Josep Lluís Suelves, escriptor «Els catalans van guanyar els francesos gràcies a un eclipsi de sol» 30/12/2003

El periodista sabadellenc de TV3, ara al canal 24 hores, Josep Lluís Suelves Naya, 50, ha estat a punt de guanyar el concurs literari de Barbastre amb la seva primera novel.la El olor del tremoncillo (Ed.Milenio). Tremoncillo és farigola i la història és d'amor, guerra i honor. El protagonista és un avantpassat seu, Ignacio Luzán de Suelves, absolutament històric, que va viure el setge de Barcelona de 1706, va estudiar a Itàlia, va ser membre de la Real Acadèmia Española, secretari a l'Ambaixada de París i poeta de renom.

-De veritat els barcelonins van foragitar els assatjadors francesos i espanyols gràcies a un eclipsi de sol?

-Això és rigurosament històric. El 12 de maig de 1706 anglesos i catalans van organitzar un atac contra les tropes felipistes coincidint amb l'eclipsi de sol. I això els va dur a la victòria.

-La història no ho explica així.

-Perquè les cròniques castellanes sempre han passat de puntetes per aquest episodi una mica vergonyant de la seva història.

-Però en els quatre minuts que dura un eclipsi no es pot guanyar una batalla.

-Sí, perquè els anglo-catalans ho sabien, l'esperaven i el van aprofitar. Els franco-espanyols, en canvi no en sabien res i es van espantar. Aquesta diferència va marcar la victòria.

-I vostè com ho sap?

-El rector de Llavaneres ho va recollir i un diari satíric britànic de l'època se'n va riure molt de la fugida dels francesos a la desbandada atemorits per l'eclipsi.

-A vostè sempre li ha agradat l'astronomia, no?

-Tinc un llibre no publicat, Viatge a la foscor, sobre eclipsis famosos de la història. I el del 99 el vaig poder viure des de Turquia.

-El olor del tremoncillo sembla també molt documentat històricament.

-He estat cinc anys remenant arxius de Saragossa, Osca, Barbastre i Peralta de Alcofea, he escrit a tots els Suelves d'Espanya i estranger i he pogut reconstruï el meu arbre geneaològic fins el segle XV.

-Necessitava orígens?

-No. Vaig començar amb un treball de la meva filla als Escolapis. Li van demanar l'arbre geneaològic i m'hi vaig involucrar tant que «ens» van posar un 10.

-Tothom que mira enrera troba un marquès com a mínim?

-A mí m'han sortit uns quants nobles, però l'objectiu no era aquest. Senzillament t'entra el cuquet, com un verí, i no pots parar d'investigar. És com un xarampió.

-Com pot sortir una història tan humana de la lectura d'aburrides actes notarials?

-Doncs fins i tot he trobat el crim d'un home, la vídua del qual va perdonar els assassins a canvi de sacs de blat.

-Fins trobar la joia d'Ignacio Luzán i Suelves.

-Va ser un gran poeta però ara ja només el coneixen els erudits.

-Va tenir realment una història d'amor tan romàntica i secreta amb la seva cosina Josefa?

-Els arxius evidenment no en diuen res. Però ells dos segur que es van conèixer.

-La carta de la Josefa és commovedora.

-M'alegra saber que ha commogut a algú. Em va costar sang, suor i llàgrimes escriure-la.

-Són històrics tots els personatges de la novel.la?

-Tots menys l'astrònom austriac que observa l'eclipsi de 1706 des del campanar de la catedral de Barcelona.

-Fa més per la consciència de Catalunya aquest llibre que un discurs de Carod?

-Home, no ho sé. Per començar el meu llibre es en castellà.

-Cosa que li dona credibilitat humana a la ocupació espanyola de Catalunya

-El vaig escriure en castellà per presentar-lo al Premi Literari Ciutat de Barbastre i en tot just un mes per presentar-lo a temps. L'últim capítol a corre cuites, una nit de cap d'any amb quatre neules al costat de l'ordinador.

-Que trist.

-Va ser un cap d'any que em vaig trobar penjat, sense cap pla, i em vaig posar a escriure. Potser per això l'últim capítol és una mica depressiu.

-Pensava guanyar?

-Sí, per il·lús que sembli, estava convençut que guanyaria. Però el jurat era de Madrid i alguns temes sobre el territori no els van agradar.

-Però li han publicat.

-Ells no. A un editor de Lleida li va agradar i me l'ha publicat. Ja està imprès però no es vendrà fins després de Reis.

-De veritat Voltaire va dir «Catalunya pot prescindir de l'univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir d'ella»?

-Sí. La comissió lectora de l'editorial Milenio tampoc s'ho creien i volien que ho eliminés abans de publicar-ho. Em vaig haver de llegir 18 llibres sobre Voltaire per demostrar que ell va dir això.

-Ha quedat enamorat del segle XVIII?

-He quedat enamorat d'ella.

Pobra Josefa!

«FUGINT DE LES 15 LÍNEES Passar de la premsa escrita (Diari de Sabadell i Correo Catalán) a l'audiovisual (TV3) li va suposar el frustrant exercici, per un escriptor com ell, de reduir qualsevol notícia a 15 línees. Va ser un dels motius per buscar, en la intimitat, aquell deixar correr la ploma lliurament sobre el paper, és a dir, el Microsoft Word.

«Quan ja tens la història construida, filmada, gravada, editada i tot ben assoborit, llavors ho has de resumir tot en 15 línees. Frustrant. Això et dona unes ganes d'escriure llarg increïbles».