d'abans?

-Havia vingut un parell de vegades de festa a la Zona Hermètica.

-La familia mai no vau tenir curiositat per la ciutat?

-No. Fins que no ets gran tampoc ets conscient del cognom.

-Com s'imaginava la ciutat?

-Pensava que estava més lluny de Barcelona.

-El veig molt capitalí. Hi ha 'pique' amb la seva dona?

-Molt. Jo, per fer-la rabiar, sempre li dic que sou de poble (riu). Però és broma, és clar.

-Tampoc no seguia l'equip de futbol?

-Quan estava a Primera el meu pare em va portar un cop a la Creu Alta. Però sempre he sigut culé. He estat a Berna i Wembley.

-Té compte al Banc Sabadell?

-No, però abans el tenia a «La Caixa» i ara me he passat a la Caixa de Sabadell.

-Des que viu aqui té més consciència de cognom?

-Sí. Al principi em feia vergonya, però ara ho començo a portar amb orgull. Quan veig el Benvinguts a Sabadell dic benvingut a casa. Tot i que a la feina em canten la cançó.

-Una cançó de Sabadell?

-Sí, aquella tan lorailo «Ai Sabadell, Sabadell». No m'agrada gens, però l'he d'aguantar.

-Com és la familia Sabadell?

-Som cinc germans, dos nois i tres noies. I a Barcelona només erem els meus cosins i un florista.

-Quines són les vostres arrels?

-No ho sé perquè el meu avi Sabadell venia de Montgat. Però també era l'únic Sabadell d'allà.

-Quin caràcter teniu?

-Si una cosa defineix els Sabadell és que parlem en veu molt baixeta. També som molt treballadors... i molt carinyosos.

-Quin futur té aquest cognom?

-Jo m'acabo de casar i suposo que algun dia tindré fills. I el meu germà també.

-S'hi troba bé vostè a Sabadell?

-Molt bé. M'agrada molt més que Barcelona.

-Per què?

-Més tranquilitat. El centre no m'agrada tant pels embussos. Però a la Crtra. de Prats s'està molt tranquil. Des del balcó tinc unes vistes a La Salut impressionants. I puc anar caminant a tot arreu.

-Algun inconvenient tindrà.

-Home, a Barcelona ho tens tot: festa, cultura, espectacles... però no ho trobo a faltar.

-Què va pensar quan es va adonar que era l'únic Sabadell de la guia telefònica?

-Ni me'n vaig adonar. Pensava que aquí n'hi hauria molts.

-Com porta el Sabadel amb ele?

-Al final t'hi acostumes. Al principi corregia. Els deia que no, que és amb elle. Però és com voler ensenyar la erre a un xinès. No hi ha res a fer.

-I el Sabadé?

-Tampoc hi ha res a fer. Com vull que em diguin Manel, però tothom em diu Manuel. No hi ha manera.

Lluitar contar els elements

 

«DEL CASINO A LA QUIMICA

Tot i haver estudiat informàtica, va treballar de croupier de ruleta francesa al casino de Barcelona.

«Però això no és Montecarlo i aquí la feina de croupier ni té tan glamour com la gent es pensa ni cobrem cap fortuna. Al revès, només cobrem

propines i amb uns horaris terribles», diu Josep Manel Sabadell.

Gràcies a la seva nova vida, ara Sabadell ha trobat feina a Polinyà. És un simple operari industrial, però està més feliç, millor pagat i se'n va a dormir a hores raonables.