Carles Viñas: els skins a Catalunya «Sabadell no té més skins que altres ciutats» 7/6/2004

L'autor de «Skinheads a Catalunya» (Ed.Columna), l'histo- riador Carles Viñas Gràcia, 31, ha vingut dilluns i dimarts al Casal Pere Quart per assistir al seminari de Sabadell Universitat, «Extrema dreta a Europa, una realitat polièdrica».

-A Sabadell ens han penjat l'etiqueta de ciutat skin per excelència. Hi ha motius?

-No. Ni molt menys. Barcelona i rodalies acull molts més skinheads.

-Llavors per què TV3 i altres mitjans parlen de Sabadell com a «ciudad piloto del skin español»?

-Perquè s'identifiquen actes violents amb skinheads quan crec que no hi ha relació.

-Les agressions de Sabadell no són obra de skins?

-Majoritàriament no. Ni a Castellar del Vallès tampoc.

-Quí atonyina doncs a peluts i independentistes?

-Uns succedanis que prenen certs elements de l'estètica skinhead, però no ho són.

-Doncs posem-li un nom i sabrem de què parlem.

-Makineros... bakaladeros... Van néixer a finals dels anys 90 i s'identifiquen amb espanyolisme drogues de disseny, però encara no ténen nom.

-La seva identitat es basa en assaltar independentistes i okupes pel carrer?

-No. Tant els hi fa pegar independentistes com peluts, pelats, avis, dones o nens. Hi ha més iconografia i consignes que ideologia.

-És o no neonazi el Moviment Social Republicà, MSR?

-No. És hereu d'un corrent revolucionari que prové dels boltxevics russos i que s'importa aquí amb el nom d'Alternativa Europea.

-Amaga aquesta reivindicació europeísta un antinacionalisme català?

-Quan ells parlen d'Europa s'obliden de dir que el que realment volen és una Europa blanca. Per ells la Europa dels Pobles és un Europa racial.

-Molts sabadellencs associen l'MSR amb les agressions feixistes.

-No hi ha motiu. Els agressors de carrer es mouen sense cap disciplina. Poden assistir puntualment a convocatòries d'algun partit, però mai no hi militen.

-Què li sembla el líder de l'MSR a Sabadell i a Catalunya, Joan Monpin?

-És la cara visible d'un partit que té molt poca rellevància a les eleccions. Per tant no se li hauria de fer més cas.

-Ignorar-los com estratègia?

-No val la pena donar ales a qui no té cap trascendència.

-«Diario de un skin»?

-És un llibre producte de l'espectacle i el morbo. Està tan ple d'errors que jo no crec que l'autor s'hagi infiltrat enlloc.

-Els redskins també peguen?

-Sí, però només per defensar-se.

-Tot plegat és un gran embolic. Per que no es posen noms diferents els skins feixistes i els skins antifeixistes?

-L'origen de l'embolic rau en la Gran Bretanya de l'any 1989 quan partits feixistes com el British National Party s'hi infiltren en els caprapats per utilitzar-los com a força de xoc al carrer.

-Fins al.leshores tot els skins eren antifeixistes?

-Apolítics. Sense cap vindicació ideològica.

-El socialisme sabadellenc desdramatitza el problema dient que només es una guerra de bandes.

-Institucions i cossos de seguretat sempre volen reduïr-ho a un problema banal entre sectors juvenils. Però no és veritat.

-És un problema social?

-És clar.

-Li toca a l'Ajuntament de Sabadell solucionar-lo?

-A les institucions en general.

-Com?

-Primer han d'informar-se bé i conéixer l'abast del fenòmen. Sense aquest coneixement és impossible bastir una política coherent.

-I un cop conegut?

-Cal optar per polítiques més pedagògiques i educatives que repressives.

-Hi ha antecedents?

-A Alemanya ja han vist que la via policial només retroalimenta el fenòmen.

-Llavors què fan?

-Creen clubs perquè aquesta gent no estigui al carrer i els mediadors puguin treballar millor. Els funciona millor que el fracassat intent d'il.legalitzar l'MPD.

-Hi ha complicitat entre policies i skins?

-Si n'hi ha, mai no es podrà probar.

-L'espanyolisme els uneix?

-A nivell ideològic, certament, podria haver-hi punts de trobada.

-Vostè s'hi ha infiltrat?

-He anat a concerts, he fet entrevistes... Si no parles amb ells, és impossible fer-ne una radiografia.

-A força d'estudiar-los els ha arribat a estimar?

-No. Sóc historiador professional i si una cosa em va ensenyar la universitat és a ser objectiu.

Com paràsits al microscopi

«ARRELS NEGRES El moviment skin, present a Catalunya des de 1981, va nèixer a Anglaterra el 1967, d'un mestissatge cultural entre mods radicals anti-hippis i emigrants jamaicans de segona generació o «rude boys». Per això la seva música, encara avui, segueix sent el reggae, l'ska i el calipso.

L'altre cosa que va sorprendre Carles Viñas quan va començar el seu treball és que dos terços dels skins catalans són antifeixistes, llibertaris i apolítics. Els skins neonazis, a Catalunya, només són una tercera part. A la resta d'Espanya les proporcions canvien.