Pitu Buxó: nens i tele «Pel nen, la violència implicita és més dura que la explícita» 19/12/2003

La sabadellenca Pitu Buxó Borràs, 59, que es defineix a sí mateixa com una progre dels 60, és coordinadora de l'Observatori Europeu de la Televisió Infantil (www.oeti.org). Per dotar les programacions infantils d'un contingut més ètic, l'Observatori mou tot el que pot amb jornades, seminaris, fòrums, publicacions i trobades.

-Inclinació política i religiosa?

-Cap. Ens entenem amb tot els partits i som absolutament laics.

-Per què està en això si no té fills?

-Perquè sóc una idealista i m'interessen els drets de totes les persones, inclosos els dels nens.

-Tan malalta està la televisió infantil?

-Sí. De la mateixa manera que malmetem la naturalesa, també estem malmetent els cervells dels nostres nens.

-Culpa dels pares, segur.

-Els pares feu el que podeu. La llàstima és que podeu molt poc.

-Què hauriem de fer?

-Veure la tele amb els vostres fills. Però si els pares arriben a casa a les 9 de la nit què han de fer.la culpa no és dels pares.

-I suposant que poguem veure algun programa amb ell?

-Comenteu tot el que veieu, expliqueu-los el que no entenen.

-I si un nen de 6 anys que està veient «Plats Bruts», pregunta què és un condó.

-Hi ha vegades que es millor no contestar res. El problema és que ni les televisions públiques respecten llenguatge ni continguts. El millor és enriure-se'n, explicar-li que allò és ficció i així els inculquem uns valors.

-Vol dir que hem d'ensenyar-los a no creure's tot el que veuen per la tele?

-Sí. Per això nosaltres, des de l'Observatori, fem que els mateixos nens produeixin programes de tele. Així veuen totes les trampes que hi ha al darrera.

-Han de tornar els rombos?

-Algunes cadenes ja posen l'edat recomanada a cada pel·lícula.

-És suficient?

-També hem aconseguit amb molta altra gent, recuperar la franja horària infantil.

-I treure la tele de casa?

-No serveix de res. Un amic meu, un psiquiatre molt progre, va llançar la tele a les escombraries perquè els seus fills no la veiessin. Saps que feien el seus fills?

-Què?

-Feien els problemes de matemàtiques als companys d'escola a canvide que els hi expliquessin La casa de la pradera.

-Què va fer el psiquiatre?

-Comprar una tele, és clar.

-Solució?

-Solucions màgiques no n'hi ha. Nosaltres només fomentem el discurs, la reflexió i el debat.

-I repartiu culpes. L'escola no hi pot fer alguna cosa?

-Estem mirant que s'inclogui una asssignatura que ensenyi a llegir televisió.

-És bó prohibir programes?

-No. Potser jo penso així perquè sóc d'aquella generació que som rebels «porque el mundo me hizo así». Però prohibir mai no ha servit de res.

-És una bona idea posar una tele a l'habitació del nen?

-No. És una idea horrorosa perquè un dia es despertarà a les 3 de la matinada, posarà la tele i es trobarà una peli porno.

-I això és dolent?

-Distorsiona el concepte de sexe real. No tot és un home amb un penis molt gros i una dona sumisa que només es deixa fer. El sexe és amor, tendresa, afecte, no un acte merament mecànic com es veu en aquestes pel·lícules.

-No és pitjor la violència?

-Sí. Sobretot la que no és explícita: sang, cops de puny...

-Què vol dir?

-Que la violència implícita és molt més dura per a la mentalitat del nen: comentaris sexistes, racistes... Cridar sense escoltar els altres com fan a «Crónicas Marcianas» es violència implícita.

-Parlàvem de nens.

-És que molts nens veuen «Crónicas Marcianas». El 20% dels menors de 10 anys van a dormir a les 12.

-Han de veure «Ana y los 7»?

-Cap programa, en sí mateix, és bo ni dolent. L'important és la manera com els veuen. Amb els pares al costat per anar donant claus, per què no?

-«O.T.», «Gran hermano»?

-El negatiu d'aquests dos és que fomenten el valor que et pots fer famós i ric sense fer res. Si el nano es creu això, com li pots dir després que s´esforçi a estudiar?

-Les joguines que anuncien a la tele?

-Compte amb això perque tots els nanos fan xantage emocional i els pares són tan babaus que, com que tenen remordiments, hi cauen.

-Millor una hora de videojoc que una hora de tele?

-Depén del joc.

-Serà millor la TV3 de Maragall i Carod?

-Si és més progressita haurà de ser més respectuosa amb els nens.

Que optimista

«SBD-BCN-NYC-BCN Tot i que va marxar de Sabadell als 10 anys, té gravats a la memòria el tric-trac dels telers i la olor d'acabats de l'empresa del seu pare. És besneta de l'alcalde Josep Buxó i presumeix de Sabadell com «el meu poble».

Però la seva ciutat és Nova York on va viure dos anys amb el seu marit, el pintor Paco Blanco, ja difunt. «A Nova York la gent et diu bon dia a la parada de l´autobús, el conductor d' autobús t'espera si et veu correr i el veí et convida a la seva party. Sí, tornar a Barcelona va ser l'error de la meva vida».