Salvador Cardús, sociòleg «Hem espanyolitzat els nostres horaris» 20/11/2003

El sociòleg i periodista de Terrassa, Salvador Cardús i Ros, 49, que aquests dies dirigeix el seminari «Ben educats» a Fundació Caixa Sabadell, fa tres anys que estudia la organització domèstica i laboral del temps. Ha venut 25.000 exemplars de «Desconcert de l'educació» i acaba de fer un CD sobre els horaris executable també des de la web de Benestar i Familia de la Generalitat.

-Ni a França, ni a Portugal, ni al Marroc ténen aquest horaris. Què passa amb Espanya?

-Espanya no ho sé. Jo Espanya ho conec poc.

-Molt bé, doncs a Catalunya.

-Catalunya fa 30 anys era un país ordenat. Tenia uns horaris adaptats a la societat industrial. Era un poble que es llevava d'hora fins i tot els diumenges, dinava a la 1...

-Per què ha canviat?

-D'una banda potser sí que ens hem espanyolitzat. Hem adoptat els ritmes d'aquell funcionari del què tant ens en haviem rigut.

-La nova classe funcionarial de Catalunya ens ha convertit a tots?

-Més que això, la televisió. El senyor Xavier Sardà pot estar fins tant tard com vulgui perquè ell no es lleva d'hora. Però els que miren el seu programa sí.

-Només Crónicas Marcianas?

-I Operación Triunfo de TVE-1 i el Buenfaunte de TV3... Tots els late-shows.

-Els americans també tenen late-shows.

-Els horaris són radicalment diferents. Però és que nomes has d'anar a la Provença per dinar a les 12 i tancar la botiga a les 6.

-No es mediterrani?

-Gens. Els italians també tanquen la botiga a les 6. Només nosaltres tenim aquesta cultura extensiva del treball.

-Què vol dir cultura extensiva del treball?

-Que el que queda bé és fer hores. No cobrem per feina, sinó per hores. Això fa que el nostre ritme de treball sigui molt laxe.

-Tornem a allò dels funcionaris?

-Sí. Quantes vegades no hem anat a Correus i ens hem trobat una cúa llarguíssima perquè el senyor de la finestreta està fent l'entrepà? I si preguntes encara et diuen: «ep, tranquil, que ell també té dret a esmorzar, eh?».

-Això a Itàlia no passa?

-No. Me n'he ben informat. A altres països la cultura del treball enlloc de ser extensiva és intensiva.

-Per exemple?

-La mateixa multinacional que aquí ens obliga a plegar a les 10 de la nit, a Amsterdam tanca els llums de tots els despatxos a les 5.

-Hagin acabat la feina o no?

-Exactament. A les 5 els fan fora. Tots el carrer. I si no has acabat la feina ets un incompetent.

-O sia que nosaltes treballem més.

-Sí, som els que treballem més hores de tot Europa, però amb la pitjor productivitat també de tot Europa. Està demostrat.

-Els nens han d'anar a dormir a les 9?

-Han d'anar a dormir a una hora. La que sigui però que existeixi l 'hora d'anar a dormir.

-Pot ser les 11?

-Per nens fins 10 anys, les 11 és massa tard, però els pares que arriben tard a casa també han de passar una estona amb ells.

-Quants nens hi van massa tard?

-Almenys el 20% de menors de 10 anys van a dormir a les 12. Una barbaritat. Els professors expliquen que a l'endemà se'ls adormen a classe. Les matemàtiques ja no es donen a primera hora perquè el nen esta més despert. Ara les han de donen a mig matí perquè a primera hora estan clapats.

-Vivim en una societat malalta?

-Patim un greu problema de desorganització horària familiar que dona comportaments maleducats.

-Hi ha un horari biològic lògic?

-Els catalans patim molts problemes de son. Hem de dormir més i racionalitzar els àpats. No podem menjar al migdia tres plats, tres gots de ví, postres cafè, copa i puro.

-Hem de menjar menys?

-Menjar menys al migdia i esmorzar més al matí. Tots els països esmorzen molt i bé i en canvi nosaltres sortim al carrer sense prendre ni una galeta i després al bar una pasta tronada amb cafè.

-Tot ho fem malament?

-Necessitem més ordre, menys estrés, correr menys. Arribem a casa de tan mal humor que per això mirem programes tan dolents a la tele. Per no barallar-nos. Amb tele, no hi ha crits.

-No ho equilibra tot la tan nostrada migdiada?

-No sé quanta gent pot fer la migdiada avui en dia. Com no la fem a la feina damunt la taula...

-A Sabadell hi ha espectacles que ja comencen a les 9 o 9'30.

-Molt bé. Anem pel bon camí. A les meves conferències hi ha més públic a les 8 que a les 10. És normal.

-Els polítics estan per la feina?

-Sí. Aquest any tots els partits han posat la conciliació d'horaris a les seves agendes. Finalment s'han adonat que és important. Ara falta que actuïn, és clar.

Ep! tranquil, primer l'entrepà

«A.M. Si el nostre rellotge intern ens divideix en AMs i PMs, ell és clarament AM. Es lleva a les 6 i li agrada dinar a la 1, sopar a les 8 i anar a dormir a les 11. «No cal dormir les vuit hores». Malauradament, una agenda plena de conferències (és el sociòleg de moda),

no sempre li permet fer el seu horari. Sortosament, tot i que «en el matrimoni ens busquem els pols oposats i hi sol haver un de cada mena», la seva dona és tan AM com ell. Assegura (?) que a casa ni els seus fills veuen la tele.