Carles i Ricard Royo, guanyadors de Cotxes Bojos Red Bull «Som com un matrimoni ben avingut» 29/10/2003

La seva Crazy Ambulance va ser el vehicle més ràpid entre els 150 que van baixar dissabte la Cotxes Bojos Red Bull de Montjuïc. Els germans Royo van derrotar altres vehicles de fabricació casolana de tot Espanya i alguns països d'Europa. Els 6.000 euros del premi s'els repartiran els tres germans Royo i el seu cosí. Responen a l'entrevista el germà gran, Carles Royo Tort, 25, constructor i copilot, i Ricard «Cachi», 20, pilot. El primer, amb estudis d'enginyeria mecànica i disseny industrial, és el manetes de la casa. El segon, un crack dels ordinador que ja fa 3er d'enginyeria informàtica a a UAB.

-L'experiència en descens era un avantatge?

-Som del club Bicisprint i competim on podem: Leon, Madrid... Però no tenim ni espónsor.

-Com us vau llençar a aquesta aventura?

-Sempre ens ha agradat fer coses, no estem mai quiets. Un cop per Sant Joan vam organitzar una revetlla amb grups de música, art electrònic, pantalla gegant... teniem porter i tot i van venir 250 persones.

-Quin dels dos posa la marxa?

-Tots dos. És que a més de germans sóm amics, com un matrimoni ben avingut (riuen).

-De veritat no vau tocar els frens en tota la baixada?

-No calia. Abans haviem recorregut a peu tot el circuit i vam veure que ni tenia massa pendent ni curves massa tancades.

-Frenar era un perill?

-El perill de quedar-te parat, com els hi va passar a alguns. En vam avançar dos perquè van frenar massa i es van quedar parats al mig de la pista. En no tenir motor, després no pots accelerar.

-Vau fer el millor temps, no?

-Sí, 2'32 minuts. Ens va fer molta gràcia perquè el cronometrador de la cursa era el mateix dels descensos que fem en bici a tot Espanya. Ja som amics.

-Quina és la clau de la velocitat de la Crazy Ambulance-2?

-Primer les rodes.

-Què passa amb les rodes?

-Molta gent anava en rodes de patinet que són massa dures i no s'adapten a les petites rugositats de l'asfalt, o bé rodes de cotxe que pesen massa.

-Vosaltres duieu rodes de bici, és clar.

-No, de moto Derby Variant, cpmrades en un magatzem de desballastament. Les de bici se'ns plegaven a les curves. Una roda gran sempre té més inèrcia i el pneumàtic fa de suspensió.

-Més detalls tècnics.

-L'eix davanter ha de ser prou ample per no tombar com els hi va passar a alguns. I el centre de gravetat ha de ser molt baix.

-Com saveu tant de cotxes casolans si mai n'havieu fet cap?

-Vam fer moltes proves baixant per Matadepera. Vam trencar les rodes de darrera, vam canviar la posició dels peus, vam canviar els frens de pastilla per tambor...

-Però tot això sense un bon conductor...

-Home és clar (Carles)! A més de tot això el Cachi li va posar collons. Sense això no es va enlloc (riuen tots dos).

-A més dels més ràpids havieu de ser els més divertits?

-No. Tots els cotxes tenien molta gràcia, (ensenyen fotos digitals per oridnador de cotxes paella, planxa, coet, televisor, prehistòric, Mortadelo, Equipo A...).

-La vostra posada en escena va ser més especial.

-Sí, el Marc i el Xavi anaven vestits d'infermera, nosaltres duiem bata de metge, darrera duiem un ninot com si fos un malalt i, veus? el cotxe tenia tots aquests efectes especials.

-Aquests botons d'aquí?

-Sí, mentre ell conduia, jo (Carles) tocava sirenes, posava llums i deixavan anar un rastre de fum.

-Què complicat.

-No, tot ho mou un motoret elèctric de 12 volts molt senzill. I el fum el fa aquesta pols d'extintor, no tòxic, en contacte amb aquest ventilador de cotxe.

-I la sirena?

-En tenim dues. Aquesta (piiiiiip) i, compte amb aquesta perquè et deixarà sord (PIIIIIIIIIP)

-Prou, prou.

-Doncs aquesta ens va anar molt bé perque s'apartés la gent i perquè els cotxes que doblavem ens donessin pas.

-El cas és que heu guanyat 6.000 euros, un milionet. Com el repartireu?

-Com a bon germans, és clar.

-Què en fareu?

-Una part la invertirem en un portalweb que estem construïnt sobre descens en bicicleta. Es dirà DH (Downhill) que vol dir descens i ens està portant molta feina.

-Ho plantegeu com a negoci?

-En principi només com un portal d'actualització diària pels amants del descens en bici i totes les seves categories.

-Red Bull us dona ales?

-Sí perquè jo (Carles) ja vaig guanyar una cursa Red Bull. Un amic cec i jo vam baixar en tàndem un decens urbà, per escales i tot, des del castell de São Jorge de Lisboa.

Dona ales

«TÀNDEM Mentre el segon germà, el del mig, el Marc, enfoca els seus estudis en Telecomunicacions en la creació de routers inalàmbrics per donar internet per ona, ells dos, el gran i el petit, han descobert que es pot sentir «germanisme» i amistat a la vegada.

El Carles li arregla les bicis i qualsevol aparell al Ricard i el Ricard o «Cachi» li instala programes de disseny a l'ordinador i li fa el manteniment informàtic. De tant practicar el descens en bici conjuntament, fan el tàndem perfecte.