Miquel Forrellad, «boscicardellachista» «Bosch i Cardellach és molt més que un carrer» 26/11/2003

Aquesta setmana es presenta la nova edició de les memòries de Bosch i Cardellach, aquell metge i secretari municipal que va escriure fil per randa tot el que passava a Sabadell, dia a dia, des de 1787 fins a 1804. Juntament amb Joan Alsina, l'home de lletres Miquel Forrellad Solà, 81, que va dirigir la Caixa de Sabadell i la Fundació Bosch i Cardellach, és responsable de la correcció dels manuscrits i la seva edició.

-N'ha sortit un llibre prou amè com per regalar-lo aquest Nadal?

-Jo crec que sí.

-No és d'us exclusiu per historiadors?

-La nostra intenció és que els historiadors en tinguin una transcripció còmoda i a ma. I la gent del carrer pot trobar fragments una mica feixucs, però d'altres molt divertits.

-Avui només fan el seu diari les adolescents.

-Perquè tenim el Diari de Sabadell. Però llavors no existia i algú havia d'anotar tot el que anava passant.

-Vostè fa diari?

-De Sabadell no, però de Sant Sebastià de Montmajor, on hi vaig sovint, a vegades sí. Tinc unes fitxes i apunto «avui he vist un oriol a la figuera, o el termòmetre marcava tal temperatura».

-Tot i ser un il·lustrat, Bosch i Cardellach no és mencionat en els llibres d'història de l'època.

-Carreras Costajussà diu de Bosch que podia haver excel·lit fora de Sabadell, però es va estimar tant la seva ciutat que no es va projectar a l'exterior.

-Ni com a metge?

-Això sí. La Real Acadèmia de Medicina de Barcelona el va distingir tres cops amb la medalla d'or.

-Quina és la importància d' aquest llibre?

-Pels historiadors molta. Diu quants habitants tenia Sabadell, quants morien, de què morien, la piràmide d'edat, els preus dels aliments, les crisis de les fàbriques de llana i cotó, el clima de Sabadell...hi ha una infinitat de dades.

-Pura estadística?

-No. També exposa el malestar del sabadellencs que havien d'acollir soldats a casa seva, deixa veure el caciquisme del notari Mimó a qui no te cap simpatía, les intrigues del poder municipal i fins i tot relata una baralla d'ell mateix amb un farmacèutic.

-Estem parlant d'un Sabadell de 2.000 habitants?

-De 2.600 com a màxim.

-Quina cosa més petita.

-Però plena de vida. Jo trobo molt curiós que d'aquesta ciutat tan petita surgeixin a la vegada dos il·lustrats i reformistes de la talla d'en Bosch i Cardellach i en Fèlix Amat.

-Dos carrers.

-Aquesta és la llàstima. Ningú no els coneix. Però a més de talla física (era un gegant de 2'13 metres), Fèlix Amat tenia una talla intelectual extraordinària, va tenir influència a tota la península, és citat a tots els llibres d'història, era confessor de Carles IV. Doncs bé, a Sabadell només és un carrer. Com Caresmar, Finestres, Campmany...

-Quina ha estat la seva feina i la de Joan Alsina?

-La transcripció literal, potser una mica més ordenada, dels seus manuscrits. Però no hem corregit la ortografia perquè la gramàtica de l'època era molt irregular.

-Heu desobert algun aspecte desconegut de Bosch i Cardellach?

-En la mateixa transcricpió no, però Oriol Garriga ens ha enviat un document de Brafim, el poble de Tarragona on Bosch va treballar, parlant d'uns posseïts.

-També era exorcista?

-No. Però a petició de l'alcalde va haver d'observar una vintena de suposats endimoniats. A la majoria els hi va diagnosticar malalties normals com la melanconia. Dos o tres, però, els va deixar per l'exorcista per massa sobrenaturals.

-Escrivia en català, però no era cap nacionalista?

-En aquelles èpoques ningú no era catalanista. Hi havia una repressió molt forta no sobre el nacionalisme sino sobre la llengua. Carles III va prohibir expressament el català a les esglésies i el mateix Bosch escrivia els seus estudis de medicina en castellà.

-Era moralista?

-En les seves memòries no. Son tan impersonals que, a vegades, fins i tot parla del Dr. Bosch en tercera persona.

-Però no explica la seva baralla amb un farmacèutic?

-Sí i tampoc amaga la seva animadversió pel notari Mimó, per ell massa influent i al qui anomena Rei Perico. Ens va costar molt entendre que el Rei Perico era el notari Mimó.

-Alguna altra mania personal?

-Sí, als caputxins. Relaciona amb tot luxe de detalls el que menjaven els caputxins de Sabadell, molts aliments contraris a la seva regla. Vé a dir, amb estadístiques, que s'afartaven com porcs.

-Ténen algun tret comú l'ajuntament del 1800 i el d'ara?

-Ui! Vostè ara em vol fer dir bestieses. Només puc dir-li que en 200 anys, la condició humana no pot canviar gaire.

Res canvia, tot torna

«UN CAP BEN AMOBLAT Perdoni, potser m'extenc massa, oi? Si parlo massa talli'm, eh?». Miquel Forrellad sap tantes coses, té el cap tant ple de referències, que no pot tallar l'allau d'idees, de dades històriques que complementen i expliquen el seu argument.

Però no perd el fil i, després de donar diversos enfocs al tema i autocensurar-se per no fer-se pesat, conclou, com si es tractés d'una demostraciò matemàtica: «així doncs, responent a la seva pregunta, tal i tal i tal».