Josep Cruanyes: els papers de Salamanca «Tots els museus del món tornen els quadres robats pels nazis» 16/12/2003

L'autor d'«Els papers de Salamanca» (Edicions 62) i membre del col.lectiu Comissió de la Dignitat, l'historiador i advocat Josep Cruanyes Tor, 52, serà dijous, dia 18, al Col.legi d'Advocats de Sabadell, per parlar dels «papers tacats de sang».

-Ara que ERC mana, els papers tornaran a casa?

-Com afectat propi, ERC té molt clara la reclamació dels documents. Sí, penso que s'actuarà decididament.

-Què pot fer legalment que no fes CiU?

-El que pot fer tothom en una societat de dret. Si el govern es resisteix a donar-ho s'ha de reclamar judicialment.

-Amb garanties?

-Hi ha una cosa molt clara: la única decisió oficial del govern central sobre el tema es va produir en temps de la socialista Carme Alborch i va ser favorable.

-Què va dir?

-Que es tornés a Catalunya tota la documentació requisada tal com demanava la Generalitat.

-I per què no va tornar?

-Perquè va canviar el govern i allò no es va dur a terme. Van ser aquells temps tumultuosos dels socialistes.

-Per què no s'ha interposat ja una denúncia?

-Hi ha peticions al Govern Central de persones com els hereus de Cambó i d'institucions com la mateixa ERC, la UGT, I.C. i alguns ajuntaments.

-Quina resposta han rebut?

-Cap. Estan esperant que el Govern els contesti.

-I si no els contesta mai?

-La família Cambó anirà als tribunals (pausa)... És clar.

-Què és clar?

-Home, si tu tens una cosa que és meva i no me la vols tornar, anirem als tribunals, no?

-Ells diuen que cal mantenir la unitat de l'arxiu.

-Unitat d 'arxiu no vol dir unitat de requisa. Això és una boutade.

-Per què?

-Per dos motius. Primer aquell arxiu mai no n'ha tingut cap d'unitat. I segon, per culpa de Salamanca s'ha trencat la unitat de molts arxius catalans.

-Quins?

-Milers. Per exemple el propi de la Generalitat que té un forat important del 36 al 39. S'ha recuperat la part de l'exili que va anar a parar a França i la de la Diputació. Però no la de Salamanca.

-Es reivindica doncs en nom, precisament, del principi de la unitat d'arxiu?

-És clar! Van ser ells que van trencar la unitat de milers d'arxius. I l'arxiu personal de Rovira i Virgili es va disgregar arran de la requisa. El de la família Capo, el del PSUC... tots.

-És cert que si algun salmantí parla en aquest termes és titllat de traïdor?

-És que s'ha d'explicar. Ells es pensen que ténen allà l'arxiu de la guerra Civil.

-I no ho és?

-És clar que no. Allò només és l'Arxiu de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos que es va instalar en plena guerra civil a Salamanca perquè era la seu de l'administració franquista.

-Per represaliar la gent?

-És clar. Amb l'unic objectiu de represaliar la gent. Van llençar, literalment, tota la paperassa que no els va interessar, que era la majoria, i van elaborar 3 milions de fitxes policials.

-Hi va molt vostè per Salamanca?

-En els ultims tres anys, bastant sovint, sí.

-Com el reben?

-Bé. Com qualsevol altre persona que va a buscar documentació.

-Tot és consultable?

-Legalment sí. Pràcticament ja és més difícil perquè els documents catalans els tenen ordenats per criteris de requisa és a dir per Lleida, Barcelona i Vinarós que eren els seus tres dipòsits de requisa.

-Vol dir que no es troba res?

-No perquè tenen un document de la Generalitat al costat d'un de la CNT i al costat d'un altre d'en Rovira i Virgili. I obres un altre arxivador i el mateix. I així tots els arxivadors.

-Hi ha documentació familiar?

-Es clar. Cartes entre germans, cartes d´amor... i li diuen Arxiu de la guerra Civil!

-Està justificada tanta reivindicacions en l'època dels microfilms?

-Si ens omplim la boca de democràcia, llibertat i constitució, coses sagrades, les hem de respectar per damunt de tot. Restituir allò que et va robar la dictadura és un actede Justícia. Fins i tot el Franco ho entenia això.

-Què!?

-El Franco va tornar a la gent de dretes tots els papers seus que trobava a Salamanca. Van retornar arxius i biblioteques senceres requisades pels rojos.

-És un principi universal?

-És clar. Tots els museus del món quan troben un quadre robat pels nazis, estudien la propietat per retornar-lo al seu amo.

-Ja. I, en canvi, el govern d'Aznar això no ho entén.

-Ho entendrà. Si comprenen les indemnitzacions als presos del franquisme, també acabaran comprenent això.

Més franquistes que Franco

«EN EL FONS ENS COMPRENEN Una de les sensacions que més referma a Cruanyes en la seva reivindicació és que, quan va per Espanya i explica els seus arguments, tothom l'entén. Aquesta tardor, a la Universitat Menéndez i Pelayo de Sevilla, ell va fer uan

conferència sobre al memòria hgistòrica. «En parlar dels papers de Salamanca tothom em preguntava ¿pero esto aún no está solucionado? No ho entenen.