Ton Creus, novel·lista «No estic en el millor any de la meva vida» 22/11/2003

El mestre i director de l'escola Nostra Llar, Ton Creus Virgili, 58, va presentar ahir a l'Alliance Française la seva tercera novel.la L'home del quiosc (ed. El Cep i la Nansa).

-Cada dia més novel.lista i menys tot el demés?

-Això sembla. En tres anys m'han editat tres llibres.

-Què ha passat amb el mestre i el polític?

-Segueixo sent mestre però ja no milito enlloc.

-Des de quan escriu?

-Novel.la des de 1995.

-Vocaciò tardana?

-No perquè poemes i escrits en tinc des dels 16 anys, a París.

-Què hi feia a París als 16 anys?

-Fugia de l'insoportable ambient franquista d'aquí. Però tot el que vaig escriure a París m'ho va perdre la policia.

-Vol dir que no li han trobat.

-No. Vull dir que quan als 19 anys em va detenir la Brigada Político-Social i em van portar a Via Laietana per interrogar-me, també van regirar casa meva i es van endur tot el que jo havia escrit.

-Ara en democràcia, pot reclamar-ho.

-Ho he fet i no ha servit de res. Tenien magatzems sencers de documentació que ha desaparegut.

-Al protagonista de L'home del quiosc el torturen a la comissaria de Via Laietana. És autobiogràfic?

-No. És autobiogràfic l'ambient d'aquelles cel.les i, sobretot, de La Model on em van tenir quatre mesos. Però a mi no em van torturar.

-No l'acusaven de res greu?

-De pertànyer al Sindicat de Mestres. I als mestres que van agafar abans que a mi els van atonyinar tant fort com a l'Enric del llibre. Però jo vaig tenir la sort de coincidir amb el cop d'estat de 1969 i tenien altre feina.

-La jutgessa del seu llibre es diu Remei Costa. Un homenatge a la sabadellenca Remei Bona?

-Tots els noms són recreacions de personatges reals. Ara, l'argument és totalment fictici.

-El comissari Ramos el coneixem?

-No. Aquest és una creació total.

-Hi ha altres referències sabadellenques?

-No. Ja n'hi havia tantes a la meva primera novel·la Tots eren rossos que en aquesta he descansat una mica.

-Existien realment als anys 60 aquestes cèl.lules comunistes mig terroristes?

-Militants del Front Obrer de Catalunya, FOC, proclamaven la lluita armada. Per això el FOC es va disoldre el 1970.

-Hem de veure el Puig Antich en aquell atracament frustrat a un banc?

-No. Puig Antich era anarquista.

-I la dona miserable que acull a l'Enric quan surt de la presó?

-Està inspirada en aquelles emigrants de primera generació que jo veia tancades a les fàbriques tèxtils del carrer de casa meva.

-Tancades?

-I tant! A pany i clau. Al migdia, quan l'amo anava a dinar a casa seva, les tancava perquè no se l'hi enduguessin el fil. Jo les veia agafades a les reixes i cridant. Això ho feien moltes fàbriques de Sabadell.

-Però la seva novel·la no és política sino negra, policiaca de dalt a baix.

-M'apassionen Raymond Charler, Le Carré i tota la col.lecció La Cúa de Palla.

-Amb un curiós cos policial especialitzat en eliminar indesitjables.

-Ha-ha. Ep, vull que quedi clar que aquest cos me l'he inventat totalment sense inspirar-me en cap indici, eh

-Comença amb realisme sabadellenc i segueix amb novel.la històrica del segle XI

-Bé El sot del cavall és una aventura d'espases, boscos tenebrosos, por i cavalls al galop. Com a mestre veia que als nanos els hi feia falta això i em vaig ficar de ple en el bosc medieval.

-Sense cap errada històrica?

-Històrica no, però parlava de «guardar la farina» quan la farina no es guarda mai perquè es malbé. El que es guarda és el grà.

-Perdonable.

-Tu m'ho perdones perquè ets de ciutat. Els de pagès no m'ho perdonen ha-ha-ha.

-I ara ens sorprén amb una policiaca. Què més ens té preparat?

-Una d'humor.

-Uf! Això és molt difícil.

-Molt. I en el meu estat, quan encara sofreixo la mort de la meva dona ara fa deu mesos, encara se'm fa més difícil. No estic precisament en el millor any de la meva vida.

-A la Mima li ha dedicat aquest llibre.

-Sí, perquè no li havia dedicat cap en vida i perquè ha estat la persona que més m'ha empès a escriure. Tenia molt caràcter (somriu) i com que jo sóc un gandul, ella em feia de corcó.

-Encara escriu per ella?

-Sí, encara sento que ella m'empeny a la literatura. De fet, si he escrit ha estat per ella.

-Recorda algun llibre que l'hagi fet riure?

-Wilt de Tom Sharpe.

La conjura dels enzes

«FIABLE És una llàstima que el PSC s'hagi deixat perdre personalitats com la de Ton Creus i tants altres del seu tarannà. El seu parlar franc, directe, amè i espurnejat de bon humor inspira confiança i hauria tret molts vots en les bones èpoques del PSC.

Però es va desil.lusionar i va formar aquell Fòrum Sabadell que va donar marxa a la intelectualitat esquerranosa sabadellenca fins que ell va dir prou. Ara diu que segueix votant socialista en «quasi» totes les eleccions.