Manel Monmany: música digital «Les botigues de discos no moriran... però es transformaran» 21/11/2003

E-Descarregar música per internet a menys d'un dòlar la cançó ja és legal als Estats Units. L'any que ve ho serà probablement a tot Europa. Aquest fenomen, unit a la irrupció massiva de dispositius mòbils de butxaca en els que hi caben '25 dies' seguits de música digital amb qualitat gairebé CD, amenaça amb revolucionar tota la indústria discogràfica. Un dels sabadellencs més avançats en les noves tecnologies és el consultor informàtic especialitzat en Apple Macintosh, Manel Monmany i Roca, 43.

- S'acosta una revolució?

- Diguem que ja ha arribat una nova manera de distribuir la música, i això comporta una certa revolució.

- Afectarà els segells discogràfics?

- A les grans multinacionals del sector àudiovisual segur que no, perquè CBS, BMG, EMI, Sony Music Entertainment, Universal i Warner Bros ja han posat a la xarxa, de la mà d'Apple, centenars de milers de cançons perquè tothom les pugui comprar.

- Cançons que ja tenim gratis en webs tipus Napster, Kazaa, eMulé, eDonkey, LimeWire o Morpheus.

- El "peer-to-peer", o programari que relaciona persona-a-persona no t'ofereix cap garantia ni de qualitat de conversió ni de descàrrega ni tan sols que trobis el que busques.

- Com funcionen, doncs, els nous sistemes oficials?

- L'aplicació d'Apple, iTunes (per a Macintosh i Windows, gratuïta en descàrrega), ja permet navegar per la gran botiga del disc que porta integrada: "Music Store". Per exemple (agafa el ratolí), busquem per Estils > Autors i fins a deu categories. Quan trobem la cançó, ens deixen escoltar de franc una preaudició de 30 segons.

- Això ens serveix per saber si estem segurs de si ens agrada el que comprarem?

- Exacte, a diferència de les botigues tradicionals, on només pots escoltar els 10 èxits que et "proposen"/dicten; la resta estan precintats i per tant, inaudibles.

(Aleshores, fa clic, s'omple una barra en 5 segons i sentim 30 segons del 'Don't Worry, Be Happy', de Bobby McFerrin.

- Molt bé, ja n'estem segurs.

- Ara donem la Visa i la descarreguem en menys d'un minut, sense pèrdua de qualitat, ben codificada i per només 99 centaus de dòlar.

- Cerquem Björk?

- D'acord (clic!), ja la tenim aquí. Quina cançó vols? 'Dancing in the darkness'? O quin àlbum? Un àlbum sencer encara val uns 10 dòlars, però aviat s'abaixaran. Però tenint en compte els 20 ¤ que costen aproximadament a les botigues en CD és molt més assequible.

- Stones, U2, Sting, Blur?

- Tot el que vulguis (clic! clic!). Aquí tens tots els àlbums dels U2 i totes les cançons en totes les versions una per una.

- Oscar Peterson, Enya, Toti Soler, Lluís Llach?

- Molt de jazz, blues i new age. Però d'europeu, local o ètnic, encara en falta bastant. Veurem quan es posi en marxa la versió europea.

- Schumann, Vivaldi, Rodrigo, música antiga?

- La música clàssica va més lenta. Depèn de la demanda del mercat i dels segells discogràfics. Encara no n'hi ha tanta com a les botigues. Però aviat n'hi haurà més que ara. La veritat és que la prioritat és la música comercial.

- Quin èxit té als Estats Units aquesta manera de comprar?

- Impressionant. Tot just fa sis mesos que funciona, però durant la primera setmana ja es van descarregar 500.000 cançons i a la segona un milió.

-Per què les grans discogràfiques hi han apostat tan fort?

- Perquè el president d'Apple, Steve Jobs, un autèntic visionari de les noves tecnologies i molt persuassiu, els va convèncer a tots junts en una sola reunió. Diuen que el president de Sony va dir que sí en cinc minuts. Ningú no en volia quedar al marge.

-És a dir, que de cada 90 centaus es queden un percentatge.

-És clar. I sense despeses de fabricació de CDs , distribució, transport, ni venda en botiga al detall. Això no és que m'entusiasmi, perquè el valor que té el minorista és molt gran, perquè t'ajuda a escollir davant del gran volum de novetats musicals que se'ns presenten. És com el llibreter, que ens aconsella i coneix els nostres gustos. Això és insubstituïble.

-Perquè CBS, EMI o Sony no fan la seva pròpia botiga virtual?

-Ja ho estan fent. Així es quedaran amb el 100%. Fins i tot Microsoft -un cop més al darrere d'Apple- està desenvolupant el seu propi programa. Tot el que inventa Apple o d'altres empreses pioneres, després ho incorpora Microsoft, a cop de talonari. Aquesta poca cosa ha desenvolupat des de zero.

- Per què a Europa encara no podem comprar música per internet?

- És més complicat perquè cada país té les seves pròpies lleis de mercat i interessos. Però s'espera que el 2004 entri en funcionament si aconsegueixen el suport de les múltiples cases discogràfiques que hi operen.

- Costarà d'implantar.

-No ho crec. També deien que el telèfon mòbil seria una moda passatgera. I ara ja porten càmera digital i ho trobem ben normal. I també vídeo. Algú s'ho podia imaginar fa 10 anys?

- Podem enviar per e-mail als amics la cançó que ens hem descarregat?

- Només a tres persones autoritzades. Les cançons no són en format MP3, sinó AAC, una compressió de més qualitat i menys pes en Kb, però que només permet transferir-la a tres ordinadors més únicament.

- És a dir, que encara es protegeixen més els drets d'autor.

- Així és. Per això les discogràfiques s'hi han afegit tan ràpidament, ja que també protegeixen els seus interessos comercials.

- De què ens serveix tenir la música a l'ordinador si no la podem portar al damunt?

-I tant que podem! (ensenya un aparell blanc de la mida d'un paquet de tabac). Això és l'iPod (foto). En el seu disc dur actualment hi caben 10.000 cançons, que trobes amb un sol dit, i a més, serveix de disc dur (40 Gb) i pesa com 2 CDs.

- I al cotxe? I a una altra casa?

- El connectes a tot arreu. I fins i tot el pots fer emetre en FM i sentir-lo per la ràdio del cotxe o de qualsevol lloc, sense fils.

-Desapareixeran les botigues de discos?

-Jo crec que no. Es reduiran molt, s'especialitzaran... però sempre ens agaradarà mirar i remenar.

-El cinema també l'acabarem comprant per internet?

-Sí. I la televisió a la carta. Però per a això encara falten uns anys.

Segur que menys dels que imaginem.

«MANEL «MONMAC» Va entrar a la informàtica per la filologia. Només Apple Macintosh li oferia la possibilitat d'aplicar la fonètica en un programa de reconeixement de veu. Això i la capacitat d'innovació i de sorprendre d'Apple el va convertir en 'maquero' de per vida.

De 1986 a 1988 va treballar en aquesta multinacional i fins el 1993 va ser responsable d'Ofimàtica en els Jocs Olímpics de Barcelona'92. Avui, gràcies a Apple, Monmany viu la informàtica dos o tres anys per davant de la resta dels mortals. Assessora empreses i particulars i demostra amb mil arguments la superioritat de Mac sobre Windows en senzillesa d'ús, estabilitat i rapidesa.